El Col·lectiu Dones de Llevant acompanyades d’amigues i entorn proper han commemorat avui les milicianes assassinades a Son Coletes, just 90 anys després del seus assassinats. Totes cinc van arribar a Mallorca en una expedició organitzada pel capità Bayo, que sortia de Barcelona a mitjan agost del 1936. Després, l’expedició va reembarcar a principis de setembre però van deixar pel camí alguns camarades a l’illa. Entre ells, aquestes cinc infermeres de la Creu Roja.
L’endemà mateix van ser capturades i exhibides com un trofeu de guerra pels falangistes, liderats pel comte Rossi,. Fou llavors quan les varen sotmetre a tota casta de vexacions i el 5 de setembre les executaren en un acte públic. Posteriorment, la propaganda feixista va escampar el rumor que eren dones dedicades a la prostitució i no sanitàries de la Creu Roja. Per reivindicar la memòria d’aquestes cinc dones represaliades per defensar la llibertat i els seus ideals, des de l’entitat feminista han llegit un text d’Antoni Tugores, que reproduïm tot seguit:
«En companyia de la inoblidable i estimada amiga Antònia Matamalas, començàrem a homenatjar el 2010, sempre de manera discreta, però summament emotiva, les cinc milicianes infermeres. De llavors ençà mai ha faltat un ram de flors i un poema, gràcies en bona part a les Dones de Llevant, dedicat a les cinc voluntàries d’infermeria que varen ser tractades de manera salvatge pel feixisme, fins que després d’humiliacions espantoses, varen ser assassinades.
Des del 2023, quan es trobaren plegats quatre cossos de dona a la mateixa fossa d’aquest cementeri, tenim una certa certesa que es varen enterrar a Son Coletes. Des de Santa Coloma de Farners, on avui participaré en una sèrie d’actes solemnes en homenatge de les germanes Buxadé, Daria i Mercè, em sent totalment al vostre costat i voldria participar, des de la distància, en aquest senzill homenatge a unes dones que entregaren la seva joventut i la seva vida en defensa d’una Mallorca lliure de les arpes del feixisme, que torna a omplir d’odi la nostra convivència. El millor homenatge que podem retre a les sanitàries de Creu Roja és lluitar, com elles, per les idees de llibertat, igualtat i solidaritat i no donar una sola passa enrere!
Visca la República!».
Així mateix, també s’ha llegit el poema Testament de Rosa Leveroni, que han triat pel seu simbolisme i lligam amb les milicianes assassinades. «Hem triat aquest poema perquè simbolitza tot allò que la guerra els va robar, tot allò que no varen poder viure per culpa del feixisme assassí» han explicat des del Col·lectiu:
Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d’un tros de cel marí.
Vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d’una cala ben fina;
l’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit;
la bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc, en el redós suau,
un bri d’herba només de la divina pau.
Així mateix, el Col·lectiu ha volgut recordar Antònia Matamalas, fundadora del Col·lectiu Dones de Llevant i primera impulsora, juntament amb Antoni Tugores, de l’acte d’homenatge a les milicianes.
