Llorenç Femenias Bauçà, d'Algaire, (Artà, 1922) va viure molt i va viure molt de temps. No sols sabia on es colga el dimoni, sinó que també tenia un parlar d'un altre temps, com si dins les seves paraules i retronassin els segles. Llegiu-lo, i ho veureu.
Les milanes vos pispaven els pollets?
Seguit-seguit. Fixa’t si hi pegaven que jo tenia l’escopeta oberta amb un cartutx dedins, devora la porta. Un dia va venir la guàrdia civil a Algaire, varen reparar l’escopeta, se la miraven, diuen “hi teniu un cartutx posat, com és?”, dic “perquè tenim pollets petits i les milanes fan net i no tenc temps d’anar a cercar l’escopeta, el temps que la vaig a cercar ja se’l mengen dins l’alzinar, van llépoles”. Dic “meam, vosaltres que sou guàrdies civils, la puc matar, a la milana?” Em diuen “i si fa mal, matau-la!” I ara, si matava un home no tendria tanta causa… ara, a això que han fet parc natural, dins la Cúria Vella, n’hi ha uns que donen menjar a les milanes i als corbs, es veu que ara volen augmentar la humanitat aquesta…
I les genetes també vos pentinaven pollets?
Les genetes pegaven aquí on no hi havia cans. Normalment, la salvatgina, a les finques on hi havia cans no s’hi acostava. Per agafar genetes i mostels paraven una “billestra” * (ballesta) grossa que tenia una mordala grossa. (*Aquest parany, d’ús prohibit, a Mallorca té el nom de “braó”).
M’han contat que abans duien a terme certs procediments per a propiciar l’embaràs d’una egua.
Sí. Jo passava la mà dins la naturalesa de la bístia, amb la mà humida, aquí on posa les sustàncies el cavall. A dins aquesta pantafena (vulva) la bístia té com una mamelleta, l’estirava i l’amarava, i així, amarada, deien que era més segur que aferràs (restàs prenys). Saps què es deia això?
No. Com es deia?
Idò això es deia “rentar la bístia”, rentar-la… em recorda que tenia una porcella que li va sortir el pastural (matriu). Va venir el manescal i la va penjar a un cimal per a compondre-la. Quan li vaig veure la mare (matriu, úter) treta me va fer molt “d’asunto”. Em vaig mig acubar, em va pegar “rojera”. El manescal em va dir “anau-vos-en, rabejau-vos la cara”. Vadell! Vaig estar una estona que no sabia de quin món era…
De nin vàreu fer feina a foravila?
Veie’s! Una cosa vos diré: de menudó vaig llaurar amb l’arada amb orelles amb dues vaques. En temps primer llauraven amb dues vaques, més envant posaren bísties per a llaurar, les bísties són més entenentes… vaig senyar dues cloves (closes) amb l’arada per a fer clots per a sembrar arbres, havies de senyar un creuer i els clots sortien afilerats… de coses d’un temps que vaig veure vos puc dir que les dones colcaven (cavalcaven) damunt les bísties de costat *, amb les cames a una banda (l’arxiduc Lluís Salvador, a la seva obra denomina aquesta forma de cavalcar de les dones com a “cavalcar a la pollencina”). Llavors, a foravila fèiem feina a la menuda, fora maquinària, davall les oliveres no hi podia haver ni un card, pensa que en aquell temps no posàvem llençols davall, collíem les olives d’una en una… havies de segar amb la falç. Més envant vàrem comprar una màquina de segar, empolinada de pertot… a les eines antigues, tot ho guard, les tenc a cobro i he de ballar estret*, però m’estim més guardar-les. ( *ballar estret: tenir poc espai, en oposició a “ballar ample”).
Molts de pagesos m’han dit que foravila ha de mester mà de metge.
I no me ve de nou que t’ho diguen!
Quin és el problema?
Punyeta! És ben bo de saber. En tot, al conrador li donen el preu fet, i amb les ametles, dos reals del mateix, aquí està!… llavors tot es conrava, les tretes (beneficis econòmics) eren l’oli i les ametles. Hi havia moltes tafones a Artà, l’oli anava davant, i dins la “Caloni” (Colònia de Sant Pere) tot era vinya… a les possessions hi havia un home posat pel senyor, que era l’amo, i tot marxava de primera. Llavors tots érem pagesos a Artà, llevat de dos picapedrers i en “Rai”, que era pescador…
Creis en la influència de la lluna a l’hora de fer les feines de foravila?
