Llorenç Gayà Barceló (Vilafranca de Bonany, 1972) és metge adjunt al servei d'urgències de l'Hospital de Manacor des de fa prop de 25 anys. Està afiliat al sindicat SIMEBAL, majoritari entre els metges i convocant de la vaga que aquests dies s'ha començat a fer coneixedora.
Quin seguiment ha tengut la vaga de metges a l’Hospital de Manacor?
No tenim dades oficials de l’Hospital de Manacor. Però sí que si ho miram per serveis sabem que la vaga en uns casos ha tengut molt de seguiment i en altres no tant. En segons quines especialitats els serveis mínims reclamaven la plantilla completa, i entre setmana es donaven casos d’uns serveis mínims fins i tot superiors a la cobertura que tenim els caps de setmana. En tot cas, podem parlar segons la delegada del SIMEBAL d’un seguiment total que s’ha mogut per damunt el setanta per cent.
Quines són les especialitats amb més seguiment?
Són aquelles en què de forma constant, o habitualment, la feina implica fer guàrdies. Cardiologia, neurologia, pneumologia, i medicina interna, i a més també hi participen molt anestèsia, cirurgia i traumatologia. Posam el focus a les guàrdies perquè és el més important, però també volem que es parli del nivell de la carrera professional. I no sols pels metges… el sistema sanitari s’aguanta pels treballadors.
Quina incidència té SIMEBAL entre el col·lectiu de metges?
A les Balears el SIMEBAL representa prop del 90 per cent els metges.
I per què es posen en vaga, els metges?
S’hi han posat perquè no han estat tenguts en compte a l’estatut que s’ha negociat fins ara. Demanam tenir un estatut propi. La nostra distribució de feina amb les jornades que ens fan de guàrdies és insostenible. Arribam a fer més de 60 hores de feina en una setmana. Les guàrdies són obligatòries i en aquest nou estatut es manté que les guàrdies siguin obligatòries. Pensa que hi pot haver mesos de nou o deu guàrdies… A més volem una categoria professional per damunt la resta d’altres estaments dels serveis sanitaris. I també demanam que les hores fetes durant les guàrdies o com a hores extraordinàries siguin compensades amb un benefici a l’hora de la jubilació. Els metges de la sanitat pública podem arribar a fer feina durant 25 o 30 anys amb quatre o cinc guàrdies cada mes.
Què implica una guàrdia?
Si parlassis amb un padrí metge et diria que ell sempre estava de guàrdia… però era molt diferent. Ara quan estàs de guàrdia fas feina de forma constant. El sistema sanitari s’aguanta perquè els metges fan guàrdia, i durant tota la guàrdia, fan feina. És com si un bomber estigués apagant foc durant les vint-i-quatre hores de la seva guàrdia. A banda de les guàrdies que puguem tenir els dies feiners també hi ha les dels dissabtes, diumenges i dies festius, i si saps sumar i restar surten molts de dies a l’any. La ministra és mentidera perquè diu que lleva les guàrdies perquè passaran a ser de desset hores, però que no s’oblidi que el metge fa feina de les vuit del dematí, i quan comença la guàrdia a les tres ja en fa set que fa feina. I si fas cap de setmana, també són vint-i-quatre.
Preparau més dies de vaga?
Sí. La vaga està convocada cinc dies seguits durant la tercera setmana de cada mes durant cinc mesos.
Deies que el Ministeri feia feina amb un nou estatut… m’imagín que el deu negociar amb els sindicats…
Han decidit renovar o modificar un estatut que ja existia i en aquesta renovació que s’ha pactat amb diferents sindicats, excepte el que representa la gran majoria de metges, ni es millora ni es modifica cap de les peculiaritats pròpies de l’estructura dels metges.
Deies que no teniu un estatut propi. Això vol dir que el vostre estatut és compartit amb la resta de personal sanitari?
Sí. L’estatut marc engloba tot el personal que fa feina dins la sanitat, des de costureres fins a metges. De vegades se’ns tracta d’elitistes, i en cap cas es tracta d’això, sinó de la peculiaritat pròpia dels horaris de feina dels metges. Un metge que forma part del sistema públic espanyol és una persona que té un grau de sis anys i encara té una especialitat, amb les peculiaritats per aconseguir-hi entrar, que són de quatre o més anys de formació. Ara hi ha metges que se’n van cap a França. Els metges emigren cap Europa. L’economia va tan béque els únics treballadors que se’n van són els metges…
