Ferits d’art, tocats de creativitat, trasbalsats d’emoció. Així entren i així surten els assistents a les Morlandades. Enguany, la quarta edició de la festa cultural de la revista Morlanda ha tornat a ser un èxit de convocatòria. Més de 250 persones se n’anaren dissabte de Can Lliro “emmorlandades” cap a ca seva.
La cosa es va encetar amb aquella dolçor excèntrica tan felanitxera de Maria Montserrat, que va exposar als assistents tot un retorial de mentides. “Sempre hi ha un senyor entre el públic que s’enfada perquè diu que el que cont en aquests contes és veritat”, advertia Montserrat abans de començar el seu recital, alhora que reconeixia que “ni jo mateixa sé ja si el que cont en aquest ‘Recital de mentides’ és ver o no”.
Maria Montserrat ha aconseguit encollar amb la literatura a través de l’oralitat. Escriu els contes, i els llegeix, però els pensa per dir-los en veu alta, com així ho va fer dissabte a Can Lliro. La seva capacitat narradora és intensa i àgil i hàbil. No tothom pot entrar en les disquisicions i dubtes filosòfics que aborda Maria Montserrat i alhora aconseguir que qui escolta no perdi el fil del que es conta.
En el primer dels relats, titulat “Poble” Montserrat indagava en un concepte que avui, enmig de la despersonalització, la globalització i l’impacte del capitalisme desbocat no ja sobre l’economia, sinó sobre la convivència i el sentit de pertinença a un lloc, està més en dubte i més en debat que mai. Jaume Canet, Mariona Caldentey o Armando Lobo són alguns dels personatges que hi sortien, per explicar el concepte de poble felanitxer de Montserrat. Tanmateix, ella, que feia temps que no acudia a cap ritual col·lectiu “per no tenir clar com ser poble”, va assistir a la festa del pal ensabonat que fan per Sant Jaume a Portocolom, on, cosa mai vista, el pal es va xapar. “Poble”, conclogué, “són totes les històries que neixen d’allò imprevist, de tots els errors”.
Amb “El rei porc” Maria Montserrat retrocedia a la seva memòria infantil i amb “Burro” relatava una facècia relacionada amb la infància d’avui. En aquest darrer relat, les tres protagonistes jugaven al joc de no parlar si no volien esdevenir “Burro”. Maria Montserrat té l’habilitat de contar els fets des de la realitat i sense saber com, traslladar-los a un realisme màgic i fantasiós ple de missatges i d’aclucades d’ull a la fascinació per l’impossible fet realitat.
Després arribà el torn de la poesia. La llucmajorera Cecília Navarro, la santjoanera Júlia Febrer i la mancorina Clara Fontanet recitaren sobre el mantell de l’espai sonor de Joana Gomila i les aquarel·les i les tintes xineses de Cati Cànoves. La delicadesa irònica de Fontanet contrastava amb l’elegància contundent de Febrer. Navarro, discursiva, salmòdica gairebé, ens endinsava en un univers de culpes i alliberaments tan temperamentals com racionals.
La Morlandada també és el marc en què es lliuren els premis del Concurs de Glosa Escrita. Amb molta participació i, a més, amb participació de qualitat, no va ser fàcil per al jurat decidir que seria finalment el vencedor. En la categoria de millors quartetes, Aina Massanet, Massip i Andreu Matamalas. El guanyador al millor conjunt de tres quartetes va ser el joveníssim Martí Garí.
Restava ja només espai per a l’èxtasi amb els Pixies del Barracar, Ritual Nepal i Feed the Horses. El vespre es clogué amb DJ Biel Cesària.
