Analitzam amb Miquel Serra, enginyer agrònom; Miquel Riera, productor; i Xisco Llompart, productor i soci d’una estrucadora, les claus d’aquesta temporada de garrova, ja lluny del boom meteòric de fa uns anys.
JRSP
Com es preveu que serà la collita de garrova aquest any en comparació amb temporades anteriors? Heu notat canvis significatius en el volum o la qualitat dels fruits?
Miquel Riera: El fruit enguany és més prim. Els arbres, com que no ha plogut, han xuclat les garroves, pesen poc.
Miquel Serra: El garrover està demostrant ser molt resistent a les condicions climàtiques adverses. Els ametlers i figueres ho passen malament, però els garrovers de moment aguanten, però la producció és més minsa.
Xisco Llompart: Enguany hi ha zones com la de Llucmajor on hi ha molt poca garrova i pesa molt manco, per la sequera tan severa que hi ha hagut. Però és un fruit que sempre és irregular, en aquest sentit, sol tenir un cicle bianual. A altres zones n’hi ha més, però en general serà pitjor que l’any passat.
Quines són les expectatives pel que fa als preus de la garrova aquesta temporada? Creis que la demanda afectarà positivament o negativament els preus respecte de l’any passat?
Miquel Riera: Xerren de 45 a 55 cèntims el quilo, poca cosa més que l’any passat.
Miquel Serra: La collita serà inferior a la de fa dos i tres anys per mor dels preus. No s’aniran a cercar aquells garrovers a llocs difícils, no es gratarà tant, perquè el preu no compensa com en els anys que hi va haver el boom, és un preu mínim perquè sigui rendible. Per tant, desapareixeran aquests nous venedors i només colliran els qui tenen garrovers i se’n cuiden de fa anys.
Xisco Llompart: Els preus milloren els de l’any passat, però són igualment baixos. Un preu un poc superior a l’euro el quilo faria més viables les plantacions de garrovers.
Quines mesures es poden prendre per assegurar que la producció de garrova sigui sostenible i de qualitat a llarg termini?
Miquel Riera: L’estratègia ideal seria que plogués més, però això no ho sap fer ningú. Cada any costa més i plou pitjor.
Miquel Serra: Per una banda, una mesura que es pot prendre és assegurar uns preus estables, que el pagès sàpiga a què s’ha d’atendre. I per altra banda, es podrien millorar les condicions de cultiu del garrover, perquè ens hem avesat que és un arbre que resisteix i sura amb no-res, i l’ametler abans també era així, però el temps i la sequera l’ha guanyat. Si en milloram les condicions de cultiu, milloraran les collites.
Xisco Llompart: En les condicions climàtiques actuals és difícil que el garrover sigui rendible. Hauríem d’intentar mantenir el cultiu de garrovers de secà, perquè si estiram de regadiu, esgotarem les aigües del subsòl. El regadiu s’ha de reservar a la producció de taula: fruites i verdures.
