Centenars de casos el 2024 i centenars de casos el 2025. El xarampió, que era segons l'OMS una malaltia erradicada a l'Estat espanyol, ha tornat. No és una malaltia menor. No és un virus benigne que en haver-lo passat ja no hi haguem de pensar pus. Pot dur associats quadres greus de pneumònia o de meningitis, i fins i tot pot ser mortal. El relaxament en l'aplicació de les vacunes per part de les famílies i el moviment poblacional han fet que es perdés la immunitat de grup. En parlam amb tres professionals de l'Hospital de Manacor.
Maria Antònia Rosselló: “Estam perdent la immunitat de grup”
Maria Antònia Rosselló (Manacor, 1993) és pediatra a l’Hospital de Manacor des de fa quatre anys. Va estudiar medicina a la Universitat de Girona i va cursar l’especialitat a l’Hospital de Son Espases. Rosselló considera molt necessari fer difusió a l’entorn d’aquesta qüestió.
“L’any 2017 l’OMS va acreditar Espanya com a país lliure de xarampió i ara hem perdut aquesta acreditació, perquè hi torna a haver bastants de casos de malaltia, es parla de 400”. Rosselló recorda que “és una malaltia completament prevenible amb les vacunes. L’únic reservori de la malaltia és l’ésser hujmà i seria evitable amb cobertures àmplies”. Es tracta, segons explica la doctora Rosselló “d’una malaltia vírica i molt contagiosa, fins al punt que una persona infectada comença a contagiar-la fins a cinc dies abans de mostrar cap símptoma. El contagi és per gotes i les gotes d’una persona infectada queden a l’aire ambient durant dues hores. El noranta per cent de les persones susceptibles, s’infecten”.
A l’hora de parlar dels símptomes, Maria Antònia Rosselló aclareix que “la malaltia fa un quadre gripal, amb febre molt alta, tos, conjuntivitis, rinitis i una erupció cutània molt característica. La gent que la té, ho passa molt malament, sobretot pels quadres de febre molt alta”. Aquests, però, són els símptomes més coneguts i segurament menys greus. El xarampió pot comportar complicacions “com ara diarrea, pneumònies i també complicacions neurològiques, que poden aparèixer fins a set o deu anys després d’haver tengut la malaltia. Després d’un xarampió pots fer una encefalitis, que és mortal”, adverteix Rosselló.
Per això és molt important d’assolir “una bona cobertura vacunal. Consideram que hi arribam quan assolim el 95 per cent de població vacunada. Això voldria dir que pràcticament tothom que pot s’hauria de vacunar. Perquè el cinc per cent restant seria la població que no ho pot fer, com ara infants menors d’un any, dones embarassades, persones amb malalties que afecten el sistema immunològic…”, diu Maria Antònia Rosselló, que recorda que la primera dosi es dona dins el paquet de la triple vírica, quan els infants arriben al primer any de vida. La segona dosi es posa als tres anys.
Es percep, però, que “fins ara les cobertures vacunals estan disminuint. Arran de la pandèmia, moltes dosis es varen endarrerir i sorgeixen aquestes malalties que fins ara no vèiem”. També la mobilitat poblacional és un factor que cal tenir en compte… “A Urgències demanam per l’estat vacunal. De cada vegada trobam més famílies que no vacunen els seus fills. Moltes ho fan per desconeixement, perquè gràcies al fet que fins ara hi ha hagut cobertures vacunals altes, fins ara hi havia immunitat de grup. Per això avui molta de gent no coneix aquestes malalties, i si no les coneixes, ja no tens por”. En aquests moments, reconeix Rosselló, “estam perdent la immunitat de grup”.
Un altre factor són les fal·làcies i mentides que circulen sobre les vacunes, “que han demostrat ser efectives i segures, només acompanyades de petites molèsties locals”. Per a Maria Antònia Rosselló crida l’atenció que “els nouvinguts d’Europa són els que posen més resistència a la vacunació. De cada vegada coincideixes amb més gent així… de vegades fa pensar que en lloc d’avançar tornam arrere, amb tot el que ens ha costat avançar durant tants d’anys.
En canvi la població marroquina en general sí que solen vacunar els seus infants”. L’any passat a les Balears hi va haver 30 casos de xarampió i a Mallorca hi va haver un brot a Inca, d’infants que no estaven vacunats. Eren nins marroquins que no s’havien vacunat perquè segurament feia poc temps que havien arribat”. A Manacor, l’any passat, ja hi hagué 4 casos de xarampió.
Rosselló insisteix que un brot com el d’Inca “no hauria estat possible si haguéssim tengut una cobertura vacunal alta. Si baixen les taxes de vacunació hi ha molta gent susceptible de contagiar-se. Ve un cas i es converteix en un brot”.
Finalment, Maria Antònia Rosselló adverteix també que “el xarampió pot ser més greu en infants menors de cinc anys o en pacients immunodeprimits. On hi ha més mortalitat descrita és en nins menors de cinc anys”.
