Foto: sticker mule
Vicenç Amengual i Salas va presentar aquesta comunicació a les XIII Jornades d’Estudis Local, on fa esment d’un tema molt original: les etiquetes de viatge. No és un assumpte massa conegut, però sí que esdevé un document de tota una època, a més de ser objecte de col·leccionisme. Les etiquetes són un tros de cartó que s’enganxa a un objecte. Una etiqueta d’hotel també funciona d’aquesta manera: hi ha el nom de l’hotel aferrat a les maletes i baguls, i així els clients podien fer de “bufes”, mostrant tots els indrets on havien estat adherits al seu equipatge personal. També es van usar posteriorment per fer publicitat.
Són de mesures petites i de forma variada: hexagonals, rectangulars, ovalades, triangulars, etc. Algunes tenen marges encunyats. El costum d’aferrar aquestes etiquetes en els lloms de les maletes s’estén des de finals del XIX, amb la pràctica dels grans viatges, i arriba fins als anys seixanta i setanta del segle XX, quan es generalitza un turisme massificat dirigit per grans campanyes publicitàries. El transport havia millorat, així els viatgers podien arribar a Mallorca més fàcilment; i no solament l’aristocràcia, sinó també la classe mitjana. Els hotels de luxe van començar a tenir gran força; eren grandiosos, elegants i molt exclusius, i regalaven les etiquetes als seus hostes perquè en poguessin fer exhibició. De la mateixa manera que ara ens fem un selfie amb La Gioconda, les etiquetes marcaven on s’havia estat, i finalment esdevingueren un reclam publicitari.
Joao Manuel Mimoso és un dels estudiosos del tema. La primera etiqueta datada és del Gran Hotel de Brussel·les de 1893. Mimoso estableix 3 etapes: 1880-1900, amb barres vermelles i blanques, algunes tenen heràldica del propietari de l’hotel o també inventada. De 1900 a 1920 (amb l’incís marcat cap al 1914 per la gran guerra) sorgeixen patrons de l’art nouveau. Com a característiques noves, hi ha etiquetes on no apareix l’hotel sinó el nom; paisatges, elements arquitectònics… Hi ha una relació estètica amb les avantguardes del moment.
De 1920 als anys 60 canvien els patrons, comencen a ser més rectilinis; desapareixen les corbes de l’art nouveau. Tots els patrons que s’han usat fins aquell moment, es van refent segons aquestes característiques. Les etiquetes mallorquines estan vinculades als grans hotels de luxe de principis del segle XX. Volien vendre el paisatge, l’estada a l’hotel, la vinculació de Mallorca a la mar, i després la vinculació de l’hotel amb la resta de la ciutat: surten edificis com la Llotja, la Seu… Així, vinculen les etiquetes al perfil geogràfic de Mallorca.
I també hi ha etiquetes de Manacor. L’hotel Perelló entre els anys 30 i 40 és l’únic que s’ha pogut datar amb etiquetes pròpies. No tenia il·lustració, sinó fotografia. Destaca l’ús de la vasa i elements a tinta negre; i sorgeix una certa vinculació icònica amb les imatges de les Coves del Drac. A les etiquetes de l’hotel Perelló dels anys 50-60 es pot destacar la preponderància de l’edifici, la vinculació de l’hotel a la platja, l’oblit dels reclams turístics.
Les següents de l’hotel Felip als anys 50 i 60 mostren una platja paradisíaca, al darrere es veu gent i com la gent puja i baixa d’ella. Aquestes etiquetes de l’hotel Felip eren tipogràfiques, però n’hi havia que eren de blocs de colors, amb etiquetes cromàtiques.
I, finalment, es poden trobar les etiquetes de l’hotel Neptuno. S’usen elements mitològics, amb tècnica del collage, però, tanmateix, es detecta una minva de la qualitat. A finals dels 60, principis del 70 ja es veu que havien perdut el glamur primer, no es podien aferrar a les maletes perquè ja no eren com les del principi de segle… havien canviat els viatges en vaixells amb els d’avió, i ja no era el mateix.
Aquests tipus d’etiquetes varen ser molt valorades a gran part d’Europa; els hotels manacorins, a imitació dels grans hotels europeus, varen començar a encarregar les seves pròpies targetes personalitzades, en una mostra de la seva adopció de modes internacionals.
