No parlam estrictament d’esports ni de pujar al podi cada quatre anys a les proves d’aquest esdeveniment fundat pel baró de Coubertin, però a Manacor som campions olímpics d’un parell de coses. Ho som de la boira. Aquella capa espessa que ho tapa tot tantes vegades i que de damunt Son Mas just ens permet veure la punta del campanar. Un campanar que també ens fa campions olímpics per la seva alçada atípica. Aspiram també al campionat d’amor a la llengua. Sens dubte hem de malavejar per ser els campions del civisme ciutadà, però hi estam molt enfora. Un títol que tenim, també sense cap dubte, i gràcies al gran nombre de clots que hi ha per les vies públiques de la ciutat és el de campions de Manaclot.
Joves revetlers
La benemèrita entitat Joves de Mallorca per la Llengua va aconseguir el compromís de molts de consistoris de la nostra illa per tal que durant l’any 2025 com a mínim el cinquanta per cent de les actuacions musicals i revetles de festes que es farien a cada municipi serien en la llengua pròpia de Mallorca. Ara ha arribat el moment de fer balanç. Joves de Mallorca posa negre sobre blanc que la majoria dels trenta ajuntaments signants del compromís no va anar gaire més enllà. L’entitat juvenil es lamenta, en primer lloc, que els batles del PP no volguessin signar el compromís. Es lamenta també que més del vuitanta per cent dels batles que assumiren el compromís no l’hagin sabut, volgut o pogut aplicar. I com que no tot han de ser planys, Joves de Mallorca per la Llengua celebra que Manacor, sa Pobla, Búger i Sant Joan hagin complit el compromís adquirit amb la llengua catalana i la seva presència normalitzada dins àmbits festius. A la vegada demanen a la resta de municipis que prenguin mostra d’aquests quatre. Queda més provat, per tant, que la candidatura de Manacor a campió d’amor a la llengua agafa punts i volada.
El Facebook de la Policia
L’incivisme s’ha escampat pels carrers de Manacor i també de tot Mallorca. La demostració més palpable de la cosa és l’espectacle que cada vespre hi ha a prop de les àrees d’aportació de fems. Especialment destacables són els trastos i voluminosos que hi podem contemplar nit rere nit. La imatge que acompanya aquest article demostra que no es tracta d’un fenomen exclusivament manacorí, ni de molt. A la porta de sant Antoni de Palma, al començament del carrer de Manacor, la setmana passada hi tenien aquest betlem. Davant això la ciutadania responsable, que és més del noranta per cent, reclama garrot a l’incivisme. Una iniciativa de l’Ajuntament demostra que aquestes ganes de civisme són grosses. Pot semblar que hi té poc a veure, però que el Facebook de la Policia Local hagi aconseguit en pocs mesos devers mil cinc-cents seguidors és una dada significativa. La parròquia celebra efusiva a cop de likes les petites victòries contra els malfactors. No és això de la porqueria enmig dels carrers l’única mostra d’incivisme. Per posar dos exemples més: podem contemplar amb massa facilitat com molts de conductors menen amb el mòbil a la mà; o també el renou i cridòria que gràcies al suc es poden veure moltes nits arreu arreu de la ciutat. En aquesta categoria olímpica del civisme estam lluny de pujar al podi, però com a mínim podem intuir que l’actitud i voluntat de ciutadania i poders públics està per acabar amb tot això. Altra cosa és aconseguir-ho…
El desastre dels clots
Ja fa molts d’anys que Manacor és Manaclot. Deu fer més de cinquanta anys ja. Les obres per instal·lar l’aigua corrent a la ciutat varen ser un fiasco de dimensions colossals. L’empresa Dragados va posar unes peces de connexió entre canonades que varen resultar defectuoses. Les famoses al seu moment K-69. Això va provocar que el subsol es convertís en un formatge de Gruyere. Si davall terra és flonjo perquè està ple de fuites d’aigua, aleshores és normal que qualsevol petit trasbals a dalt crei un clot. D’ençà de fa una dotzena d’anys, amb la resolució de la concessió d’Aigües Manacor SA i reversió cap a la SAM, es va començar a posar fil a l’agulla, però el procés és molt lent. Mentrestant, les publicacions que en clau d’humor es feien els anys vuitanta al respecte a la secció Es Mercat des Dilluns del Manacor Comarcal són avui més vigents que mai. També és vigent la cançó Taxi Rap de Tomeu Penya que a principi dels noranta deia:
«No tenguis por i du’m a Manacor,
on me conten els al·lots
que amb els seus doblers
han eixamplat carrers
perquè hi càpiguen més clots.»
El problema, per tant, és tan vigent com històric. Segurament és un dels reptes més grossos que l’equip de govern afrontarà abans de les eleccions municipals. Perquè l’opinió pública és conscient que contra la selvatgina de l’incivisme és difícil a curt termini fer-hi molt més. En canvi, contra els clots, el marge de millora és més que evident.
