Maria Ramos Monserrat i Francina Mas Parera són les autores de "Salut, estils de vida i sexualitat: com les condicions socials influeixen la salut del jovent de les Illes Balears", un dels capítols de la primera enquesta a la joventut que ha posat en marxa l'Institut Balear de la Joventut. Ramos, és llicenciada en Medicina, doctora en Ciències Mèdiques Bàsiques i fa més de dues dècades que fa feina en el camp de la Salut Pública. Mas és Llicenciada en Sociologia i diplomada en Treball Social, actualment fa feina com a tècnica en estadística en el Servei de Promoció de la Salut de la Conselleria de Salut. Les dues autores ens han respost conjuntament algunes qüestions en relació amb el capítol relacionat amb la salut dels joves.
Algunes dades prèvies
Segons aquest informe, el 68% de les joves i el 72% dels joves de les Illes Balears tenen una bona percepció de la seva salut. Això, però, són percentatges inferiors als obtinguts en el Baròmetre de la FAD del 2017, d’àmbit estatal i segons les autores s’atribueix a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 i a les mesures que es varen establir per frenar la pandèmia. En aquest context, s’observa una recuperació de l’estat de salut del jovent de les Illes Balears. No obstant això, el 49% de les al·lotes i el 36% dels al·lots han expressat malestar emocional, la qual cosa és una prova que la salut mental de la joventut s’ha ressentit amb la pandèmia. Aquest capítol desgrana dades com per exemple que manco de la meitat dels joves i de les joves de les Illes Balears segueixen les recomanacions d’activitat física diària de l’Organització Mundial de la Salut o que, en general, el jovent estranger de fora de la Unió Europea es troba en situació de desavantatge quant a la salut. Crida l’atenció també d’aquest informe que gairebé la meitat de les al·lotes joves de les Illes Balears té malestar emocional, i el 40% no accepta el seu cos o hi ha parts del seu cos que no li agraden. Així mateix, destaca que una de cada quatre al·lotes ha tengut relacions sexuals no desitjades o de les quals no estava gaire convençuda.
Deis que el 49% de les al·lotes i el 36% dels al·lots han expressat malestar emocional. Com ha afectat la pandèmia en la salut mental dels joves?
Ens sembla molt preocupant que una de cada dues al·lotes i un de cada tres al·lots sentin malestar emocional, i ho hem atribuït en part a la pandèmia, que sense dubte ha tengut un impacte negatiu en la salut mental, però aquest estudi també mostra que les situacions de precarietat són un factor que té una relació directa amb el malestar emocional del jovent i també en la seva salut física i que no podem perdre de vista.
De fet, també relacionau aquestes dades amb l’emancipació i l’accés a l’habitatge. Quin impacte tenen aquestes qüestions en la salut mental dels joves?
Sí, està directament relacionat amb la percepció de la salut i el benestar emocional. Es veu clarament com els i les joves que encara viuen amb els seus progenitors tenen més malestar emocional i pitjor percepció de la seva salut. Per tant, podríem dir que poder emancipar-se és saludable, fins i tot en els casos on es depèn, encara, econòmicament dels progenitors. Els i les joves que estan totalment emancipats, especialment aquells que han pogut comprar un habitatge, són els que presenten menor malestar emocional.
Demostrau també que el jovent estranger de fora de la Unió Europea es troba en situació de desavantatge quant a la salut. Considerau que una millor política d’acollida i integració podria millorar aquesta situació?
El que hem vist és que el jovent estranger de fora de la Unió Europea sembla tenir un estil de vida menys saludable, ja que practica menys activitat física, consumeix més sucres i aliments processats, beu més alcohol, participa en apostes, etc. Respecte de com es podria millorar aquesta situació, tenint en compte la tasca que duen a terme les escoles, disposam de programes com Centres educatius promotors de la salut (CEPS), on la salut i el benestar es treballen de forma integral i des d’una perspectiva d’equitat, contribuint, per tant, a millorar la salut de les persones. És a dir, a través dels centres educatius, les accions de promoció de la salut poden arribar a tota la comunitat educativa, independentment del seu nivell socioeconòmic, sexe, cultura, país de procedència, etc., perquè adoptin un model de vida saludable en un entorn favorable per a la salut. Sembla una utopia, però en aquests moments el Programa compta amb 77 centres.
Preocupa la manca d’activitat física per part del jovent? Sabeu si és res extrapolable a altres sectors d’edat?
Sabem que és a partir de l’adolescència quan comença a disminuir la pràctica d’activitat física, i ho fa especialment entre les dones, i que aquesta tendència descendent continua al llarg de tota la vida. Per això, la promoció de l’activitat física i esportiva és molt important, com també ho és, que els ajuntaments ofereixin l’oportunitat de practicar diferents tipus d’esports i de fer activitat física a totes les edats. En aquest sentit, convidam els municipis a sumar-se al Programa de Municipis Saludables, amb el qual es pretén que aquests ofereixen espais saludables als seus habitants.
El 15,5% de les dones ha tengut relacions sexuals no desitjades i el 8% de les dones ha tingut relacions sexuals de les quals no estava gaire convençuda. Quina informació ens donen aquestes xifres, que tripliquen la dels homes?
Pel total de joves, un de cada deu ha tingut relacions sexuals no desitjades i efectivament, la xifra de dones joves triplica la dels homes. Tot i que, afortunadament, les dones joves cada vegada són més conscients que les relacions sexuals han de ser consentides i desitjades, aquestes dades impliquen la feina que queda per fer i la importància de l’educació sexual. Per edat no s’han detectat diferències, però els joves de procedència espanyola se situen per damunt de la resta de joves. També és preocupant que dues de cada deu dones joves de procedència estrangera de fora de la Unió Europea, no hagin volgut contestar a aquesta pregunta.
Es farà una nova edició d’aquesta enquesta per poder comparar les dades actuals?
Disposar de dades actualitzades és essencial per poder enfocar i avaluar les polítiques i programes públics adreçats a la joventut. Tot i que no sabem si es farà una nova edició d’aquesta enquesta, que ha estat promoguda per IBJove, pensam que seria el desitjable.
