Joan Muñoz (Manacor, 1996) ha fet sempre música però fa tres anys la va començar a compartir amb el públic. Sota el nom de Little One fa un rap elegant i lo-fi I de moment té 4 temes publicats. Actualment, fa feina en un nou EP que grava juntament amb Musgo One a Calma Estudis de Manacor i que comptarà amb diverses col·laboracions. Parlam amb ell del seu projecte musical.
Com comences en el món del rap?
Vaig començar amb molta vergonya. Feia molts d’anys que feia rap, però ho veia com un passatemps amb els meus amics. Tot va sortir gràcies a n’Aina Sureda, na Bisuri, fent música a casa seva i vàrem començar a enregistrar cosetes. Crec que ella és una peça molt important per a la música que es fa aquí. Un amic seu, en Kevin, em va convidar a mostrar-li el que jo havia anat fent i a provar de millorar el que ja teníem fet. Arran d’això fa tres anys vaig treure Benvinguts i va tenir molt bona rebuda en el meu entorn. Després d’això he continuat fent més música i he tengut bones i males experiències. De moment tenc tres temes i tot i que no tenia pensat fer res més enllà, ara em veig amb més coratge i m’he proposat fer un EP.
Amb els temes que ja tens o tot nou?
Serà tot nou i ho estam gravant aquí a Manacor, a Calma Estudis. M’agrada molt el lo-fi, que té un rotllo molt tranquil, melancòlic que bàsicament és com som jo. Serà un disc autoproduït però fet en un bon estudi de l’illa. Després quan surti veurem què passa i com ho feim.
Quan sortirà?
De moment no hi ha data i no em vull estressar per treure-ho. M’agradaria que fos per l’estiu, però no ho sé cert encara.
En una de les teves cançons dius “rapejar en castellà és una altra història”. De fet, fins i tot et canvien els matisos vocals. Tu et sents igual de còmode cantant i escrivint en les dues llengües?
Ho faig en castellà i en català, tot i que he tengut molt més bona rebuda en català. Crec que tenc forces per continuar fent rap en mallorquí, m’agrada molt. Jo vaig començar en castellà perquè no tenia una referència en català molt marcada. Hi havia en Panxo de Zoo o ExtrañoWeys, però no gaire cosa més que em servís de referent… A partir d’aquí em vaig posar un repte amb jo mateix i vaig voler fer un punt d’unió, però he apostat bàsicament pel català.
Com fas feina en l’àmbit musical? Combines l’autoria amb més gent?
Jo produir no en sé i és un procés creatiu conjunt. El que sí que faig és donar referències del que vull: dels sàmplers, de veus, etcètera. Les lletres sí que les faig totes jo i després ja li don el meu ritme i el meu rotllo… Diria que és un 50-50.
Les lletres sí que són només teves. De què xerren? En què t’inspires?
Idò és graciós perquè realment és rutina i monotonia pura. Xerr de la meva vida, fent rodolins i amb bastanta psicodèlia i versos estranys. De fet, som bastant críptic i poc explícit i de vegades quan mostr les lletres a les meves amistats o a la meva al·lota no entenen res fins que no els ho explic. El rap sempre s’ha entès com a protesta social molt directa i crec que en el meu cas va implícita. El simple fet de rapejar en català ja és pura protesta, per exemple. De fet, no em consider com tots els rapers típics que vacil·len de ties i cotxes. Jo m’he criat anant a una escola normal, visc a Manacor i faig feina… Mai m’ha faltat de res. No he tengut cap addicció ni he fet cap cosa rara. Vull escapar d’aquest clixé del rap. No som cap xulo ni pedant ni cap mala persona.
En el darrer directe tiràveu un sample d’un discurs d’un polític al ple de l’Ajuntament Manacor. Sí que hi ha una part política, almanco d’inspiració, perquè això forma part del teu dia a dia, no?
Sí, clar, però no vull ser l’abanderat de cap moviment perquè no m’hi veig amb forces. Amb les meves lletres vull transmetre aquest esperit de “relaxa’t i passa-t’ho bé” enfront del que passa moltes vegades, que assenyalam algú i d’alguna manera ess desperta odi. Vaig veure un vídeo d’aquest senyor i em va fer gràcia. Li vaig mostrar a Musgo One i vàrem veure clar que ho havíem de ficar. De fet, la part de “Manacor vos passarà factura” és increïble.
L’humor idò és una base important per tu?
Intent dur-me bé amb tothom i que tothom pugui escoltar la meva música, siguin o no siguin rapers. M’agrada tirar de sarcasme i d’ironia però suaument, que no sigui una cosa molt pesada.
Hi ha una part audiovisual també important per tu amb una estètica molt lo-fi. Això és de cultiu propi?
Sí i tot va començar gràcies a la inspiració de gent de Manacor que tots coneixem i que em varen inspirar molt. Vaig agafar molt d’exemple d’ells tot i que és molt diferent perquè el que ells fan és skate i jo més aviat faig vídeos més beneits rebobinats. També tenc uns referents musicals que es dediquen molt a crear aquestes atmosferes, com en Cráneo, per exemple.
Quina música escoltes actualment?
Molt de rap de la dècada dels noranta com MF DOOM però també molta música indie, jazz i bossa nova. De fet, jo ara faig sàmplers de bossa nova i de fet, de les quatre cançons que poden sortir a l’EP, tres es basen en aquests ritmes.
Ara el mencionaves i darrerament t’hem vist actuant amb Musgo One. La idea és mantenir aquest duet també per als formats de directe?
La idea és aquesta perquè hi ha una compenetració molt xula entre nosaltres, però hem de veure si hi ha disponibilitat perquè ell té mil projectes en marxa. Ara feim l’EP junts i totes les produccions Ii beats seran seus. Veurem si ho podem mantenir així.
Diries que ha revifat el món del rap en català? Hi ha brou a Mallorca?
Sí, jo pens que està reviscolant. Hi ha per exemple en Pode a Palma, que de fet en breu col·laborarem junts. Ell ha tret recentment Temps de flors i Temps de Bèsties i els dos treballs són una passada. Ell és un veterà i tampoc feia rap en mallorquí i ara ho fa. També en Musgo ha fet qualque cosa o en Sus d’aquí de Manacor també…
Tens concerts pròximament?
De moment no tenc res planificat fins al setembre, però en el meu cas, els concerts sorgeixen de manera bastant improvisada, d’una setmana per l’altra i jo estic encantat.
