Skip to content

NOTÍCIA

Cinquanta anys de la mort de Franco: massa mentides encara

PUBLICITAT

Vull contribuir amb aquest article a rebatre algunes de les mentides, això que avui es diuen “bulos” o notícies falses, sobre el llegat del dictador Franco encara molt estesos dins l’opinió pública de certa gent i d’un bon grapat de “cunyats”.

“Franco va ser el creador de la Seguretat Social”. Aquesta és una de les boles que més se senten i, en aquest sentit, cal esmentar això: la Llei d’accidents del treball és de 1900; l’Institut Nacional de Previsió, antecedent de la Seguretat Social, apareix l’any 1908, molt abans de la Dictadura. El retir obrer obligatori, la jubilació actual, és del 1919; i durant la II República, entre 1932 i 1935, hi hagué un Projecte d’unificació i coordinació que es va veure estroncat per la Guerra Civil. És cert que la Llei de bases de la Seguretat Social del 1963 és del temps de Franco, però la feina prèvia venia de temps anteriors. Primera mentida.

“Tenim vacances pagades gràcies a Franco”. L’any 1918 els funcionaris tenien dret a gaudir de quinze dies de vacances; durant la II República, el 1931, tots els treballadors disposaven de set dies de vacances retribuïdes. Va ser a partir del 1965, en ple franquisme, que hi hagué quinze dies de lleure per a tothom. Per tant, no és ver que instauràs les vacances a l’estat espanyol. Segona mentida.

“Franco va ser el creador de l’habitatge protegit”. Això tampoc és cert. De fet, aquest concepte ja existia sota la fórmula de les “cases barates”, que també n’hi ha a Manacor, els anys 1911, 1921, 1924 i 1925. Durant la II República, l’any 1932, existia el Patronat de Política Social i Immobiliària. Durant la Dictadura hi hagué la Llei de protecció de l’habitatge de 1939. El cas és que Franco creà el concepte d’habitatge de protecció amb una llei del 1968, però ja s’havien donat altres opcions per als sectors més humils. Tercera mentida.

“Tenim pantans gràcies a Franco”. Aquesta és una altra mentidota estesa per l’extrema dreta ara que hem viscut temps de sequera i els desastres de la gota freda al País Valencià, i no ens hem de deixar enganyar. De principi de segle, l’any 1902, és el Pla General de Canals de Reg i Pantans (aleshores en Franco tenia deu anys); en temps de Primo de Rivera es creen les Confederacions Hidrogràfiques i durant la II República, amb el ministre Indalecio Prieto, es promulga el Pla Nacional d’Obres Hidràuliques, l’any 1933. És cert que Franco va construir molts pantans, però gràcies a la planificació i feina de molts anys abans i, a més, molts els va fer amb mà d’obra forçada. Quarta mentida.

Més enllà d’aquestes qüestions de caràcter històric, no podem passar per alt que la Dictadura de Franco va ser un règim terrible de privació de llibertats i de drets fonamentals: repressió, manca de llibertat de premsa i d’associació, sense pluralisme polític, imposició del nacionalcatolicisme, paper totalment subordinat de la dona, inexistència de sindicats i de negociació col·lectiva, no reconeixement de nacions com la catalana…

La llista de desastres podria ser immensa, i per això em vull fixar en tres aspectes en què la petjada franquista no ha fet net: judicatura, policia i cap de l’Estat. Tenim, a més, els exemples recents de la projecció del Documental “Infiltrats” a TV3, amb unes forces de seguretat que empren mètodes que es podrien situar perfectament dins l’època franquista de persecució dels moviments socials. Pel que fa al cap de l’Estat, l’elecció de Joan Carles I va suposar la continuïtat i el jurament dels principis del “Movimiento” franquista, una tria dels Borbons perpetuada en la persona de Felip VI; que no assistí al primer acte dels 50 anys de la mort de Franco per problemes d’agenda.

Per acabar, cal un reconeixement a les persones lluitadores i compromeses per a enderrocar la Dictadura que han fet possible gaudir durant aquests 50 anys de democràcia, malgrat les seves imperfeccions.

Back To Top
Search