“Jo estic cancel·lada pels meus posicionaments ideològics. No crec que aquella cancel·lació fos una qüestió d’antixuetisme”, deia ahir a Manacor Laura Miró. La jove investigadora de la història dels xuetes explicava també amb tota contundència que “discrep amb la idea que els xuetes no som jueus. Racialment som jueus, una altra cosa és que no professem la religió. En tot cas, els antisemites ens veuen com a jueus”.
Ahir va ser el dia. Després de la polèmica per la cancel·lació de la conferència que havia de fer la historiadora Laura Miró per la delegació manacorina de l’Obra Cultural Balear, a la fi, dia 28 de desembre, al Jordi des Racó i organitzada per l’empresari Gaspar Forteza, tenia lloc el segon intent, ara ja reeixit, de dur a terme la conferència.
Va exercir de presentadora de l’acte la historiadora de la UIB Empar Bosch , que va reivindicar que “el coneixement no ha de quedar tancat dins l’àmbit acadèmic” i recordà que la musicòloga Bàrbara Duran, que era qui presentava la conferenciant, “té un projecte d’investigació conjunt amb la doctora Laura Miró. Finalment, Bosch remarcà que tant pel “rigor metodològic com per la projecció internacional que ha donat als seus estudis, la doctora Miró ha vinculat el cas mallorquí dels xuetes amb altres contextos històrics i culturals”.
“Els nous inquisidors et cremen a les xarxes socials i a la premsa abans que hagis obert la boca”
Tot seguit va ser el torn de Bàrbara Duran, que va encetar citant un “influencer manacorí molt actiu a les xarxes”, que, segons explicava la musicòloga, “na Bàrbara s’apuntaria a un bombardeig, perquè cal assegurar-se sortir a la premsa. I no, ja no em ve d’aquí.”
Duran reivindicà els fòrums de discussió i expressió de les pròpies idees: “Quan s’eliminen els espais de discussió és quan s’arriba al totalitarisme i a aquesta nova inquisició, que són els qui et telefonen i et demanen què fas aquí, és gent que suposa el que penses i que et mana clarament el que hauries de pensar”, va dir Duran, mentre recordava els tocs d’atenció del temps del franquisme a qui es disposava a pensar i actuar lliurement. “Són”, acabà dient, “els nous inquisidors, que et cremen a xarxes socials i a premsa abans que hagis obert la boca”.
Tot seguit, la musicòloga manacorina va explicar que va ser ella mateixa qui va proposar “un treball conjunt a Laura Miró, arran de la troballa d’unes cançons que es cantaven per la Setmana Santa a Inca amb unes lletres infamants que sotmetien els xuetes a aquest tracte vexatori durant anys. Jo no som especialista en història jueva i per això vaig demanar a Laura Miró que ella dugués la base teòrica i jo fes la part de música”.
Finalment, Bàrbara Duran va recordar que un terç dels violins que varen permetre la fundació de l’Orquestra Simfònica eren dones joves amb cognoms xuetes. Per això, reivindicà que “la memòria històrica no ha de ser just per a la guerra civil” mentre anomenava l’assalt del call, la cremadissa, la diàspora o els camps d’extermini nazis.
Bàrbara Duran recordà també Aurora Picornell i la frase “I amb quines bales mataran les idees?”, com una reivindicació d’un país “que vull creure que està obert al diàleg”. A Aurora Picornell “la varen matar com un ca, com un animal”, i si hagués vist el que ha passat amb aquesta conferència, “diria, ‘vergonya, cavallers, vergonya’, això diria”.
La musicòloga manacorina, però, no va voler acabar sense parlar del seu posicionament en el conflicte entre Israel i Palestina. “El meu posicionament és fent costat a un projecte, el de la EW Divan Orquestra, amb Daniel Baremboin i Edward Said, compost per músics israelians i palestins, i que passa per moments molt difícils. El més fàcil per a ells hauria estat renunciar als concerts que tenien programats, tenint en compte les pressions. El mateix Baremboin ha dit que mantenir-los ha estat una forma de coratge. Mantenir aquesta conferència també és una forma de coratge”.
“Aquesta conferència és acadèmica, no ideològica”
Seguidament, i davant una quarantena de persones, prengué el torn Laura Miró, “segurament diria avui més la paraula ‘gràcies’ que la paraula ‘xuetes’, perquè avui podem fer aquesta conferència que va ser cancel·lada a un altre espai i de manera sobtada, per motius que encara no m’han comunicat”.
