Tomàtigues, carxofes, carabassons, carabasses, albergínies, pebres… tot això i moltes més coses es pot plantar i recollir en els horts urbans de la plaça del Sol i de la Lluna. Tot i que les parcel·les tenen només 21 metres quadrats cada una, l’espai dona de si per poder-hi recollir una bona quantitat d’hortalissa i fruita per omplir el rebost, tant d’hivern com d’estiu. Ara mateix, dels dotze horts urbans de Portocristo n’hi ha quatre que són per al col·legi de Ses Comes i un que està inoperatiu amb l’objectiu de destinar-lo a qüestions logístiques relacionades amb els horts.
Els altres set estan assignats a particulars, que els tenen a disposició durant cinc anys. En acabar aquest període s’ha de renovar la relació.
Els usuaris d’aquests horts compten amb el suport i l’orientació d’un tècnic d’APAEMA (l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca). Segons el contracte de jardineria aprovat aquesta setmana passada mateix, l’entitat encarregada de supervisar els horts urbans és Aproscom, que és qui es cuida de tenir la plaça neta i que, al seu torn, subcontracta APAEMA per dur a terme aquesta tasca.
Així, les condicions que tenen els usuaris dels horts passen en primera instància per fer agricultura ecològica, sense poder usar tòxics, i també amb la premissa de no poder sembrar arbres en les seves parcel·les.
Tomeu Perelló és el tècnic encarregat de fer aquest assessorament i explica als usuaris, per exemple, com han de fer el compostatge. En aquest sentit, Perelló veu com una cosa positiva no sols el sentit comunitari que ha pres la gestió dels horts entre els mateixos usuaris, sinó també la futura implicació dels veïnats, també, en la producció de compostatge a partir dels residus que generen a les seves llars. Una altra de les tasques d’assessoria de Perelló és en el reg. El tècnic d’APAEMA ajuda els usuaris a aconseguir una gestió de l’aigua, que va a compte de l’Ajuntament, més eficient.
Esperança Martí és una de les usuàries d’aquests horts. Aquesta mestra jubilada explica que cada usuari pot tenir un petit bagul on diposita les seves eines, que “tanmateix no són gaire, perquè amb un facet molts de pics ja en surts”.
A banda del cultiu i la sembra pròpiament dits, també és important aportar fems a la terra. “Jo hi duc fems de gallina i de cavall”, diu Esperança Martí.
Tomeu Perelló explica que els horts urbans municipals són “horts d’oci, als quals s’hi dedica generalment gent jubilada”. No és, és clar, una fórmula de supervivència, però sí que ajuda a millorar els rebosts de les llars i a generar un sentiment comunitari.