Hi ha coses que hi tenc fe, i d’altres no les mir… les branques de figuera o de mata s’han de capolar en lluna vella perquè si les talles en lluna nova aviat trobaràs serradís… els xítxeros, si les esflores en lluna nova, tendran corc… si es tallen els cabells en lluna nova, fan més via a crèixer… deien “Nadal sense lluna, any xerec” * ( *a la pagesia era de gran importància l’observació de la lluna del dia de nadal atès que segons creença generalíssima, com més “grossa” era la lluna d’aquest dia, millor seria l’anyada agrícola. Record una antiga glosa manacorina: Roda de la fortuna / ets una roda molt gran / molts seran els qui temeran / un nadal sense lluna)
Tenc entès que existia rivalitat entre els veïnats de foravila a l’hora de ser els primers en acabar de batre…
Sí que és ver. Ens provàvem a l’era. Quan batíem a Algaire, allà daça véiem l’era del Rafal de Dalt, d’en Vicens “Calor”. Ens véiem i ens provàvem, saps què fèiem, nosaltres?
Què fèieu?
Ens n’anàvem per a fer creure als altres que havíem acabat. Els de la finca de veïnat, ben creguts que havíem acabat (riu)… llavors posàvem alga al trispol (trespol) de l’era, el trispol se conservava més “homil” (humil, blan)… de vegades, quan era l’hora de ventar no feia un trist alè i allà damunt l’era, espera qui espera, espera qui esperaràs que entràs el ventet (riu)…
Quin és el pitjor vent per al sembrat?
Quan el sembrat ja és madur i es posa un dia de ponent fort, la meitat de l’anyada se’n va a fer putes. És el temps que ha de salvar l’anyada…
El clivell social entre els senyors de possessió i els pagesos era abismal…
En veure un senyor o un de carrera ja ho sabies, que estava part damunt dels altres… a Artà hi havia finques disforges de grosses, de mil quarterades. Just a Son Fortè hi havia una generació; de cap a cap d’any tenien més de quinze missatges, oguer (egüer), mosso d’oguer, porquer, mosso de porquer, pastor, mosso de pastor, vuit parellers, jornalers, i tira i aguanta!…
Abans n’hi havia que creien en l’existència de bruixes…
He sentit a dir que si en la nit topaven una dona que anàs en “camisa”, tot “cristo” li feia pas…
Vàreu sentir parlar d’embruixaments?
En Joan de (…) te tirava una butza de peix a una casa o tirava un cap d’un be a un portal… en “Garbeta” feia foc amb ruda i romaní davant ca seva.
Per què feia foc amb ruda i romaní?
Perquè deia que així no hi entraven els mals esperits…
Quí va construir el talaiots?
Deien “això és fet de moros”. Un conegut feia clots per a sembrar arbres. Dins un clot va trobar les restes d’un home amb la calavera i tot. Déu sap els anys que feia! Tenia collons de ser del temps que el bon Jesús anava per la terra!…
Véreu fer rogatives a Artà?
Sí. N’he vistes de rogatives * per a demanar aigua. I a Àfrica i tot que n’he vistes! (*rogatives: processons per a demanar a déu la pluja o processons “ad petendam pluviam” segons denominació llatina de l’església catòlica)
Vol dir véreu fer rogatives a Àfrica?
Vaig fer el servici (militar) a Àfrica. Un dia varen passar uns negres que duien com un canyís damunt les espatles. Damunt el canyís en duien un que xerrucava (deia coses) tot el temps i feia espants. Dic “I aquests que putes fan?” Diuen “demanen que plogui”…
Abans anaven a la vela moltes supersticions referents a la dona embarassada…
Les embarassades no podien veure enrevoltar un paraigües o per exemple no podien veure que qualcú enrevoltàs un gaiató o el que fos perquè la criatura s’enrevoltillava, deien… quan una dona estava embarassada, si el duia al costat esquerre *, deien “serà nina!” ( *si duia el bombet o ventre d’embarassada desplaçat a l’esquerra)
Em podeu esmentar qualque ritual religiós desaparegut?
