A la foto: “Dionís, deu del vi, qualcant damunt un boc”
Ni els grecs ni els romans no tenien un llibre “sagrat”. La seva mitologia s’havia anat formant a través de la literatura i de les llegendes que s’hi lligaven, indestriables. La nostra civilització, aquesta maltractada civilització occidental, hereva de Grècia i Roma en els seus orígens, es veié engolida per les tres religions monoteistes de la Mediterrània, “moros, jueus e crestians”. No és que el paper de la dona a Grècia i Roma fos cap model, però aquests altres encara cultivaren més la misogínia, inherent en qualsevol religió.
L’areté fou destruïda per la germanor universal; i la bellesa, l’ardidesa, l’equilibri i la justícia es desaren a les golfes del pensament o dogma generalitzat. Les religions antigues de la nostra mar, eren un sistema organitzatiu de la vida espiritual extremadament pràctic. Déus, deesses, semideus, nimfes, mortals es relacionaven i interactuaven sense les jerarquies monstruoses del monoteisme, on un andova totpoderós les fa ballar de tot color als pobrets mortals.
L’envestida monoteista fou brutal, però a la mar antiga no pogué anorrear del tot les deesses i els déus, aquests sobreviuen en forma de santes i sants, també al nord d’Àfrica, terra de Marc l’evangelista o d’Agustí d’Hipona, ara Annaba. La gent amb molt de seny, continuà confiant les seves tribulacions quotidianes a gent propera, visitant els llocs on eren venerats i fent-los advocats de les seves curolles. Des de les ermites cristianes fins a les zawiya en terres islamitzades. Hi hagué una zawiya a Son Fortesa? L’emplaçament era ideal.
Òbviament, les divinitats de grecs i romans perviuen de mil maneres, fins i tot ara, en tots els aspectes de la cultura occidental. S’estrenen pel·lícules on deesses i déus són protagonistes, seguint una tradició fecunda en la literatura, la música i la cultura popular. Les dives d’òpera, les cantants famoses i les actrius bellíssimes encara són reminiscències del símbol sexual més important de l’Antiguitat: Helena de Troia. Hesíode en fa causa de la guerra que portà les naus aquees a Troia, enderiats per rescatar la dona “de bella cabellera”; Safo de Lesbos escrigué d’Helena “que sobrepassava de molt/en bellesa els humans, va deixar/el marit més honorable/ i va anar a Troia navegant”, sempre ha estat agradós solcar la mar gran!
Trobareu cap santa amb la personalitat d’Atena? Filla de Zeus i Metis, patrona de la ciutat d’Atenes, amiga de la saviesa i dels rapinyaires nocturns, protectora de l’artesania i de l’art urbà, inventora de la flauta, representada com una dona de bellesa severa. Hi ha cap equivalent a Afrodita, la Venus dels romans, en les religions monoteistes? La seva protecció de l’amor i els enamorats, segurament li ve d’Astarté, la nostra Tànit pitiüsa, Encara podeu ofrenar-li el vostre amor en un santuari al NE de Sicília. Les dones eren – o són – protegides per Hera, amb especial dedicació a les viudes. Participà junt amb les dues anteriors en el famós judici de Paris, on aquest, considerat el més bell dels homes, havia de triar entre les tres deesses quina era la més garrida. Hera li oferí grandesa, Atena li garantia èxit en la guerra, i Afrodita la més encisadora dona com a muller. Paris trià Afrodita, donant-li la poma d’or, però amb l’ajuda d’aquesta la donà finalment a Helena. Aquest judici és a l’origen de la guerra de Troia.
Una civilització que produí poemes d’una modernitat tan impressionant com aquest, de Pau el Silenciari, mereix ser reivindicada i reviscuda.
M’estim més les teves rues, Filina, a la flor de tota
la joventut: em plau tenir entre les meves mans
els teus pits ben drets com els d’una jovençana.
El teu crepuscle val més que la seva primavera,
el teu hivern és més càlid que l’estiu d’altres.
