Joan Miquel Oliver és el compositor d'Antònia Font, el grup mallorquí que s'ha convertit en referent, model i mostra per a tanta de gent que fa música arreu de tot el país. Amb ell parlam dels concerts que farà el grup a l'Auditori de Manacor aquest cap de setmana.
Com seran els concerts que fareu a Manacor? Repetiu el mateix repertori de tota la gira? O hi feis feis canvis aquí i allà depenent del lloc on tocau?
Ho feim exactament igual pertot, l’únic que canvia és el públic. De fet, si sempre tenguéssim el mateix públic, hauríem de canviar el repertori. D’altra banda, no podem improvisar, perquè els tècnics anirien de capoll darrere nosaltres, hi ha vídeo i altres circumstàncies que fan que haguem de mantenir el repertori a cada concert. Ens ha costat molt, triar aquest repertori, perquè hem hagut de fer equilibris entre el que nosaltres volem, el que la gent demana, el que espera la gent que no ens ha vist mai, i el que esperen els que ens han vist moltes vegades.
Sí que hi deu haver un criteri a l’hora de triar les cançons depenent de si són per a exterior o per a auditori.
Sí, hi ha una música més apta per a festivals, i una altra de millor per a auditoris, com ara “Zoom” o “Ballarines de ballet”, que són cançons de “Vostè és aquí”, més pensades per a un concert d’auditori, on no has d’estar pendent si les cançons tenen ritme o no.
Has parlat de projecció de vídeos. Com és l’escenografia? Quins recursos hi feis servir?
Hi posam unes tarimes perquè en Pau es pugui passejar i perquè estigui ample. El vídeo és en directe i va canviant d’un dia a l’altre. Qui se’n cuida és Miquel Àngel Rayó, que ara és el director del Teatre d’Inca. Ho fa a partir de tota una sèrie de clips, que va gestionant de forma diferent d’un bolo a un altre, també perquè les cançons no duren sempre el mateix, perquè nosaltres anam improvisant.
Record el concert de comiat al Teatre Principal, ara fa deu anys. La il·luminació hi tenia un pes molt important, i també l’escenografia en general. Ara no és així?
La il·luminació és més estàtica que a un gran escenari. No hi ha un espectacle de llums. Als teatres no ho solem fer. Sí que és ver que al concert que dius hi havia una feina de llums, que feia en Miquel Fullana. Ens va posar també una escenografia amb un mosaic de bicicletes. També ho va fer amb “Lamparetes”, amb llums d’Ikea i d’altres llocs. Ara duim unes antenes parabòliqeus, més en consonància amb el videoclip d’”Un minut estroboscòpica”. No és una escenografia tan càlida.
Quan s’acaba aquesta gira d’auditoris?
Vàrem anunciar els quatre darrers a Barcelona, Madrid i París, serà pel gener o febrer. Ara tenim Manacor i quatre pobles més de Catalunya pendents de fer. El final de gira a Mallorca són aquests concerts de Manacor. Que en facem tres ja és significatiu de les ganes que té el públic de veure’ns. Estam contents de la resposta, perquè l’Auditori de Manacor és un lloc gros.
I després d’aquesta gira, què vendrà?
Un silenci indefinit, perquè ens hem passat de frenada. Havíem de fer 25 teatres, i n’hem fets més de 50. No crec que ningú hagi quedat sense veure-ho.
Un silenci sense activitat discogràfica? Ni recopilatoris, ni revisions, ni versions, ni nou disc?
En principi no, necessitam aturar un poc. També saps que no som gaire de fer recopilatoris ni coses així.
Vols afegir res més?
Bé… per a aquests concerts de Manacor es va vendre tot en un parell de dies. Estam molt contents que amb tots els anys que duim i tot els concerts que hem fet, que encara puguem fer tres dies a Pollença, i que encara puguem fer també tres dies a Manacor. No podem estar més agraïts i més convençuts d’aquesta antòniafília dels mallorquins.
