Fa un parellet de setmanes, les amigues de Suralita varen convidar-me a fer un petit pròleg a l’acte d’obertura del procés de creació que en Roger Pistola hi havia duit a terme. Tot d’una vaig accedir-hi, per diversos motius: Suralita és un dels meus llocs preferits del món, en Roger és un molt bon amic i, a damunt, reflexionar sobre l’acte creatiu és una de les meves obsessions de sempre.
La conversa va ser —crec— interessant, i va girar entorn del mot porgar, un verb que les persones que ens dedicam a remenar idees conjugam constantment. Vàrem insistir en la com de lúdic, reparador i alliberador és fer cançons. Tot estirant aquest fil, vaig decidir de llegir un text que em semblà un tancament ideal per als temes que havíem tractat. Es titula Com tocar la guitarra i l’escrigué David Fair en un moment indeterminat dels anys 80 a qualque fanzín indie nord-americà.
David Fair és una de les meitats del duo Half Japanese, que es completa amb l’inefable —que dirien els periodistes esportius— Jad Fair. No sé si els heu escoltat mai, a mi me flipen: és un dels grups més originals que conec, mesclen el renou rabiós del punk amb la innocència de les cançons populars infantils. I una de les coses que més sorprenen d’aquest conjunt és la manera, diguem-ne, poc ortodoxa de tocar els seus instruments. Compartesc amb vosaltres, doncs, aquest manifest de l’autodidactisme radical, aquesta apologia de la llibertat de la creació i de la necessitat de desfer-nos dels (pre)judicis sobre el que està ben fet i mal fet. En l’art, no hi ha regles, recordem-ho!
Com tocar la guitarra
Vaig aprendre a tocar la guitarra jo tot sol. És increïblement fàcil quan n’entens la ciència. Les cordes primes fan els sons aguts i les cordes gruixades fan els sons greus. Si pitges la corda a la part de més a prop del claviller, sona més greu. Si vols tocar ràpid, mous la mà ràpid, i si vols tocar més a poc a poc, mous la mà més a poc a poc. Això és tot. Pots aprendre els noms de les notes i com fer els acords que fa servir la resta de la gent, però això és bastant limitant. Encara que hi dediquessis uns quants anys i aprenguessis tots els acords, continuaries tenint un nombre limitat d’opcions. Si ignores els acords, les teves opcions són infinites i pots dominar l’art de tocar la guitarra en un sol dia.
Tradicionalment, les guitarres tenen una corda gruixada a la part de dalt i es van tornant més i més primes a mesura que baixes. Però el que cal recordar és que la guitarra és teva i hi pots posar el que vulguis. A mi m’agrada posar-hi sis cordes de mides diferents perquè així tenc més varietat, però el meu germà solia posar-les totes de la mateixa gruixa per no haver de preocupar-se’n tant. Qualsevol corda que toqués havia de ser la correcta per força, perquè totes eren iguals.
Afinar la guitarra és una noció una mica ridícula. Si has de girar les clavilles fins a un punt determinat, això implica que qualsevol altre punt seria incorrecte. Però això és absurd. Com pot ser incorrecte, això? És la teva guitarra i ets tu qui la toca. Depèn completament de tu decidir com ha de sonar. De fet, jo no l’afín d’acord amb el so: gir les cordes fins que totes tenen més o menys la mateixa tensió. Recoman molt les guitarres elèctriques per un parell de motius. Primer de tot, no depenen de la ressonància del cos per al so, així que no passa res si les pintes. I també, si poses tots els botons de l’amplificador al 10, pots obtenir una relació reacció-esforç molt més eficient amb una guitarra elèctrica que amb una d’acústica. Un simple toc suau a les cordes pot fer tremolar les finestres, i quan les copeges amb força, amb l’ampli al 10, pots arrebassar la pintura de les parets.
La primera guitarra que vaig comprar va ser una Silvertone. Més tard vaig comprar una Fender Telecaster, però realment és igual quina compris mentre les clavilles siguin a l’extrem del mànec, que és on toca. Fa uns quants anys una companyia va treure una guitarra que s’afina per l’altre extrem. Mai n’he provat cap. Supòs que sonen bé, però tenen un aspecte ridícul, i m’imagín que et deus sentir bastant estúpid amb una guitarra d’aquestes penjada. Això afectaria la teva manera de tocar. La idea no és sentir-se estúpid. La idea és agafar una pua amb una mà i el mànec de la guitarra amb l’altra i, amb un moviment mínim, dominar el món.
David Fair
