L’acte de les deu propostes per la cohesió i l’antiracisme a Manacor que presentava l’organització política Embat ja ha generat les primeres reaccions. Un dels primers a piular ha estat Joan Lladó, expresident d’Esquerra Republicana a les Illes Balears, exconseller insular d’Interior i ara una de les cares visibles del nou projecte Som Mallorca.
Lladó enceta advertint que la reflexió que farà potser serà “molesta”. A partir d’aquí encetava un enfilall de tres anècdotes personals: “Un amic em comentava ahir que s’havia venut una casa a Manacor i que qui l’havia comprada llogava l’espai a 18 persones. Un altre amic m’explicà quin és el percentatge de detinguts al municipi i que la inmensa majoria pertanyen a comunitats nouvigudes com la que viu a n’aquesta casa. Una amiga professora em comentava com les nines que tenia d’alumnes, al passar d’una edat concreta canvien els texans per anar tapades, víctimes d’un masclisme imposat des d’estaments religiosos i vestit de cultura”.
I tot seguit una referència directa a “un grup polític que surt a Manacor demanant papers per a tothom i empadronar tothom. Crec que la bona fe els mou, però hi ha un excés mortal de bonisme”, diu per argumentar després que “és una qüestió matemàtica. La immigració en un percentatge és integrable. però quan se supera un percentatge de gent nouvinguda i sobretot amb cultures allunyades del model occidental, no és possible. Alguns digníssims casos ho fan, però amb aquesta allau que tenim la comunitat viu aliena i crea guetos impenetrables”.
Per Lladó, “de vegades el marc ideològic pretén vulnerar les lleis físiques, com per exemple ficar dos milions de persones on amb prou feines n’hi cap un. I m’és igual si venen del nord o del sud. Segurament els del nord no provoquen xoc cultural però han incrementat el preu de l’habitatge i recursos sanitaris. Aquesta allau necessita habitatge, recursos hídrics, energia, serveis públics… A més, s’entra en contradiccions flagrants. No és compatible a Mallorca ser ecologista i demanar papers per a tothom.
O començam a plantejar i aplicar mesures contudents de fre del creixemet turístic, de fre dels incentius per venir més residents o la Mallorca que hem estimat desapareixerà”.
Dins el discurs de Lladó hi ha la idea que ell mateix explica que “no es pot deixar en mans de l’extrema dreta el relat sobre la immigració”. I és una certesa que l’esquerra del país, i també la del país veïnat no han sabut abordar com pertoca la situació. Una altra cosa diferent, però, és parlar-ne i fer-ho amb els mateixos termes que ho fa l’extrema dreta, vinculant immigració i delinqüència, per exemple.
I és certa també l’allau de contradiccions flagrants en què cauen els qui defensen els drets de (totes) les persones. Diu Lladó que no es pot ser “ecologista a Mallorca i demanar papers per a tothom”, igual que tampoc, per descomptat, no es pot pretendre “desincentivar la immigració” i alhora continuar xuclant la mamella turística fins a l’extenuació de la vaca.
En tot cas, bo és que puguem parlar de totes aquestes qüestions i que no romanguem impassibles davant un fet que desfigura la Mallorca que hem conegut i la vida de tantes persones que hi han volgut venir a viure.
