Avisada per un veïnat particular de s’Illot, una unitat mòbil d’IB3 es va desplaçar ahir horabaixa fins al pont del riuet de s’Illot. El motiu, la prohibició del pas per aquest vial i la falta d’alternatives a la comunicació entre la part llorencina i la manacorina just en el moment d’entrar en el ple de la temporada turística. En el moment de prendre les imatges, el pont romania, curiosament, obert. Avui dematí, després de la presència televisiva i de mitjans, agents de la policia local de Manacor i de Sant Llorenç han procedit al tancament definitiu de la infraestructura fins que no s’hagi executat el projecte de construció d’un pont nou que, ara mateix, l’Ajuntament llorencí només té en exposició pública.
Ningú parla de terminis. No se sap, encara quan es podrà transitar lliurement per damunt l’aigua del riuet s’illoter. Ahir horabaixa un bon grapat de veïnats s’arremolinaren al pont demanant explicacions i, sobretot, alternatives. La tensió entre els veïnats i l’Ajuntament va en augment els darrers mesos. Un grup de veïnats, davant la paràlisi de polítiques dedicades a millorar les condicions de vida dels silloters, s’ha organitzat i ja s’han reunit en diverses ocasions amb Antònia Llodrà i amb Júlia Acosta, l’actual delegada de l’Ajuntament a s’Illot. S’hagueren de reunir a l’antic minigolf, avui conegut com “A la fresca”, davant l’absència de cap local públic a s’Illot on poder-ho fer.
El pont del riuet de s’Illot és només la punta de l’iceberg de les moltes reivindicacions que tenen els veïnats silloters. Precisament és a l’estiu que es fan, moltes d’elles, més visibles, però la sensació d’abandonament durant l’hivern és important. Els veïnats continuen sense saber quins són els motius pels quals l’Ajuntament no va comprar l’antic Minigolf Olé. També es mostren preocupats per l’estat dels carrers i de les voreres, moltes de les quals s’espenyen pel creixement de les arrels dels arbres. Els problemes amb l’enllumenat són un mal crònic de s’Illot, que veu com molts de carrers passen les nits a les fosques.
Demanen, també restricció al pas de vehicles motoritzats a segons quines zones, o de bicicletes i patinets per damunt el passeig. Les terrasses, davant la manca de vigilància o d’autoritat, envaeixen la via pública de forma no reglamentària, la inauguració del local de gent gran, que continua encara pendent… Les demandes d’aquest grup de veïnats són moltes i les respostes obtingudes de moment molt poques. No obstant això sí que esperen tenir-ne en una pròxima reunió abans de l’arribada de les festes de la localitat costanera.
Més enllà dels problemes d’infraestructures i de manteniment, però, s’Illot té també una població amb una forta demanda social. Hi ha molta de gent que viu a s’Illot i que no s’hi pot empadronar davant la negativa dels propietaris dels immobles i la passivitat de l’Ajuntament. És el mal de la perifèria i la percepció que els espais on la població està més deprimida econòmicament són percebuts per l’administració com a indrets de segona. Els veïnats viuen amb la sensació de paràlisi en la gestió per part de l’Ajuntament, no sols perquè no es pensen noves infraestructures per a s’Illot, sinó també perquè no es mantenen les que ja hi ha.
El món no es va fer en un dia, i és comprensible que l’Ajuntament ni la delegada Júlia Acosta puguin posar remei a totes les mancances que presenta s’Illot. Evidentment, cal no perdre la calma, però també cal començar a veure que hi ha un moviment i una intenció reparadora d’un greuge que dura de fa dècades.
