“El recordarem com el batle de les places”
“Jaume Llull va ser poc temps batle, però sí que és de justícia reconèixer tot el que ens ha deixat. Sempre apostaré perquè el recordem com el batle de les places, perquè va fer moltíssimes places en què encara juguen els nostres infants. A Portocristo va començar les obres de la plaça de la Sirena, de la del Carme, i de la del marquès de Reguer, i a Manacor va fer places com la de sa Torre, les Perleres o Santa Catalina, a banda de la remodelació del cementeri municipal”. Núria Hinojosa, portaveu socialista a l’Ajuntament i líder del PSOE a Manacor explica, en referència al tarannà de l’exbatle Llull que “la política és teixir aliances i complicitats, i acordar amb el màxim de grups possibles per unificar esforços, i ell representa això”, diu Hinojosa, mentre recorda que “en aquell temps tal vegada es tenia moltes ganes de poder contribuir a enfortir la democràcia, que és sinònim d’acord i de consens. M’agradaria que se’l recordàs així, construir aquestes majories tot i ser molt difícil en aquell moment”.
“Sempre em va inspirar molt de respecte, perquè representava la figura del batle”
Maria Antònia Vadell va ser delegada de Normalització Lingüística en el govern municipal presidit per Jaume Llull. “A més d’una persona amable i riallera era un home molt educat i agradable, i com a batle va ser un batle que no s’imposava. Ell acordava, deixava fer i donava bastanta llibertat a cada una de les delegacions. No li vaig sentir mai alçar la veu ni agafar una actitud contundent”, diu Vadell mentre recorda que “sempre va tenir molt present la llengua, de fet perfectament hauria pogut ser del PSM si ens atenem a les seves idees sobre llengua, cultura i país. Anàvem totalment d’acord”.
En parlar del tarannà i de la capacitat de lideratge de Llull, Vadell diu: “Potser perquè jo en aquell moment era més jove sempre em va inspirar molt de respecte, perquè representava la figura del batle. Quan ell arribava tothom sabia que venia el batle. Inspirava respecte, no perquè ell imposàs res, sinó simplement pel seu caràcter i la seva manera d’acostar-se a la gent i parlar-hi. Es mostrava tal com era. No ncessitava impostar per generar el respecte”. Quan parla de les consecucions d’aquell mandat històric, Vadell recorda “moltíssim la feina que férem amb l’Escola de Mallorquí i la normalització lingüística. Vàrem ser el primer ajuntament absolutament normalitzat”, però també recorda “la crisi moral que tenguérem, perquè en el nostre grup Tomeu Ferrer duia Urbanisme i estava aprovada la construcció de Punta Reina. A canvi de l’ocupació de més territori, aconseguírem rebaixar moltes altures i que l’impacte no fos tan brutal com el que hi havia hagut a Cales de Mallorca”. També, en aquell temps “aconseguírem el conveni de cessió a l’Ajuntament de la Torre dels Enagistes”.
Quan li parlam de la manifestació de l’Hospital i de la implicació també de l’exbatle Gabriel Homar, Vadell explica que “s’hi varen implicar molt tots dos. De fet, si ell tot sol (diu en referència a Homar) també era capaç d’arribar acords. Hi va haver molta d’unanimitat, en la qüestió de l’Hospital”.
“El seu tarannà polític era massa alt pel lloc que ocupava, de vegades la gent no l’entenia”
Marc Juaneda va ser regidor de l’equip de govern de Jaume Llull gràcies al pacte a quatre entre PSOE, PSM, CDS i UM. “En Jaume era una persona molt tolerant, molt dialogant, sabia escoltar fins i tot els contraris. Part damunt tot era una bona persona i un bon company. Potser en aquells moments li faltava una mica de ràbia…”. Juaneda recorda que formant part d’aquell equip de govern “ens vàrem fer tan amics, que vaig acabar canviant de partit i vaig passar del CDS al PSOE a les eleccions següents”. Marc Juaneda explica sobre Jaume Llull que “el seu tarannà polític era d’un nivell massa alt pel lloc que estava. Moltes de vegades la gent no l’entenia, fins i tot companys seus, perquè tenia una manera d’explicar molt filosòfica i de vegades això li creava conflictes fins i tot amb els seus. Mai, mai, mai el vaig veure enfrontat a ningú, fins i tot a nivell de l’oposició” diu Juaneda mentre assegura que “la política no té res a veure la política de llavors, que era molt dura però era més seriosa”.
Quan li demanam com s’explica que Llull amb aquell tarannà tan bonhomiós pogués accedir al lideratge d’un partit com el PSOE i finalment a la batlia ens diu que “en aquell moment el PSOE encara no havia arrelat fort a Manacor. Hi havia en Jaume, el seu cunyat Sebastià Riera, o Pep Barrull, que era l’únic socialista autèntic del barri. El partit va aprofitar un poc la seva figura com a a cartell polític” i entre els seus mèrits destaca que “va ser capaç d’aconseguir el pacte, que va ser bastant difícil, ell en va ser l’autèntic artífex. Et feia veure les coses d’una altra manera, perquè les endolcia molt”, diu mentre afirma que “per ventura era el menys socialista de tots, perquè Sebastià Riera, Pep Barrull o Lídia Salom eren més durs en la manera de veure la política. Els seus mateixos deien que era blan. I no era blan, era una persona equitativa i consensuadora. I va aconseguir mantenir el pacte durant els quatre anys”.
Per Juaneda, la gestió de Llull al capdavant de l’Ajuntament va suposar “un gir total a Manacor, de llavors ençà poques coses més s’han fetes tan favorables, un caramull de places, asfaltat de Manacor. Des de llavors no s’ha tornat a fer res tan favorable. Jo l’acompanyava moltes vegades i record que parlava amb els veïnats de tu a tu, al carrer, perquè ell era del poble, parlava amb el poble”.
“Va tenir cintura política i generositat”
Jaume Darder, a les files d’UM en aquell mandat del 1987, també va formar part d’aquell equip de govern quadripartit. “Per a mi va ser una gran persona, tot i certes discrepàncies polítiques. Sempre va ser cordial, molt amistós, va saber arribar a consensos. Ideològicament estàvem distants però va tenir cintura política i generositat. I crec que nosaltres li vàrem correspondre. Amb el temps ens vàrem fer amics. Darder afegeix que aquells “varen ser uns quatre anys de molt de diàleg sincer, i hi va haver generositat política per totes les parts i en Jaume va saber fer de moderador de tota aquella situació”. A banda de la gran persona que va ser, Darder lamenta la mort de Jaume Llull, “perquè ha representat molt per a Manacor”.
