*A la foto, detall de l’estàtua de Charles Darwin al Museu d’Història Natural de Londres.
Quan intent fer entendre la teoria de l’evolució de Charles Darwin al meu alumnat de la UOC, sempre els recoman la lectura d’un llarg article signat per un professor nord-americà que explica les dificultats que encara té quan intenta fer el mateix al sud dels Estats Units. La impressió general entre els meus estudiants és que, lluny de tota lògica, alguns dels seus col·legues, alumnes ultra religiosos del professor americà, creen situacions absurdes, difícils d’entendre per un públic europeu i educat. Sempre hi ha incredulitat entre els meus alumnes davant comentaris com «la teoria de l’evolució només és una teoria, perquè molestar-se a ensenyar-la» o «si hem evolucionat de les moneies, per què encara hi ha moneies?». Durant el curs, intent explicar-los que l’evolució és a la base de tota la biologia que coneixem (i que s’aplica, per exemple, en medicina humana), que sense l’evolució tal com la va entendre Darwin no funcionaria res del que funciona a un hospital. A més, els intent fer entendre que no és ver que venim de les moneies —Darwin no ho va dir mai—, simplement tenim un avantpassat comú amb els altres simis. En aquest procés, mai he trobat cap estudiant que m’hagi manifestat cap problema moral o religiós durant els meus anys ensenyant prehistòria. Per això, des que no fa massa em varen assegurar que a l’escola primària hi ha mestres a Manacor —l’any 2024!— que sí que n’han trobat, no surt del meu astorament.
Resulta que els tres darrers papes, començant per Joan Pau II, han reconegut l’existència de l’evolució. Aquest darrer argumentava que el cos va evolucionar, però l’ànima es va crear, sense negar l’evolució. Per això, si les informacions que m’han arribat són certes, és més estrany encara que hagin estat infants de famílies catòliques qui hagin manifestat dificultats en aprendre la teoria de l’evolució a Manacor. Tal vegada ho podem relacionar amb la trajectòria, diem que, «lliure», que grups com la «Congregación Camino Neocatecumenal», més coneguda com els «Kikos», pel nom del seu fundador, Kiko Argüello, han tingut dins l’Església catòlica. De tota manera, la cosa és greu. O pens que és greu, perquè estic convençut que el coneixement ha fet la nostra societat com és avui. I que les cotes on ha arribat aquest coneixement no es poden entendre sense l’educació pública i universal i que aquesta educació pública ha de ser lliure de perjudicis religiosos. La nostra societat, i això ho puc dir després d’estudiar història pràcticament d’ençà que som adult, no va començar a ser com és abans que aquestes tres coses es van fer possibles: coneixement, educació pública, universal i lliure de perjudicis religiosos. Per tant, si tornam enrere en un dels tres pilars, farem enrere en el camí que ens ha dut fins aquí. Tot el meu suport a qualsevol docent amb problemes per ensenyar el que, avui, és obvi: la vida a la terra ha evolucionat des del seu origen, i ho continua fent. Llarga vida al llegat de Darwin, mentre no es demostri el contrari. I dic, es demostri, no s’opini el contrari. Un matís important.