Miró, a més, agraí especialment a Gaspar Forteza la iniciativa de cercar una alternativa a la celebració de la conferència, un agraïment que va ser interromput per l’aplaudiment dels presents.
I també a les dues presentadores, Empar Bosch i Bàrbara Duran, “per defensar aquesta conferència, que és acadèmica, no és ideològica. A l’Obra Cultural volien que hi hagués investigadores dones, però aquesta no els va anar bé”.
Finalment, la jove investigadora tengué paraules d’agraïment també per a la seva família, “perquè han passat molta pena per jo” i per a la comunitat jueva de les Illes Balears, i als professors, catedràtics i col·legues “que s’han interessat per com estava i que s’han posicionat públicament donant-me suport”.
Tot seguit, la investigadora palmesana entrà en la matèria de la conferència, que abordava la presència de jueus i xuetes al llarg de la història a les Illes Balears i especialment a Mallorca, amb tota la successió d’episodis de repressió cap a aquesta comunitat.
Així, Miró encetava en una primera comminació als jueus de Maó a convertir-se al cristianisme ja en el segle V. Se centrà especialment però en els pogroms, els assalts sistemàtics als calls jueus del 1341, o el del 1391, en el qual el call de Palma quedà gairebé devastat i els jueus foren obligats a convertir-se, entre els quals el cartògraf Jafudà Cresques. De totes maneres, recordà Laurà Miró, la conversió definitiva va ser el 1435, data a partir de la qual, “ja no és possible continuar practicant el judaisme”.
Laura Miró va fer referència als “libels de sang”, acusacions falses cap a jueus, com el cas de l’acusació a dos jueus d’haver fet una crucifixió d’un musulmà durant la pasqua, infligint-li tots els càstigs i tortures que s’havien aplicat a Jesucrist. Segons explicà la historiadora, “a Mallorca, la convivència era bona, però això es va interrompre amb la irrupció de la Inquisició, que inicialment va concedir un període de gràcia, durant el qual molts de conversos es delaten dient que continuaven amb rituals jueus, el que coneixem com a criptojudaisme”.
S’arribà així a la Cremadissa del 1691, en què foren duits a la foguera 37 xuetes. 34 varen ser ajusticiats al garrot. Els tres restants, que es negaren a convertir-se al cristianisme, foren cremats vius: Rafel Valls, Catalina Tarongí i el seu germà Rafel Benet. 30.000 persones presenciaren els fets.
Per a Laura Miró és determinant la publicació de “La fe triunfante”, on es descrivia com s’havien fet aquestes cremadisses amb tota casta de detalls, i on s’enumeraven els noms i llinatges de les víctimes. És a partir d’aquí on s’enumeren aquests llinatges dels quals la gent s’ha d’allunyar”. Uns llinatges també visibles a les gramalletes penjades al convent de Sant Domingo.
La historiadora recordà que se’n va fer una segona edició, precisament quan s’articulava un pla de desterrament dels xuetes, “ja fos a Cabrera, a Alcúdia o a Menorca”, el 1755. Se’n feren altres reedicions, encara, el 1757, el 1931 i el 1951. “L’editor d’aquesta darrera va manifestar que se n’havia penedit de republicar-la”, contà Miró.
A final del segle XVIII, per iniciativa de Rafel Cortès, s’aproven a les corts de Madrid dues reials cèdules que preveien drets com ara “que els xuetes es poguessin enrolar a l’exèrcit” o també “la prohibició d’insultar o emprar mots distintitus com xueta per referir-s’hi”. “L’Església, aristocràcia, gremis, ajuntaments i universitat es varen oposar a concedir aquests drets”, recordava Miró mentre remarcava que fins i tot a la Universitat “hi havia clàusules de puresa de sang per poder-hi accedir”.
Ja dins el segle XIX, i en relació amb la Guerra del Francès, Laura Miró recordà l’assalt del call del 1809. És l’època de la pugna entre liberals i absolutistes. El liberalisme opta per despenjar les gramalletes vol abolir la inquisició, que no serà desmantellada de manera definitiva fins el 1834.
Precisament ja en el segle XIX, Laura Miró remarca les figures de Marià Aguiló Fuster i Guillem Aguiló Forteza com els dos primers graduats xuetes de Mallorca. De fet, Guillem Aguiló va ser el primer metge xueta, “tot i que no li permeteren mai exercir a Mallorca”. La primera metgessa mallorquina, recordà, va ser una xueta: Margalida Segura Segura, “que practicà tortures a presos republicans com a venjança per la mort d’un germà seu durant la guerra civil”.
