Tots els habitants des Port sabem que l’origen del turisme al nostre poble són les coves. Durant aquesta època, hi havia molts d’hotels en funcionament: l’Hotel Perelló, l’Hotel Felip, l’Hotel Neptuno, el Castell dels Hams, l’Hotel Drach, l’Hotel Son Moro; i també algunes pensions: Pensión San Marcos, La Esperanza, Los Balcones… També arribaven turistes amb la camiona procedents dels hotels de les cales veïnades: Cales de Mallorca, Cala Millor, S’illot… I fins i tot arribaven autocars procedents de tota Mallorca, amb la finalitat de visitar les coves.
Als turistes, a part de visitar les coves, també els agradava molt fer una volta pels molls on hi atracaven les barques de pesca: els llaüts i les barques del bou. Dinaven a algun dels molts i bons restaurants que hi havia: es Siroco, sa Llonja, El Patio, Bar Lovento, es Flamingo, es Nàutic, i molts d’altres. Fins i tot els quedava temps per visitar les tendes de regals que hi havia a primera línia de mar. Els anomenàvem: tendes, souvenirs, botigues i altres noms.
En aquests establiments hi venien objectes, tots ells, fabricats a Mallorca; fins i tot fabricats als pobles de veïnat. Les perles eren un dels regals preferits dels turistes, els més adinerats compraven Majórica o Orquídea, i els que no ho eren tant es conformaven amb perles Manacor, la Perlera, Perles Martí, Perles Sureda o altres marques. Els objectes d’olivera, també molt sol·licitats pels turistes, es fabricaven a petits tallers manacorins que sustentaven l’economia familiar. Feien precioses capses de música amb les tristeses d’en Chopin, castanyetes, posts de cuina i molts d’altres estris.
No podem oblidar els brodats de Sant Llorenç que, durant la primera meitat del segle XX, varen suposar una activitat econòmica molt important per al poble. Bruses, vestits, mocadors, estovalles… tot brodat amb punt mallorquí per les dones llorencines i venut per les dones des Port. Objectes de pell fets a Inca, senallons de llata d’Artà o de Capdepera, vidre d’en Gordiola, siurells de Pòrtol… Fins i tot les postals eren fetes per fotògrafs i impremtes mallorquines.
A més d’aquests articles, també se’n venien d’altres vinguts de la Península. Podem anomenar les famoses gitanes o els bous i toreros, l’alabastre, les peces fetes d’or de Toledo, capells de mexicà i molts d’altres. Aquests ja són, ben bé, dels anys 70 o 80. Això sí, tots ells nacionals!
La primera tenda de souvenirs que es va obrir a Porto Cristo fou la de Can Llabrés. En Maties Llabrés Florit la va obrir l’any 1945, i després va continuar la seva filla, na Margalida Llabrés Giménez casada amb en Pedro Bonet, Fai. Era un local amb molta classe, on venien el millor de les manufactures esmentades. A la mort de na Margalida Llabrés, s’encarregaren de la tenda els seus fills. Encara avui, continuen en Toni i la seva dona, na Cati. Afortunadament, conserva l’entrada i l’estructura de llavors.
Ben aviat les dones, moltes, dones de mariners, seguiren l’exemple i a una habitació, de ca seva, obriren altres tendes de regals. Bordados Bahia, l’obriren a finals de la dècada dels anys 40. Era de na Magdalena Terrasa i de na Miquela Pont, llorencina i dona del patró de barca Joan Terrasa es Primo. Inicialment, venien els brodats llorencins que na Sorrilla, empresària llorencina, els proporcionava. En els anys 60 aquest negoci es va dividir en dos: Bordados Bahia i Souvenirs Anita, avui convertit en un bar, el Bar Anita.
A poc a poc n’obriren d’altres: Bordados Martel, des Cartero; Illa d’or, de na Joana, que venia joies; Pikan, regentat per na Bàrbara Neula i on també feia feina la seva germana Joana; gairebé tot el que venien eren perles, i de les cares! Na Petra de s’Incapiel venia pells d’Inca. El Gran Chic, de na Catalina Capellana, es va especialitzar en teles brodades, inicialment de les fàbriques llorencines. En podria citar molts més, pràcticament la primera línia de cases del Port eren tendes que venien records.
Aquests establiments obrien devers les 9:00 h del matí. El primer que feien era arreglar el gènere, en col·locaven de nou, si n’havien de reposar, llevaven la pols al que no s’havia venut, i sobretot granaven la carrera que quedava davant el negoci. Per no aixecar pols la regaven i, després, una bona granerada!
Al voltant de les 10:00 h arribaven les camiones que duien els turistes de les cales veïnades i les tendes s’omplien de gent amb moltes ganes de comprar. Més tard venien els autobusos de més enfora per anar al concert de les coves, o els que ja havien sortit del concert i volien comprar els seus records. Eren uns matins molt entretinguts i l’activitat era, afortunadament, intensa.
Els capvespres eren més tranquils. No hi havia tants de turistes i l’activitat es relaxava. Hi anaven a comprar els que, normalment fidelitzats de cada any, romanien a un hotel de Porto Cristo. Llavors les botigueres aprofitaven per sortir a defora a prendre la fresca, xerrar i xafardejar amb les veïnades i aprofitaven per fer ganxet, calça, brodats o altres manualitats. Aquestes rotllanes de dones es completaven amb una tracalada de nins i nines que jugaven en mig del carrer i es retiraven quan passava un cotxe, de tant en tant.
Actualment, a Porto Cristo, hi resten pocs restaurants on puguem menjar cuina de Mallorca i a quasi cap, tret del Bar Las Golondrinas, podrem trobar peix fresc. Si anam a fer una volta per les tendes de regals de la primera línia, tampoc trobarem manufactures locals, ja no en queden. Ni olivera, ni perles, ni brodats, ni llata… Tampoc trobarem dones que prenen la fresca, ni nins que juguen tranquil·lament enmig del carrer. Què hem fet?
