De vegades hom pensa que és afortunat de ser de Manacor i poder viure les peripècies que hi passen i les ocurrències més estrambòtiques dels qui hi habiten. Les xarxes socials han multiplicat el renou de les coses i segons on guaitam la percepció que puguem tenir d’un o altre fet pot canviar radicalment.
Des de fa algunes setmanes, potser mesos, ha nascut una nova ideologia, que podríem anomenar com a “clotisme”. És gent que centra els seus esforços a recollir la indignació popular pel mal estat dels carrers de la vila. Cal dir que si hom ho mira de prim compte convendrem que, efectivament, de clots i de carrers en mal estat n’hi ha un grapat important. En podem trobar arreu a les foranes, on sembla que no hi hagi passat mai ningú que es cuidi de donar ordres de tapar aquí o allà. Però també se’n troba qualcun en vies principals, com la ronda de l’Institut, i fins i tot cèntriques, com ara Na Camel·la.
El relat ha guanyat força. I sembla, certament que l’estat dels carrers ha empitjorat els darrers mesos, qui sap si per la pluja pertinaç amb què ens ha obsequiat aquest hivern generós. També sabem que des de l’Ajuntament ja hi ha habilitada una partida de doblers per mirar de posar remei a aquesta xacra que per a alguns ha agafat dimensions de plaga bíblica.
En tot cas, i tornant a la fortuna de ser manacorins, allò que diverteix avui és l’entreteniment i les ocurrències que tenen alguns, com aquell qui convida a visitar Manacor, “una ciutat lliure d’asfalt” o l’escut de “Manaclot” amb aquella mà demanant auxili des de dins un bassiot. La intel·ligència artificial fa fum amb les idees dels clotistes. Qualcú avui ja publicava un poema i tot: “Las ruedas rezan rosarios, / los amortiguadores, fe, / y el coche sale más sabio / tras cruzar el barrio a pie. / Pero aun así, Manacor, / con tus fallos y tu arte, / tienes alma de pueblo grande / y encanto que no se parche. / Porque entre hoyo y carcajada, / entre polvo y resplandor, / nos enseñas que la belleza / también sabe a imperfección”.
També, de dins la profunditat dels abismes d’un dels clots més emblemàtics hi sortia un drac tan imponent com els dinosaures de les coves dels Hams…. El monstre del llac Ness… a la fi, prenia forma de real, a Manacor. Res, que qui no es diverteix és perquè no vol.
