Vos ha passat mai que un matí vos despertau i, de cop i volta, les vostres articulacions no responen? Que sou incapaços d’aixecar-vos del llit? Que heu de menester ajuda per dutxar-vos o per aixecar-vos d’una cadira? Que heu de necessitar crosses per poder caminar?
Això és el que em va passar a jo l’estiu de 2021. Tenia només vint-i-quatre anys i de cop els meus canells, els meus genolls i els meus turmells no em responien, em feien mal i se m’inflaven. Pot ser un dia el mal afectava més les mans i l’endemà afectava més els peus. Era incapaç d’entendre que li passava al meu cos.
Davant la situació, vaig optar per anar al metge, dos cops. Ambdues vegades, la reacció del metge a la descripció de les meves patologies fou d’escepticisme. El tractament fou bàsic: el primer una canellera i paracetamol, el segon una canellera més bona i Nolotil. Òbviament, no va servir per a res. El tercer cop directament vaig anar a l’hospital. Les meves explicacions i una exploració, juntament amb el meu expedient mèdic, foren suficients perquè l’internista d’urgències em diagnostiqués artritis reumatoide.
Possiblement, la majoria dels lectors d’aquest article en sentir el nom de la malaltia pensaran “el que té el meu padrí”. Alerta! Possiblement, el teu padrí el que té és artrosi. Cal no confondre l’artrosi amb l’artritis. Ambdues afecten les articulacions, però són molt diferents: la primera està relacionada amb l’envelliment i el desgast del cartílag de l’articulació -cal tenir present que pot afectar també a persones adultes- i la segona amb una inflamació de l’articulació que pot ser causada per una infecció, un traumatisme o una malaltia autoimmune.
En el cas de l’artritis reumatoide, és el mateix sistema immunitari el que produeix la inflamació. L’aparició d’aquesta malaltia pot ser a qualsevol edat, tot i que sol aparèixer durant l’edat adulta, especialment, en dones. Sol aparèixer en forma de brots inflamatoris espontanis, que es reprodueixen i remeten de forma aleatòria. Tal com em digueren els metges: “has tengut un brot, pots no tenir-ne més a la teva vida o en pots tenir un altre d’aquí a tres mesos, tres anys o tres dècades”. Avui dia, gràcies a la investigació, hi ha molts tractaments per estabilitzar la malaltia i evitar que derivi en deformacions articulars.
Aquesta fou la informació que vaig rebre jo, el poc que em digueren els metges i el molt que vaig cercar jo per internet. Com és de suposar tot això va anar acompanyat d’un xoc psicològic molt gros, que va anar augmentant a mesura que els brots s’anaven repetint i les medicacions fallant. Tot això va comportar que es convertís en una malaltia solitària, de dur la processó per dedins, de no mostrar defalliment. En el meu cap ressonava les frases: “ets jove, no pots estar malalta” o “per què m’ha de passar això a jo?”.
Òbviament, tot això no era més que la fase de negació de la malaltia. Cal tenir present que el procés d’acceptació d’una malaltia ha de passar per diferents fases: negació, ira, negociació, depressió-resignació i acceptació. Tothom hi passa, cadascú té els seus temps i l’ajuda de professionals de la psicologia és essencial -sempre és important fer feina amb psicòlegs, tinguis una malaltia o no-. A més, aquest tipus de malalties afecten el teu dia a dia, el teu espai laboral, el teu oci, les teves relacions personals, etc. Cal aprendre a gestionar-la. En el meu cas, puc dir, després de quasi quatre anys, de tocar fons i de fer molta feina psicològica, que he acceptat la meva malaltia i en puc xerrar obertament. Puc dir que no sobrevisc a l’artritis, sinó que hi convisc com una part més de mi.
Aquest article no neix de la necessitat d’esplaiar-me –o pot ser si, no sé–, sinó de la necessitat de donar visibilitat aquesta malaltia, no per jo, sinó per altres persones que tenguin aquesta malaltia o qualsevol altra. La meva història no és extraordinària, no és ni tan sols una història de superació. Simplement, és la meva història, una història més que podria ser la de qualsevol de les 7000 persones que tenen artritis a les Balears, de les 300000 que hi ha a Espanya i dels 18 milions que hi ha al món.
A Mallorca, tenim la sort de disposar d’una delegació de Con Artritis, la coordinadora nacional de persones amb artritis, una associació on ens trobam diferents persones que tenim malalties reumatoides. Amb una malaltia tan solitària, és necessari trobar gent que pugui compartir les seves històries per així tu poder entendre la teva. D’aquí va néixer el llibre Caminando con la artritis. Nuestras experiencias de Maria Isabel Pérez, persona sense la qual no existiria la delegació. En el llibre, s’expliquen 23 històries com la que vos he explicat en aquest article, històries que pertanyen a 23 persones que, com jo, pateixen qualque tipus d’artritis. Aquest dimecres 26 de febrer l’autora, altres pacients i jo en parlarem a la llibreria Món de Llibres de Manacor. Hi estau tots ben convidats.
