Molt a prop de Son Servera, al vessant de Tramuntana del puig de Son Corb, es troba un dels talaiots més ben conservats del Llevant mallorquí: el talaiot de Son Lluc.
Fa molts i molts d’anys, per ventura més de quatre-cents, quan els habitants d’aquestes contrades anaven tots vestits a l’ampla, a qualcú li va parèixer que ho pagava anar a excavar dins el talaiot de Son Lluc. Després de tones i tones de terra i pedres no sabem què varen trobar, ni si els seus esforços es varen veure recompensats amb res més que fragments de ceràmica, però avui, el talaiot roman buit i dues grans alzines creixen a l’interior, donant un aire ben peculiar a aquest monument talaiòtic.
La vista des del jaciment, perquè el talaiot només és la punta de l’iceberg d’un jaciment molt més gran, devia ser increïble. Avui, les alzines tapen parcialment les muntanyes de Son Jordi, la plana per on transcorr el seu torrent i la part nord del terme de Son Servera, una àrea d’una riquesa natural i patrimonial incalculable.
El talaiot, que ha estat esmentat a diverses publicacions científiques, va ser objecte d’excavacions arqueològiques els anys 2017 i 2018. La característica que va cridar abans l’atenció dels estudiosos va ser la possibilitat que el talaiot tengui, al seu mur perimetral circular, dues entrades, un fet molt singular en l’arquitectura prehistòrica d’aquest tipus de monuments. El gran Mascaró Pasarius va publicar el primer croquis l’any 1958 i més tard Aramburu-Zabala (1994) en publicà un altre on se situaven aquestes dues suposades entrades. El problema és que, si bé l’entrada original orientada cap a Xaloc sí que presenta els elements d’un d’aquests portals (la llinda, el parament interior del corredor ben treballat…) l’altre, orientat cap a Tramuntana sembla més un forat al parament que altra cosa. Les excavacions efectuades al talaiot varen permetre una observació detallada de tots aquests trets i la corroboració d’un possible origen pel forat al parament (ja no el podem anomenar un portal): l’espoli de l’interior de talaiot. Efectivament, l’interior del talaiot es pot observar fins al nivell on es degué situar el trespol original deixant al descobert la cara interna del mur perimetral conservat en més de 3 m d’alçada. Les excavacions recents, de nou, van aportar llum a esclarir aquesta circumstància demostrant que el sediment interior (i segurament la columna sencera) del talaiot va ser remogut cap al segle XVII. El forat, que dona accés a la base del mur, devia permetre l’accés durant aquestes lamentables accions. Perquè sense el mètode i la documentació que una excavació arqueològica hauria dut associada, tota la informació de l’interior del talaiot s’ha perdut. Per sort, el 2018 es va poder trobar una mica de sediment intacte a l’interior del talaiot per poder datar llur construcció entre els anys 1050 i 900 abans de la nostra era. Aquests resultats assenyalen una cronologia una mica anterior al període en el qual, convencionalment, se situa la construcció dels talaiots de Mallorca. Per tant, les dades de Son Lluc han de servir per aportar dades que serveixin per afinar quina és la cronologia d’aquests monuments i, de passada, de l’època talaiòtica en general.