Llavors l’esglèsia anava davant (tenia una importància cabdal). Un temps, quan venia el “solpàs” (salpàs: visita del rector a les cases en temps pasqual) a foravila, els donàvem un almud de faves o això, i el capellà o l’escolanet et ficava un botonet de cera vermelleta a la porta perquè no hi pegassin els llamps… El temps de la corema (quaresma) n’hi havia molts que posaven l’escopeta amb el canó per avall. En començar la corema, les campanes feien un toc especial i quan s’acabava també tocaven de forma diferent. Quan les campanes tocaven que la corema ja havia acabat, disparaven un raig de canonades, deien “Jesús ja és nat !” …n’hi havia que feien la corema del fumar… un altre costum et diré: ma mare, a les matances feia una creu damunt la pasterada de sobrassada i quan enfornava el pa feia una creueta damunt el pa… un temps, per les festes grosses anàvem a plegar mans * als padrins (* plegar mans als padrins: agafar les mans dels padrins i besar-les. Era costum habitualíssim que els infants que acudíen a besar les mans als padrins en els dies de les festes de major importància, obtinguessin dels padrins un petit obsequi dinerari, normalment una moneda de poc valor)
Què és una “paret verda”?
Una paret de pedra que té mescla però que de defora no veuen sa mescla.
Coneixeu indicis de canvi de temps?
Quan sortien dos niguls entorsillats que els deien “els Al.lots d’en Jaume ‘Seacos’”, aquest dia plovia… deien “Uep! El Puig Major duu beca *, ja plourà”… si el Puig d’Alpara es colga amb batzera * senyala mal temps… ( *Beca: nuvolada situada a la part superior d’una muntanya o puig, que recorda una muntanya amb beca o gorra. Batzera: nigul o niguls que tapen el sol o una muntanya. A diferència de la “batzera”, la “batzera foradada” és una nuvolada no totalment “compacta”. Segons inveterada creença, quan el sol es pon amb “batzera foradada” és auguri de vent per a l’endemà.)
Què era “beure per fet”?
Si tancàvem una barrina i érem prop d’un cafè, bevíem aquella copeta de suc, dèiem “ho brufarem”...
Coneixeu remeis casolans?
Per al mal de cap, fulles de llimonera bullides. Per als cops, menta embenada damunt el cop. Per als cops de les bísties, untat el cop d’oli d’oliva qui seca… mon pare, per a compondre la panxa prenia aigua bullida ventejada, amb la boca del tassó a l’aire… per a la diarrea, fulles de nisperer. Si els porcells tenien davall (teníen diarrea) bullíem civada amb brots de closca d’alzina, ho donàvem a la truja perquè quan la truja donava mamar als porcellins, els porcellins es componien…
Verèu el vell marí? (la foca mediterrània)
No, però vaig sentir dir que era un animal “fiero”, dolent…
Diuen que hi ha persones que tenen la virtut o el poder de guarir certes malalties.
Mon pare era “Pau”. Ma mare feia bunyols, els bunyols li varen fotre esquitxada per la cara. Munpare li va posar saliva i li va fugir el mal… N’hi havia que llevaven el mal de ventre a les bísties. Un home va venir per una egua d’un conco, aquests que curaven les bísties havien d’entrar un poc en suor, feien així, esperonejaven, quan havien agafat el punt es llevaven el mariol·lo i el fregaven pel llombrígol de la bístia.
Em podeu dir el nom d’un joc de la vostra infantesa?
“Es canyemet”. Feien un rotlo, i un, de darrere, donava tocs als altres amb el canyemet. L’hi havíem de prendre, si un li prenia passava a donar tocs als altres amb el cànyom (pronunciació mallorquina de la planta dita “cànyem” o “cànem”)
Què recordau de la guerra civil?
Va passar molta cosa dins ca nostra. Al Puig d’Algaire n’hi havia d’amagats a unes penyes. Tots aquests s’havien d’ajuntar amb els rojos (milícia republicana), havien d’anar al Rafalet a presentar-se a la columna dels rojos. Per a no fer pista (per a no revelar la seva presència, frase sinònima de “per a no fer fressa” o “ per a no fer ones”, etc.) anaren camí ple per dins la marina però es veu que els falangistes o se’n temeren o les “cuaren”. Quan varen esser per devora les penyes, els falangistes els tiraren un raig de granades per damunt. Tots els “desertosos” varen escampar, cadascú va prendre pel seu vent. Vadéu, la por guarda la vinya! * ( * Aquesta frase significa que no es fan malifetes per por de males conseqüències o de càstig en cas de trobar l’autor de la malifeta). Un dia, nosaltres érem damunt el puig a tomar ametles, vèiem allà enfora els “barcos” dels rojos, va comparèixer un avió i va amollar un raig de bombes, nosaltres no les sentíem a les bombes però de l’esclafit que pegaven les bombes dins l’aigua véiem un bram d’aigua blanca que s’alçava de dins la mar… n’hi hagué que estigueren amagats molt de temps…
Vos puc tirar una foto?
Ja ho crec, home! Vols que encengui el llum?
No, no importa. Gràcies…
