“Segurament heu sentit la frase més vexatòria dirigida a qualsevol col·lectiu o persona i tot seguit la crosseta de “només era una broma”. Riure d’una cosa com aquesta sovint comporta darrere un missatge polític que amaga qui pot riure, de qui i què”. Així començava la conferència el passat dijous la conferència “Només és una broma”: Antifeminisme, humor i mems en la cultura en línia del jovent a càrrec d’Alexandre Pichel-Vázquez, investigador predoctoral a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del grup de recerca MEDUSA. És graduat en Ciències Polítiques per la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), amb màster en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i màster en Estudis de Gènere per l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG) i actualment acaba d’encetar una investigació per mirar de desconbrir estratègies i eines per fer front a l’auge de l’extremadreta.
Pichel, que va compartir per a les seves investigacions espais amb militància i simpatitzants de partits d’ultradreta, argumentava que l’humor és una eina que veim com de cada pic més s’utilitza en entorns digitals i no digitals per part d’aquests grups.
L’auge de la ultradreta s’ha convertit en un fenomen més que habitual arreu d’Europa i l’estat espanyol no és una excepció, explicava, amb partits com VOX, Se acabó la Fiesta o Aliança Catalana. “Si analitzam el perfil sociodemogràfic les dades ens mostren com homes Joves blancs, cis i heterosexuals són el principal focus d’aquests partits. De fet, la mitjana d’edat dels votants de VOX és la meitat de la dels votants del PP i més del 75% dels votants de Se acabó la Fiesta són homes”.
Tradicionalment, deia Pichel, el gènere no influïa en el vot, però l’auge del moviment feminista fa que el vot femení es mogui cap a l’esquerra. “Malgrat que van ser elles les que es marcaven distància de la mitjana, ells després varen continuar aquest distanciament, aquest pic cap a la dreta”. Actualment, segons les dades de l’investigador, la mitjana de la intenció de vot està molt més a la dreta del que històricament ha estat la tradició ideològica de l’estat espanyol.
A través de testimonis recollits d’homes joves, plasmava el sentiment de part del jovent, que senten, d’una banda, que l’estat central no posa remei a grans problemàtiques com l’habitatge. Així mateix, explicava que una de les grans queixes també es dirigeix a les grans inversions cap al Ministeri d’Igualtat, sense veure resultats satisfactoris. A més, argumentava que la institucionalització del moviment feminista ha significat perdre discurs de contrapoder, alhora que no ha significat una major influència i millor posicionament del feminisme.
Pichel també apuntava que molts joves se senten atacats i fets de menys pel discurs oficial. “Més del 50% dels joves creuen que el feminisme ha anat massa lluny i que ara se’ls està discriminant a ells. D’altra banda, en la mateixa franja d’edat, d’entre 16 i 24 anys, un 27% de les dones ho creuen” explicava tot fent referència a les darreres enquestes de l’INE sobre la qüestió. Ara bé, segons el conferenciant la pregunta plantejada “no està contextualitzada”. “Els joves són heterogenis i titllar-los a tots d’antifeministes és una visió adultocentrista i poc acurada” deia.
“Els joves són més masclistes? O els utilitzam de bocs expiatoris? Què passa amb l’altre 50%? No pot ser que estiguin molt més conscienciats i políticament molt més actius, siguin homes o dones?” es demanava Pichel tot afegint que l’anàlisi que s’ha fet d’aquestes dades sovint invisibilitza el fet que gairebé tres quartes parts de les dones joves queden oblidades i pensen que encara queda feina per fer en matèria d’igualtat. “La ultradreta no té els joves. Els joves són dispars i amb pensaments polítics diversos i consider que coneixen molt més les eines feministes per fer front a aquests discursos que les que tenia jo quan tenia la seva edat” afegia.
Xarxes socials i cultura digital
Així i tot, sabem que l’antifeminisme està creixent i el conferenciant es fixava en l’ús de les xarxes socials per part de la ultradreta. “VOX, des dels seus inicis, ha funcionat com a partit digital. La seva digitalització transcendeix, fa que la política es pensi i es discuteixi seguint les lògiques del món en línia. Tot està estudiat i preparat per ser compartit en un format curt de ràpida expansió digital. Per això s’ha convertit en un dels més seguits de les xarxes socials” explicava.
Pichel apuntava que en aquest tipus de perfils, siguin partits o influenciadors de l’entorn ultradretà, interseccionen discursos misògins, racisme i transfòbia i aquest és un dels factors que ha causat l’augment de l’antifeminisme.
“L’algoritme et recomana també més de tot allò que mires. Tots aquests missatges passen com humor i entreteniment, quan podrien perfectament ser titllats de discurs d’odi” afirmava. VOX servia d’exemple per explicar l’ús d’aquest humor. “A través de mems, donen rellevància a la creació comunitària dels mateixos: són símbols de la seva comunitat, no només serveixen per riure’s dels altres sinó també com un ritual ideològic d’iniciació: si no ho entens no ets dels nostres”.
L’humor que es transmeten aquests missatges, amb mems, per exemple, es converteix en una frontera simbòlica. “Si entens el missatge i et gràcia, ets dels nostres, si respons negativament, no entens la ironia. L’humor es converteix amb un mecanisme de desresponabilitazació i tot plegat, a més, entra sense resistència. Ens deixa jugar amb els límits socials i expandeix el marc per expressar certes idees misògines o homòfobes. Això sempre ha passat, però el que és nou en la nostra època és la difusió massiva: és un format viral, un producte audiovisual, no hi ha temps per a la reflexió ni la pausa, és un relat emotiu col·lectiu de resposta immediata”.
El conferenciant apuntava, per tancar la seva xerrada que segons la seva opinió, els continguts d’humor són necessaris, però “cal contingut que faci gràcia: hem de saber sobre què reim i com ho feim per poder transformar la societat que volem”.
