Judit Riera Pascual (Manacor, 2008) ha obtingut una mitjana de 13,02 a les proves de la selectivitat, i una mitjana de 9,592 de nota d'accés. Es tracta d'una de les millor notes de totes les Illes Balears. Parlam de l'esforç que tot això ha suposat amb aquesta alumna del batxillerat de ciències de l'IES Mossèn Alcover, que té claríssim que el curs que ve començarà medicina.
Has tret una notassa a selectivitat. Enhorabona.
Gràcies. La mitjana entre batxillerat i les notes del bloc d’accés ha estat molt bona. Ara a la mitjana de la selectivitat, amb les optatives que ponderen fins al 14, em pensava que duria una nota més alta. En general hem vist que a les assignatures que ponderen la gent ha duit menys nota de la que s’esperava. Hi ha rumors que diuen que a les Balears es puntua baix.
A tu quines assignatures et ponderaven?
Biologia, química i física. Vaig sortir molt contenta de l’examen, però esperava més nota. Tampoc no vaig demanar revisió perquè no volia córrer el risc que m’abaixassin més la nota.
Les proves de la selectivitat arriben quinze dies després d’acabar el curs de segon de batxillerat. Són dues setmanes sense classe per preparar tres dies intensíssims d’exàmens. Com t’has preparat?
Tenia els dematins per estudiar. M’aixecava prest els dematins, i m’organitzava per assignatures. Fent el científic tens l’avantatge de poder alternar números i lletres, i alternar així la memorització amb el càlcul de matemàtiques, per exemple. Hi dedicava quatre hores el dematí i quatre el capvespre. Feia descansos, tocava la flauta, sortia a córrer o a passejar la cussa. No vaig quedar moltíssim amb les amigues. Elles anaven a la biblioteca, però jo no som gaire d’anar a la biblioteca per estudiar. Durant el curs hem anat cada divendres a sopar al Mingo, i aquests dies també ho hem fet. Però sí que és ver que no he pogut anar amb la banda de música o als entrenaments.
Quin esport practiques?
Faig atletisme, velocitat.
Hauràs de canviar els hàbits, ara, amb les activitats extraescolars.
Sí. L’atletisme m’ha acompanyat durant deu anys i ara ho hauré de deixar anar. Però sortiré a córrer els dematins, potser passaré a ser fondista, en comptes de fer velocitat… L’esport és una manera de desconnectar i de descansar de l’estudi. També hauré de deixar la Banda de Música, però potser cercaré un grup per tocar a Barcelona. Ja veurem si tendré temps. A més, també em vull treure el C2 d’anglès. També m’agrada el francès… però tot es reduirà bastant, i per ventura les estones que tengui les dedicaré a sortir a prendre qualque cosa amb les amigues.
Diuen que segon de batxillerat és el pitjor curs de les vides estudiants… ha estat així?
Ha estat més feixuc que els cursos anteriors, però em pensava que seria terrible, i no ha estat la fi del món. He fet molta de feina, això sí, però depèn de la persona. A mi no em fa peresa fer les coses, em consider organitzada, sé mantenir la calma i sé posar-me a fer feina per poder fer després les extraescolars.
Quin és el secret per arribar a una nota com la teva?
El més important és la constància. Si tens un objectiu, has de posar aquesta meta. Enguany no he pogut anar a segons quines competicions, he hagut de deixar entrenaments perquè l’endemà tenia exàmens… El que és molt important és no deixar-ho per al darrer moment. No t’hi posis el darrer dia, perquè no ho trauràs. Jo som bastant perfeccionista i autoexigent, però també hi ha altres factors que han influït: he tengut molt bons professors, que fan que entenguis les coses millor, i que no et desanimis, que et donen tot el que necessites, i que ho trobes tot al classroom. Sense totes aquestes facilitats, que segurament no les tendré l’any que ve, no hauria estat el mateix. A més, tens els companys que coneixes bé i amb qui fas pinya. Tot ajuda.
És bo tenir un objectiu. Però de vegades, si es converteix en exclusiu pot esdevenir font de frustració.
Jo sabia que per fer medicina necessitava més bona nota. Però així com som jo, hauria fet igual de feina amb l’objectiu sempre de fer-ho el millor possible a cada examen. Sabia que volia dur bona nota per entrar a medicina, però també per mostrar la millor versió de mi mateixa. Si no saps què vols estudiar, tenir una bona nota et permet accedir a moltes carreres diferents i poder triar on vols anar.
