És sens dubte una de les fites de l’any. La Plataforma Camins Públics i Oberts està en contacte amb els representants de la nova propietat de la finca de Rotana per dur a terme el marcatge i neteja de l’històric camí que travessa aquesta finca. Com és sabut, Rotana ha canviat de mans recentment i ara és propietat d’un fons d’inversió amb seu a Singapur. La Plataforma ha negociat de forma conjunta amb l’Ajuntament amb els representants de la nova propietat , que s’ha mostrat en tot moment predisposada a l’acció i ha donat totes les facilitats que han estat a les seves mans. “La sintonia és excel·lent”, diuen des de la Plataforma.
Aquesta setmana ja han començat les tasques per marcar el camí i poder-lo fer net a la trobada del pròxim 12 d’abril, a la qual també hi col·laborarà la propietat, tant en les tasques de neteja com també en l’avituallament dels voluntaris que hi participin amb aigua i fruita per refrescar els feiners. “Quedarà un camí preciós, sobretot al seu pas per dins l’ullastrar”, diuen des de la Plataforma Camins Públics i Oberts. Tots els voluntaris que hi vulguin participar només hi han de dur guants i ganes de fer feina. La trobada serà a Can Vinyes el dissabte dia 12 d’abril a les 9:30h.
A part de les reunions a tres bandes amb la Plataforma i la propietat, l’Ajuntament de Manacor podria fer-hi alguna actuació, si és necessari, una vegada finalitzada l’acció de neteja popular que tendrà lloc el pròxim dia 12.
Què és un “camí reial”?
El camí de Rotana és un camí reial (també dit “camí ral”). A l’antigor, els camins reials tenien la consideració del que avui denominam carreteres. Històricament la xarxa de camins reials formava part del patrimoni de la corona o patrimoni reial, d’aquí el seu nom, i estava sota la seva protecció. Els camins reials no sols eren emprats pels reis i els seus exèrcits, sinó també com a eixos de comerç per a tots els qui volien portar la seua mercaderia a les ciutats i viles. Hi regia un codi, com el codi viari d’avui en dia, que protegia els vianants i imposava estrictes càstigs als qui no el complien.
El camí de Rotana anava cap al Morro i es bifurcava, una branca anava cap a Petra i l’altra cap a la Vall. Aquesta casta de camins comunicaven els centres de producció agrícola i afavorien el mercadeig entre les vinques, a través de figures com la dels cocovers, que venien pedaços, estris de cuina i també compraven i venien ous i gallines. Hi ha documentació que anomena el camí de Rotana ja al segle XVII, i està dibuixat tant al mapa del cardenal Despuig del segle XVIII com al de Pere d’Alcàntara Penya del segle XIX.
Fotogràfia aèria del 1956.
Un topònim d’origen àrab
Segons explica, l’investigador Antoni Pasqual, el topònim de Rotana ja el trobam a la Remembrança de Nuno Sanç amb la forma “Arontana”. A La remembrança de Nuno Sanç s’hi anomenen les alqueries de Manacor i de Sant Llorenç, entre les quals s’hi troben les alqueries de Llodrà, el Boc, Son Amer o l’ara esmentada de Rotana. Per a Pasqual, és ben normal que després de la conquesta, els repobladors “no desaprofitassin un camí que ja trobaven fet. De fet, moltes possessions actuals apareixen amb el jaciment islàmic al costat i també amb e lcamí que encara hi passa. Evidentment, això no vol dir que tots els camins actuals siguin del temps de la conquesta, però sí que n’hi ha molts que poden tenir aquest origen”.
