És curiós, i molt, que una festa religiosa que va néixer per venerar les bondats d’un sant com va ser sant Antoni de Viana s’hagi acabat convertint en una autèntica devoció popular al seu principal temptador, el dimoni, que és sempre la figura contraposada que s’hi enfronta com a representant del mal més dolent del món. La confusió d’avui arriba a ser tan grossa que no són pocs els infants que s’arriben a pensar que sant Antoni és realment el dimoni gros de Manacor i quan veuen una imatge seva diuen: “Mira, sant Antoni!”.
Deu ser per això que el dimoni gros va més inflat que de costum i que fa créixer encara més els seus símbols del mal? Mirau, si no, aquesta imatge, obra de Miquela Serra, en què el dimoni manacorí sembla enfilar cap al cel antonià el seu banyam, i no sols això, sinó que també el multiplica…
En veurem de grosses, si no anam alerta!
