“Nosaltres sabíem que a en Pep li agradava molt el repertori de Tots Sants. Un dia ens vàrem trobar a Can Sant, mentre uns sortien d’assajar i els altres entràvem. En aquell moment, li vàrem proposar de cantar una cançó al Pollença Rock, on havíem de tocar i ell va dir tot d’una que sí” explica el guitarrista de Tots Sants, Jaume Estelrich. La sorpresa per ells va ser, que la resposta no va ser només afirmativa sinó que Pep Álvarez, líder del grup Anegats va dir-los que “m’és igual quina fer, em sé totes les vostres cançons”. “Em vaig sentir molt afalagat: sé que és una gran responsabilitat, però també estic molt orgullós” afirma Álvarez, mentre afegeix que “la música que un escolta quan és adolescent, queda més endins i durant la meva adolescència Tots Sants era el grup estrella, sempre els he admirat molt”. Anegats, va acabar la seva etapa l’any 2024, després de 10 discos i 20 anys sobre els escenaris i de fet, Álvarez confessa que Tots Sants va servir d’inspiració en aquell moment inicial per tirar endavant el grup i voler fer música.
Després d’aquesta primera col·laboració, el grup de punk rock manacorí per antonomàsia de Manacor, enfrontava una etapa de canvis: “L’any 2024 no teníem intenció de tornar a tocar, però la cosa va venir una mica així per casualitat, arran de la publicació d’una entrevista que ens varen fer. D’aquí va sortir el primer concert a Can Lliro, però inicialment havíem de fer només un parell de cançons, però no teníem cantant” explica Estelrich. Així va sorgir el format que hem vist darrerament, amb tres cantants: Mateu Vidal, Sara Gil i Ilde Muñoz. Amb aquest format, però, explica que es perdia l’essència del grup de rock clàssic, amb cinc components i varen decidir posar punt a l’etapa.
Així, Tots Sants comença una nova era, sumant Pep Álvarez a la banda conformada per Jaume Estelrich, Àlex Vadell, Marcos Gil i Joan Gelabert ‘Fil’. “Vàrem al·lucinar que ens digués que sí. Ell és una persona amb molta experiència en el món musical i, així i tot, té una humilitat i una senzillesa que són poc comunes en aquest món, on molt sovint hi ha molta competència”. La relació personal és bona i als assajos, diu, “ens ho passam molt bé”. De moment, però, explica Estelrich, van passa a passa: “La prioritat és assajar i consolidar el repertori de Tots Sants amb la nova veu i preparar un espectacle xulo per rodar en directe aquest estiu” però no descarten fer qualque tema nou més endavant perquè, diu, ja hi ha idees noves. De fet, un canvi important d’aquesta nova etapa és també el fitxatge de la banda per part del Grup Trui, una agència de representació que ja està fent feina per tancar diverses actuacions que encara no poden anunciar: “Aquest estiu hi haurà diverses oportunitats per veure Tots Sants” assegura Estelrich.
Un homenatge a Xavier Ramis
Tots Sants va assolir certa notorietat durant els primers anys de la dècada dels noranta, tot coincidint amb el fenomen del Rock Català – dins del qual, val a dir, mai acabaren d’encaixar -. El seu primer concert va ser el 21 d’agost de 1990 i després d’autoeditar-se una maqueta homònima el 1990, el grup, va editar dos discs amb Picap (amb la incorporació d’un segon guitarrista, Aurelio Pérez), Ja m’ho temia, que va produir Joan Bibiloni l’any 1992, i un any després vengué el Màxima audiència, produït per Antoni Pastor. Va ser dos anys després que Aurelio Pérez deixà el grup i s’incorporà a la formació Joan Gelabert ‘Fil’. El 1998 publicaren el seu darrer disc, Take the Flight amb Produccions Blau i posteriorment, certes desavinences en el grup varen suposar una temporada d’inactivitat, que s’allargà fins al mes d’abril de 2011. Fou llavors quan, després d’uns anys de silenci, es preparaven per començar una gira i celebrar el 20è aniversari de la publicació del seu primer disc. La mort del cantant, Xavier Ramis, el 17 d’agost de 2011 va desestabilitzar els plans del grup.
Dels Tots Sants d’aquells anys, “queden les cançons que en Xavier va escriure i una de les coses que ens motiva a seguir en marxa, és precisament això, la vigència que tenen avui en dia aquests missatges escrits fa 30 anys: en moltes coses estam pitjor!” diu Estelrich que afegeix que “l’homenatge més gran que li podem fer a en Xavier és precisament donar una altra vida als seus missatges i també que gent més jove, que potser no coneixen Tots Sants, tenguin l’oportunitat de sentir aquests missatges”. D’altra banda, pel que fa a la part musical, Estelrich destaca que “hem madurat i el grup, com està sonant ara, sona millor que en els 90”. Tot i que molta gent jove no escolta rock, des de la banda consideren que la seva és una proposta honesta, amb molts anys de feina darrere i consideren que val la pena continuar.
En la mateixa línia es pronuncia Álvarez, que explica que una de les seves cançons preferides és “Mort”, perquè “té molts canvis i és molt original, té un accent rítmic molt potent i líricament m’agrada la metàfora: la Terra parla a la raça humana i li diu que l’està matant: és un tema molt vigent”. Així mateix, considera que donar continuïtat al projecte és “estimar en Xavier, com fer-li un regal” i afirma que “crec que ell estaria molt content si veies que els seus col·legues continuen tocant i crec que li faria gràcia també que jo em posàs al micro: és com una manera circular de mantenir l’energia viva, retre-li homenatge i recordar-lo, no només des d’un punt de vista melancòlic sinó també des de la il·lusió de fer coses noves”.
Més enllà de les cançons que tots coneixem, aquesta nova etapa sonarà diferent per als més fanàtics del grup: “En Pep té un registre vocal molt ample i té la seva personalitat pròpia, no és un imitador i li donarà el seu toc personal” explica Estelrich. En aquest sentit, Álvarez explica que “estam assajant com si un altre pic fóssim al·lots de 16 anys, ens ho passam molt bé i si no surten concerts, no passa res! Crec que recuperar aquesta il·lusió és molt bonic”. A més, com que fa 20 anys que ha rodat amb Anegats, Álvarez explica que creu que també pot aportar contactes i amistats que ha anat fent al llarg de la seva carrera.
