El Club Voleibol Manacor ha renovat Alexis Rubén González fins al 2026. El tècnic argentí, que ha duit als de Superlliga a la final de la Copa del Rei, afronta nous reptes en aquesta temporada que ja preparen. Parlam amb ell sobre aquest nou curs en què, a més de la lliga regular, passaran per primera per campionat europeu.
Renovat per un any més i ja en van tres. Quines sensacions tens de cara a la nova temporada?
Ja tenia el contracte signat per una temporada més, ara els objectius són molt pareguts als de l’any passat. Hem fet alguns canvis de jugadors, estam duent jugadors més joves i per jo, amb més potencial. La Superlliga, any rere any va pujant de nivell pels pressupostos i contractacions dels equips. Nosaltres mantenim la base dels anys anteriors amb Romaní, Ribas, Vitali i Lorente i afegim ara diferents incorporacions. D’una banda, Adrian Kucharczyk, un jove de 19 anys procedent de Polònia, que és un jugador amb molt de potencial que és la primera vegada que surt a l’exterior. També Fausto Díaz, que també té 19 anys i que de moment no el tenim encara amb nosaltres perquè està jugant el mundial amb la selecció Sub-21 a l’Argentina i també és un jugador amb molt de potencial que va ser campió en la lliga argentina jugant de titular i que també és el primer pic que surt a l’estranger per jugar. Així mateix hem fitxat a José Luis Linares, un oposat que fa 10 anys que juga a la Lliga espanyola i és un jugador amb més experiència i que coneix el funcionament i les necessitats de la lliga d’aquí. Carlos Nieves, un jugador que prové del Cisneros i l’any passat va jugar com a titular. Té molt de potencial també i que el podem aprofitar molt bé, és un jugador de dos metres i que és experimentat perquè també ha jugat amb la selecció absoluta espanyola.
Aposta clara per la joventut. Què t’aporten? Mal·leabilitat, adaptació?
És el tipus de jugadors que podem dur. Dur jugadors que consagrats o que ja han guanyat títols, perquè el pressupost no dona, és impossible. Som conscients i realistes que amb el que tenim i fent feina dura, amb disciplina i professionalitat, podem encaminar el projecte, estant a l’altura del millor equip de la lliga, el Guaguas, essent els únics que vàrem jugar contra ells d’igual a igual. També som conscients que dur jugadors joves, fa que estiguin al club un o dos anys i després parteixen pel mateix motiu: per pressupost nosaltres no els podem sostenir. Per exemple, Calvo era un jugador que mai havia jugat de titular, no era reconegut a l’Argentina. Va venir aquí el primer any va anar bé i el segon encara millor, consagrant-se com el millor jugador de la lliga. Llavors va venir un equip de la República Txeca i se’l va endur. Ens va passar també amb Clark: estava en un equip dels Estats Units i quan el vàrem dur es va postular com un dels millors jugadors de la Lliga. Després ha tornat a partir cap allà, ha acabat la carrera universitària i fa feina del que ha estudiat, fent feina de criminalista. Ara juga a vòlei però d’una manera molt més relaxada.
Tens ull per fitxar bons jugadors i amb potencial, amb baix pressupost, però alhora ets conscient que després aquests jugadors són molt susceptibles de partir. És frustrant, això?
Sembla que és senzill fitxar amb un pressupost tan baix, però no ho és. Cercam jugadors que tenen potencial, però que tampoc saps com serà el seu rendiment, perquè són joves, sovint és el primer pic que surten a l’estranger a jugar… Són processos que s’han de transitar i en el nostre cas ha funcionat sempre. Els jugadors s’adapten i nosaltres els acompanyam tant dins com fora de la pista. És la realitat que nosaltres tenim, en som conscients. Nosaltres estam contents perquè vàrem alçar i millorar al jugador per fer que el seu futur professional sigui de cada pic millor. Volem formar-los, ajudar-los a créixer i que passi el que sigui millor per ells. Els mostram el camí cap al vòlei professional, que vegin el que es trobaran i que després puguin decidir què fer. Per jo aquesta és la part bella, que també puguin confiar en l’equip tècnic d’aquesta manera.
I quant a jugadors locals, com està l’equip?