Molts d’estudiants fan servir la intel·ligència artificial, i no per fer mangarrufes, sinó com una eina més en el procés d’aprenentatge. Tu l’empres?
Com a darrer recurs. De vegades repassant els meus apunts si veia una cosa que no em quedava clara consultava el llibre de text, o ho cercava al Google o a la IA. De vegades està bé, però d’altres no et pots fiar. M’ha passat que la IA desenvolupa més del que necessites, i t’arriba a embullar. No me n’acab de fiar.
I ara Medicina, a Barcelona?
Sí. tenia ben clar que volia anar a la Universitat de Barcelona, al clínic. Ma mare ja hi va anar. Els estudiants que surten d’allà solen tenir uns bons resultats al MIR. És una universitat pública, i el meu cosí també hi va. Si no hi hagués pogut entrar, hauria triat una altra universitat de Barcelona o de Catalunya en general, perquè estudiar en castellà no ho veig. Ja tenim un pis juntes a Barcelona amb les amigues i ho tenim tot molt ben muntat.
Igual que tenies clar que volies fer medicina, també tens clara l’especialitat que faràs?
N’hi ha que em fan ganes, com cirurgia general, cardiologia, dermatologia… però fins que no ho hagi vist no ho tendré clar.
No són un grau de quatre anys, els estudis de medicina.
Són sis anys de carrera i després hi ha el MIR, la residència, l’especialitat… en total són més de deu anys de formació.
Quan hom veu que qualcú ha obtingut molt bona nota a batxillerat i selectivitat pensa “farà medicina”. De vegades pareix que tots els alumnes brillants han de fer medicina…
Crec que ara hi ha més diversitat en la tria. L’altre dia que ens trobàrem els alumnes amb millors notes a la Universitat, només hi havia tres nines que volíem estudiar medicina. Hi ha més opcions que també tenen molta demanda, com ara enginyeria. En tot cas, de metges sempre en fan falta, perqùe sempre hi ha gent malalta o vulnerable, tant si és aquí com si és a un altre país. També hi ha el debat de si la IA substituirà els metges, cosa que no veig possible que passi. A més, si hi ha molts de metges pot servir per millorar les condicions laborals, amb menys guàrdies, per exemple.
Et planteges exercir de metgessa, o no descartes la investigació?
Ser metgessa és el més objectiu, però tampoc em desagradaria poder fer recerca.
Molt sovint ha passat que els grans humanistes, escriptors, filòsofs… eren metges. Per tenir les notes que has tengut t’has de moure amb comoditat amb la paraula i amb la capacitat de raonament i de reflexió…
Jo preferesc els números, però no em desagraden les humanitats. No he pogut llegir tant, durant el curs, però m’agrada llegir. Ara llegesc Anna Karenina. A les clàsses de català i castellà, on estudiàvem autors, estils, corrents… em pareixien interessants. A més hi ha professors que ens han motivat a llegir durant el curs, com ara Manel Santana, que ens mostrava llibres. La meva padrina també és una gran lectora, i això també influeix. I mon pare va estudiar dret, que és una carrera més de la branca humanística.
Abans hem parlat de tecnologies… però no hem parlat del mòbil. Com ho gestiones? No et roba molt de temps?
Quan havia d’estudiar no el mirava i el posava en silenci. I quan venien els exàmens més importants el posava en mode dormir, de manera que no arribassin notificacions. O el deixava a la cuina directament i així m’oblidava que el tenia. Em vaig posar un límit de temps per a les xarxes socials, perquè de vegades et poses a mirar TikTok, no te’n tems i fa una hora que mires vídeos. És addictiu i fa perdre molta concentració, per això després no aguantes mitja hora llegint un llibre.
Vols afegir res més?
Sí, quan em donen l’enhorabona per les notes… vull que quedi clar que no em consider una persona “empollona”, m’he esforçat i he duit bones notes. Però això depèn de cada persona. No és qüestió de tancar-se i no sortir, hi ha d’haver un balanç, no pots estar el capvespre vuit hores seguides estudiant. Hi ha molt d’esforç, i molt d’estudi, però no som màquines ni robots.