“Marià Aguiló insistí a potenciar l’educació entre la comunitat xueta”
Laura Miró recordà la insistència, per ella clau, de l’intel·lectual Marià Aguiló en la formació i l’educació dels xuetes, “la vertadera recepta era centrar-se en l’educació, no en l’economia”, que era un dels estigmes amb que s’havia castigat sempre la comunitat primer jueva i després xueta a Mallorca.
La presència dins la política per part de representants de la comunitat xueta no arriba fins ben entrat el segle XIX. Nofre Aguiló, el 1836, va ser el primer regidor xueta de Palma. I així i tot, continuava sempre la suspicàcia entorn de la comunitat xueta. Gabriel Faust Fuster i Ignasi Forteza varen ser expulsats d’una festa de disfresses al Casino Balear, o el cas sonat de Josep Tarongí, mossèn Tarongí, que va ser vetat pel rector de la parròquia .de Sant Miquel en la prèdica de les quaranta hores. “Tarongí no va claudicar i això va provocar que molta de gent es banyàs al seu favor. Sortiren publicacions com les d’intel·lectuals de l’època com Alexandre Rosselló, Joaquim Fiol o Josep Maria Quadrado”. La polèmica sortí de Mallorca, amb la publicació del Manifest a favor de mossèn Tarongí. Entre els signants hi havia fins i tot Jacint Verdaguer.
Hem d’arribar al segle XX per trobar tres xuetes a la batlia de Palma. Ja durant la Segona República “hi ha una intenció de fer memòria històrica envers els xuetes, i l’Ajuntament de Palma arriba a dedicar carrers a tres xuetes rellevants”, que després serien retirats per la dictadura franquista.
Mallorca, durant la república esdevé lloc on es refugien jueus alemanys i opositors al nazisme, però amb la victòria de l’Alzamiento, arriben també molts de nazis cercant refugi a l’illa. “Fins i tot al Terreno hi havia una seu del partit nazi”.
Un altre manacorí, Frances Ferrari Billoch, tengué presència a la conferència de Miró, arran de la publicació del llibre “La masoneria al desnudo”, en que defensava que l’expulsió dels jueus “va assegurar la unitat religiosa i va salvar les més altes qualitats de la raça hispana”.
Respecte de la guerra civil, Laura Miró explicà que “no he pogut concloure que es decantassin per un bàndol o per un altre. I si hi hagué xuetes reprimits no va ser per la seva condició de xuetes, sinó perquè pertanyien a un o l’altre costat de la contesa”. Remarcà, en aquest sentit, que “fins i tot hi hagué xuetes enrolats a la División Azul”.
Respecte de la possible existència de llistes de xuetes per ser deportats als camps d’extermini nazis, Miró apuntà que “no he trobat el document, hi ha constància de la seva existència, però no és consultable”.
Ja molt pròxims a la contemporaneïtat, Laura Miró recordà nombrosos personatges dedicats a la cultura, a l’art o a l’espectacle, una mica seguint el camí marcat per Marià Aguiló en el segle XIX.
Del 1966 és l’obra de Miquel Forteza i Pinya, “feta des d’un sentiment identitari xueta, i que marca dos culpables de la situació de la comunitat a Mallorca: l’església i l’aristocràcia”. Tot, a poc a poc, sembla conduir cap a la normalitat. El 1971 es constitueix la comunitat jueva de Mallorca. I el 1976 comencen les obres per a la construcció del cementeri jueu de Santa Eugènia.
Es va fer ressò, també, Miró, del viatge de 24 mallorquins a Israel. “Es va divulgar molt que se’ls havia obligat a convertir-se… i titularen coses com ‘Volvieron con el rabo entre las piernas’, com una clara referència a la circumcisió”.
També la batlia de Ramon Aguiló als anys vuitanta va ser motiu de controvèrsia, amb nombroses pintades i actes vandàlics fent referència al seu origen xueta: “Por rojo y por judío”. “Sí Cort és una sinagoga, Ramon Aguiló és el rabí major”.
Laura Miró conclogué que durant la història “hi ha hagut un antisemitisme contra els xuetes”. L’antisemitisme, digué, és un fenomen que muta: “Primer vàrem poder veure l’estrella de David equiparada al símbol comunista. Avui, en canvi, els jueus són considerats nazis”.
