En el català de Mallorca l’article anomenat “literari” o “estàndard” no és una excepció en la parla diària. Quan s’apaga el llum deim que hem quedat “a les fosques”, i si quedam per dinar ho feim “a la una i mitja”. Els avions pinten coes de fum “en el cel” i les barques naveguen “per la mar”. I si un any no podem anar al Mallorquí deim que “ja hi aniré l’any que ve”. El jovent manacorí és prou competent en aquestes qüestions i en general ho fa com marca el cànon. Tanmateix ja sorgeixen molts de dubtes. N’hi ha que diuen que es veuran “sa setmana que ve”, d’altres que queden per veure’s “davant s’iglesi” i qualcuns que tenen el padrí ingressat “a s’hospital”, i si han fet bonda els més jovenets diuen que “es reis els duran molts de regals”. Expressions, totes aquestes, que de sempre s’havien dites amb article literari: “la setmana que ve”, “l’església”, “l’hospital” o “els Reis”.
D’un temps ençà, res, un esquitet de vint-i-cinc anys dins la història i dins els annals del temps, la plaça de la Concòrdia ha esdevingut un dels epicentres de la festa. El nom de la plaça sempre havia estat clar i no admetia vacil·lacions: “sa plaça de la Concòrdia”, o sense el genèric, simplement “la Concòrdia”. Però l’allau de la festa se n’ha duit per davant la tradició, com una torrentada irrefrenable. Ara una majoria aclaparadora diu “sa Concòrdia” i han convertit en “tradició” un costum que no té un quart de segle.
El cas és que la cosa ha arribat a esquitxar els canals oficials de la festa i el Patronat de Sant Antoni publicava al seu compte d’Instagram una imatge impressionant de la plaça estibada amb el hashtag “SaConcòrdia”. Estam segurs que és un lapsus i que la cosa no serà igual en pròximes publicacions.
