Artur Aguiló i Frau (Manacor, 1995) ha estat els darrers cinc anys i mig regidor a l’Ajuntament de Manacor pel PSOE. Va ser delegat de Festes, Gent Gran i Esports. Ara, ja a l’oposició, ha decidit renunciar a la seva acta de regidor, una decisió que es farà efectiva al ple de dilluns que ve. Del seu pas per l’Ajuntament, dels moments dolços, i també dels amargs, en parlam en aquesta entrevista.
Quins són els motius que t’han duit a presentar la renúncia?
No hi ha un sol motiu. Quan vaig entrar en política tenia 23 anys i m’hi vaig capficar en cos i ànima. Vaig haver de deixar de fer moltes coses que jo o la gent de la meva edat feia, per dedicar tot el meu temps a la política, perquè a més duia tres àrees de molt de pes, com són festes, esports i gent gran, i de tot el municipi. El càrrec reclamava molta presència i molt de contacte amb associacions, entitats, clubs esportius… Si a això hi sumes que, ja al final del mandat, quan ja acabàvem, se’m va voler acusar d’una mala gestió… I la cosa és que de tot allò no hi ha res que sigui vera. I no estarem gaire a veure com a l’actual equip de govern els passarà exactament el mateix que em va passar a mi. Aquell mal que em varen voler fer a mi també va afectar la meva família i els meus amics, i això em feia patir més. Ara som a una època de la meva vida que la meva situació familiar i personal ha canviat i vull poder començar a fer coses que fins ara no podia fer, i no haver d’estar pendent de si tenc una comissió informativa, una reunió o una trobada. La política municipal és la més pròxima al ciutadà i aquests quatre anys que vaig ser regidor al govern, tot el que em va passar ho tornaria a viure. No és que no estigui satisfet o que no me’n senti orgullós, al contrari. He après moltíssim i he conegut molta de gent. Me’n duc aquest tresor tan guapo. M’ho he pensat molt, no és una cosa de dos dies. No puc aportar el cent per cent del meu temps, per a un Ajuntament d’un municipi de 50.000 habitants, i per això és millor que la persona que entri ho faci amb piles carregat.
Te’n vas decebut de la política? O d’una determinada manera de fer política?
Les dues coses. Ara bé, hi ha la política i la política bruta. I el que varen fer va ser política bruta. Sabien que dins el departament de Festes no hi havia personal. I tot i això varen aprofitar aquest fet. La gent que va fer això varen ser uns polítics bruts. Per damunt de tot crec que hi ha d’haver lleialtat i respecte. Cap dels meus companys regidors s’ha pogut sentir atacat de part meva. Érem un equip i intentàvem que les coses anassin endavant.
Però el fet és que hi havia una irregularitat.
Si el departament de festes no té personal, com ha de funcinoar? Si no té un funcionari que et pugui firmar les factures. Jo duia totes les festes de tot el municipi. Ara Mateu Marcé només du les del nucli de Manacor. Així i tot, hagueren de fer una incorporació de romanents…
Potser per pagar factures del teu temps, podrà dir qualcú?
No. Ja no hi ha factures del meu temps. Deu fer més de deu mesos que estan pagades. Ja està bé d’excuses. Aquest relat en el seu moment va arrelar, i jo notava que la gent em mirava… Me’n vaig satisfet de la quantitat de persones que es varen pensar una cosa i que ara veuen que la realitat és la que jo havia anunciat en el moment de l’atac. Avui, Mateu Marcé té una persona que li pot firmar les factures. Jo he de donar les gràcies a Maria Pastor, que em va fer el favor de voler firmar les factures, perquè si no, encara ara no estarien firmades.
Creus que la gestió de Festes es manté com en el teu mandat?
Veig que moltes de les coses que fa Mateu Marcé són similars a les que jo feia… baldament que la regidora s’Illot digui que li han arribat moltes alabances, a mi m’agradaria saber qui és que l’ha felicitada. S’han suprimit coses de les festes de s’Illot com els castells d’arena, que era una activitat que feia més de quaranta anys que es feia. Són coses que no valen res i que funcionen. No les toquis. Està clar que veus diferències… el que va passar amb la colcada dels Reis d’enguany… a mi no em va passar, i també plovia. No crec que les coses es facin ara d’una manera tan participativa com es feia quan ho gestionàvem nosaltres. Qualsevol acte, i qualsevol festa estaven pactades amb les entitats i associacions que hi participaven. No sé si ara es fa d’aquesta manera.
Tornaràs a la política? O estàs escalivat?
La política és una cosa que o t’agrada o no t’agrada. En tot el que sigui poder millorar el meu municipi, tot el municipi, jo hi vull esser. Jo ja formava part del món veïnal. Contribuïa en tot allò que pogués. Un any fins i tot vaig presentar el pregoner de les Fires i Festes. No estic escalivat perquè tot el que m’han donat aquests cinc anys han estat un aprenentatge continu. Amb això no m’hi qued, m’ha afectat, sí. Però no és exactament estar escalivat.
Tu no estàs escalivat. Però hi estan les esquerres de Manacor? Creus que serà possible una entesa una altra vegada entre MÉS-Esquerra i PSOE? O la cosa ha quedat trencada per sempre?
La situació no és positiva ni per a cap dels dos partits, ni per a Manacor ni per a la gent de Manacor. És com un matrimoni, sempre hi ha d’haver qualque discussió . Pots estar enfadat. Però no per arribar a aquesta situació. Un any de pressuposts prorrogats, govern en minoria… I la gent ho diu: Manacor no havia estat mai tan abandonat, tan brut, tan insegur. Nou regidors són molt pocs per governar un municipi 50.000 habitants. O no han de dormir o no han de viure. Jo duia tres àrees que ja eren potents. I ara veig com Carme Gomila du Educació, Serveis Socials i Gent Gran, que són tres àrees d’un volum de feina brutal. No sé com ho pot assumir, i si no ho pot assumir, és normal que la feina no surti. El que passa i el que més em preocupa és d’aquí a dos anys i mig què passarà a Manacor. Potser ens haurem d’acostumar a la dreta una altra vegada.
Què faràs a partir d’ara?
Ara a viure. Continuaré estant dins el partit i contribuint tot el que pugui, i aportant. Necessit no tenir aquesta obligació d’haver-hi de ser. Quan hi vulgui ser hi seré. No haver de dependre d’una agenda, d’un rellotge, amb els meus, amb la meva família, amb la meva parella, amb els meus amics.
Vols afegir res més?
Sí, vull aprofitar per agrair el suport de tanta de gent durant aquests cinc anys, que m’han defensat i m’han ajudat. A l’executiva del partit i a Núria Hinojosa, per confiar en mi i per haver-me donat aquesta oportunitat. Estic segur que Mar Nicolau farà una tasca brillant i jo hi seré per ajudar-la en tot el que necessiti. També vull agrair a la meva família per haver-hi estat i per haver lluitat amb mi no ara, sinó durant tot el mandat. I a tots els funcionaris, amb els quals vaig tenir el plaer de fer feina. No és fàcil, amb vint-i-tres anys guanyar-te el respecte dels funcionaris, però en el meu cas no ho vaig tenir complicat. Tot d’una vàrem fer pinya. I han pogut desmentir el que es deia de mi i no era vera i ara la gent ha pogut saber la veritat.