La malaltia en sí una vegada diagnosticada, no té tractament. No és una infecció per un bacteri, per tant el tractament és simptomàtic”, diu mentre alerta que “si la gent llegís això tothom vacunaria els seus fills, ho pensam cada dia, quan veus uns pares que no vacunen els seus fills.. si venguessin un dia a fer feina amb nosaltres els vacunarien tot d’una”.
“Cada persona infectada en pot contagiar entre 6 i 18”
Laia Vilaplana (Barcelona, 1982) és llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona amb l’especialitat de medicina interna a l’Hospital del Mar. Està subespecialitzada en malalties infeccioses, i és la cap de secció de malalties infeccioses de l’Hospital de Manacor.
“Hi ha hagut un augment de casos de xarampió a nivell estatal, sobretot de 2024 fins ara ha anat augmentant, El 2024 hi hagué 215 casos. I els tres primers mesos del 2025 ja n’hi havia 219”.
Vilaplana, com també feia Rosselló, alerta que “és una malaltia molt contagiosa. Cada persona infectada en pot contagiar entre 6 i 18”, però l’evolució de les dades de contagi, remarca, “està molt relacionada amb l’estat vacunal de la població. Els darrers anys hi ha hagut un augment progressiu de casos, tant per la disminució del percentatge de vacunats com per l’augment de mobilitat de la població”.
De fet, un 70 per cent dels casos contagiats no estaven vacunats i dels vacunats només la meitat havien rebut la primera dosi.
El xarampió no és l’única malaltia que repunta per la manca de vacunes. També la diftèria ha rebrotat. Però amb una diferència: “El xarampió és molt contagiós. En un sol brot al País Basc es varen diagnosticar més de quaranta casos”. Això amb les altres malalties infeccioses comunes no passa.
Vilaplana explica que “és una malaltia que en molts casos pot ser una malaltia lleu, que es manifesti com una espècie de grip amb rash cutani, però en ocasions es pot complicar a nivell pulmonar, i en ocasions en meningitis, aquest és el problema principal”.
Per això, diu, “convé consciènciar-se i sobretot perquè els infants que no poden rebre vacunes, depenen que la resta de la població estigui correctament vacunada”, per això mira de tranquil·litzar la població: “Fa molts anys que aquesta vacuna s’utilitza, no té efectes secundaris, és segura”.
“Hi ha un percentatge de gent que rebutja la vacunació per creences de possibles efectes secundaris. L’altre cas és el de les famílies que acaben d’arribar i que encara no han estat a temps de vacunar els seus fills. Uns i altres han de saber que són vacunes segures i necessàries”.
Contra el que es podria pensar, qualsevol persona és susceptible de contagiar-se del xarampió. “Fins ara la població adulta estava molt més protegida, més vacunada… però la immunització de la vacuna perd capacitat amb el temps, amb els anys perds immunitat… en algun cas s’hauria de valorar tornar a vacunar”.
Com sempre s’ha dit en aquest tipus de malalties, una vegada que el pacient es contagia, “la capacitat de produir immunitat per a tota la vida és bastant alta”, diu Vilaplana, mentre alerta que “això no vol dir que ens haguem de deixar contagiar amb aquest objectiu, perquè això suposa un risc de patir una malaltia greu, com ara una pneumònia o fins i tot una meningitis amb una potencial mortalitat”.
“Ja teníem el xarampió com a malaltia erradicada, però ara torna a aparèixer”
Maria Pou és infermera a la unitat de control d’infecció de l’Hospital de Manacor. “Les unitats de control estan molt lligades a la seguretat del pacient. L’objectiu és vigilar que disminuesquin les infeccions dins l’àmbit sanitari, que el pacient no patesqui una infecció a causa de l’assistència que rep”.
Pou explica que “ja teníem el xarampió com a malaltia erradicada, però ara sembla que torna a aparèixer”. Pou recorda que “amb repòs i aïllament a casa, en principi millora. Si es donen casos molt greus que haguessin de menester un ingrès haurien d’estar en un aïllament per aire. També és dins la nostra feina informar les famílies de com han de fer les visites al pacient”. En el cas del xarampió, en què la transmissió és per aire, “establim uns equips de protecció individual, i si es respecten les normes no té per què haver-hi contagi. De fet, la gent ho sol respectar molt bé”.
Maria Pou explica que “ara de cop i volta, entre els moviments de persones i les modes i les ideologies que tenim com a comunitat, aquestes malalties víriques, contra les quals l’única protecció és una vacuna, sembla que han repuntat”.
Pou insisteix que “les vacunes s’ha demostrat que funcionen. Per això als països en vies de desenvolupament sempre els duim vacunes per millorar la salut de les persones. Nosaltres aquí ens podem permetre el luxe de decidir aquestes coses i de vegades no som conscients de com hem estat de malalment fins fa molt poc temps”.
