Foto: Martí Gelabert
La manacorina Carme Gomila, flamant nova presidenta d’Esquerra Republicana a les Illes Balears, ha concedit una entrevista ben sucosa al diari digital Vilaweb. En la conversa amb el periodista Martí Gelabert hi surten moltes qüestions interessants, com ara l’encaix d’Esquerra Republicana dins MÉS per Mallorca, la justificació de les polítiques duites a terme durant els vuit anys de presidència de Francina Armengol o també l’aliança de MÉS per Mallorca amb Sumar, que va permetre que Vicenç Vidal fos finalment el primer diputat sobiranista per les Illes Balears al Congrés espanyol. Respecte d’aquesta qüestió, Gomila s’hi estén àmpliament: “Vull reconèixer que Vicenç Vidal fa una gran feina a Madrid per defensar les Illes. Ara bé, això no impedeix que també hem de saber explicar clarament a la població què es fa a Madrid i per què compta amb nosaltres. Precisament per això crec que, quan el govern de l’estat espanyol –i el ministeri corresponent– anuncia un magatzem d’explosius a Son Sant Joan, hem de poder demanar-nos quina credibilitat tenim si formam part d’un govern que proposa aquesta iniciativa, quan Més per Mallorca sempre ha defensat la pau. El problema de fons, crec, és que sovint es dóna per fet el nostre vot. I si no fem valer aquest vot, difícilment podrem aconseguir l’objectiu polític que perseguim a Madrid. Com a persona fidelment independentista, crec que no hem d’esperar que Madrid faci res per nosaltres”.
A la darrera pregunta de l’entrevista, Gelabert interroga Gomila sobre l’aparició de Som Mallorca, amb l’expresident d’Esquerra a les Illes Balears Joan Lladó al capdavant, i amb discursos sobre la immigració que s’acosten als postulats d’Aliança Catalana i Sílvia Orriols. Gomila respon que “no hi he parlat gens, amb en Joan, de fa molta estona. Ells faran el que considerin i ocuparan l’espai que ells aspirin a representar. Ara bé, em preocupen certs discursos, perquè darrere de tot això s’amaga un contingut xenòfob i aporofòbic”. Per a la regidora manacorina “no s’ha d’afrontar la qüestió de la immigració qüestionant els drets fonamentals de les persones. Veig determinats polítics que adopten un discurs molt proper a Sílvia Orriols”.
