Estic un poc decebuda. Ahir després de rebre la notícia que es faria aquest acte, vaig intentar parlar amb els representants de les entitats i en un principi no ho vaig aconseguir. Després en Sebastià (Vives) de Neura em va dir que l’acte seria “per explicar el que han fet fins ara i per donar a conèixer l’associació”. Així explica Margalida Fons, propietària de l’edifici del Cine Goya, les primeres impressions que ha tengut després de veure la compareixença d’avui dematí de les entitats de l’Espai Goya davant els mitjans. “M’ha vengut molt de nou el que s’ha publicat, amb un acte polititzat, amb banderes i instant l’Ajuntament a actuar”.
Fons explica que “fa dos mesos ens vàrem reunir i jo vaig recordar que aquest espai el deix amb molt de gust, com sempre l’he deixat, a 39 Escaons, perquè si facin pel·lícules, o amb la Vila del Llibre. Amb aquestes entitats no hi ha cap tipus de contracte ni tampoc cap vin culació econòmica. A mi el que m’agradaria és que l’espai estigui a disposició de tothom que el vulgui demanar. Una artista coneguda em va demanar-hi per fer una exposició, i estava endarrer de si ho hauria de deamanar a Neura o a les entitats que hi ha a l’Esapi Goya. Jo les condicions que vaig posar eren que hi havia de caber tothom i que no havia d’estar polititzada. Hem de recordar que es tracta d’una propietat privada i que és familiar, que hi ha una part que és meva i una part que és d’una tia meva”.
Margalida Fons es mostra preocupada per les diferents activitats que s’hi han duit a terme “hi ha una qüestió de responsabilitat civil, i si hi passàs qualsevol cosa jo me’n podria veure afectada com a propietària. Em sap greu, però les coses són així…”.
La demanda que va fer, idò, Margalida Fons com a copropietària a l’assemblea d’entitats va ser “més discreció i que no s’hi poguessin fer actes de 200 persones”. Fons explica que “és ver que hi ha veïnats que n’estan contents, de tota aquesta activitat, però n’hi ha d’altres que no hi estan. Jo pag unes contribucions d’aquest edifici i no n’obtenc cap benefici, i ara, a més, em du maldecaps”.
Una vegada reunida l’assemblea, “em varen dir que partirien dia 14 de setembre, i és una cosa que em sabia molt de greu, perquè m’agrada poder veure l’espai viu”. A més, afegeix, “han de saber que si ens sortia una oportunitat per vendre-ho o per fer-ne un canvi d’ús, l’edifici no deixa de ser meu i de la meva família, i en qualsevol moment hem de poder prendre una decisió”.
Fons reconeix que “tenc una mescla de sentiments” i quan li demanam per la implicació de l’Ajuntament en tota aquesta qüestió, diu que “fins i tot Miquel Oliver i MÉS-Esquerra ho varen dur al programa. Jo ja li vaig dir en el seu moment que per part nostra n’estaríem encantats que ho pogués adquirir l’Ajuntament i que hi posaríem totes les facilitats”. Tanmateix, a l’hora de ser-hi, Fons diu que “ni jo he anat a veure’ls com a propietària ni ells (l’Ajuntament) m’han vengut a dir res”.
“Em sent un poc estranya, perquè sé que hi ha una bona intenció per totes les parts i m’encanta veure viu això, però al mateix temps sent que el meu punt de romanticisme m’ha fuit de les mans. No entenc la intenció d’aquest acte d’avui, ni sé si volen que l’Ajuntament ho expropiï…”.
Finalment, Margalida Fons insisteix que “m’encantaria que fos un espai cultural, però jo no som rica com per envestir aquesta inversió tota sola. Han vengut inversors a veure l’edifici, però si no es canvia l’ús és complicat. Ara, si tot això d’ara seveix perquè hi venguin inversors del món de la cultura, i hi vulguin fer qualque cosa, benvingut sigui”.