Jo som una persona que aposta per al jugador local, però també és important que hi hagi esforç per guanyar-se el lloc. Jo els remarc molt el fet que no pel fet de ser d’aquí tenen plaça automàticament: tothom s’ha de guanyar el seu lloc amb dedicació i esforç. En aquest sentit, estic intentant que el planter creixi i es desenvolupi per tenir jugadors que es puguin adaptar i fer el bot més fàcilment de juvenil a Superlliga. La Superlliga t’exigeix un ritme i un nivell que no tens ni a Primera Nacional ni a júnior. Hem anat a cercar Rafel Tugores, de Sóller o el manacorí Pere Flequer a Marc Alomar, a Hugo Marzo, a Martí Serra… Son tot talents locals que tenen camí per recórrer i pels quals volem apostar i fer créixer per tal que puguin assolir el nivell desitjat dels partits de Superlliga. Alomar ha tengut molta participació, Marzo ha jugat tota la temporada passada, Flequer tres o quatre partits amb tan sols 17 anys. Crec que estan demostrant que hi volen ser, ells volen aquest lloc i nosaltres els estam ajudant a créixer. A l’illa hi ha futur, però pens que és important fer més pinya i més feina en equip. Hi ha molt de recel entre els clubs i tot i que hi ha bons jugadors, a vegades costa amollar-los perquè millorin i progessin. Jo don el màxim, tot el que tenc, pel Manacor però sobretot pel vòlei de l’illa. Cal fer feina en conjunt.
En l’equip tècnic hi ha hagut qualque canvi?
Seguim igual, però estam intentant incorporar un estadista, però estam en procés. Seria una passeta més cap al vòlei professional. Hem d’apujar el nivell a poc a poc i fer-ho més professional, la lliga t’ho exigeix.
Els diferents equips de la lliga augmenten els seus pressupostos, en el vostre cas, també creixeu econòmicament?
Quant a pressupost, som el vuitè o novè equip de la lliga per aquesta temporada. Així i tot, hem d’agrair al patrocinador principal, el Conectabalear, perquè sense ells aquesta aventura seria impossible. Quan competeixes contra altres equips que tenen grans patrocinis privats i també el suport estatal, vulguis o no, costa. L’any passat vàrem deixar el llistó molt alt, vàrem lluitar molt i ens va anar molt bé, però hem de ser conscients de la realitat: no som el Guaguas, no tenim gairebé 2 milions de pressupost. L’objectiu, però, òbviament és mantenir-nos en la taula alta però sabent la realitat de l’equip. Tant de bo que assolim el rendiment, individual o col·lectiu de l’any passat.
Teniu també enguany el repte de la Copa d’Europa.
Sí. Es jugarà entre setmana i el primer partit el tendrem a Manacor, contra el Zagreb el mes de novembre. És un bon equip, molt potent, el millor de Croàcia, que en els dos darrers anys ha fet campió a la lliga croata, però que també té experiència a la competició europea. Serà un partit bonic i crec que tenim possibilitats perquè nosaltres també hem configurat un bon equip. És la primera vegada que participam en un campionat europeu i ens ho prendrem amb tranquil·litat però intentant arribar el més enfora possible.
És un esforç extra per a l’equip, sigui com sigui.
Efectivament. Per això, el nostre objectiu prioritari és en l’àmbit estatal: hem d’intentar acabar la lliga el més amunt possible i classificar-nos de nou per a la Copa del Rei. Després ve la Copa d’Europa i també la Supercopa, que encara està pendent de confirmar per part de la Federació si la jugarem nosaltres o un altre equip. Europa dependrà dels encreuaments que ens toquin, anirem fent i intentarem donar el màxim espectacle possible.
Ja heu començat pretemporada, no?
Sí. Doble torn cada dia, sigui físic o pilota. A partir de setembre, iniciam els partits amistosos i ja canviam una mica els horaris pensant en el rendiment dels partits, però continuam amb la mateixa intensitat. Entrenam molt, manejant les càrregues, però amb jugadors joves, són capaços d’absorbir coneixements tècnics, és el moment. Per jo és l’única manera de millorar. La lliga comença el 25 d’octubre i abans tendrem torneig a Granada i s’està mirant també qui duim per la Copa Manacor.
