La setmana passada es va presentar Embat de Manacor, un grup de persones que es defineixen com una “organització política”. La cosa és notícia perquè ocorre lluny de períodes electorals i perquè per això mateix no pot ser vinculada a interessos estrictament partidistes. A més, el fet que el col·lectiu estigui desvinculat de grans partits estatals i que, a més, s’ubiqui molt concretament a Manacor i en el municipalisme fa que també susciti un interès particular, més enllà de les lluites macropolítiques que, tan sovint, es donen massa lluny dels interessos reals de la ciutadania.
En un article editorial d’un altre mitjà, hom deixava caure dues hipòtesis que, juntes, menaven a la hilaritat. D’una banda s’apel·lava a la possibilitat que aquest grup hagués estat creat amb fins estratègics pel mateix Miquel Oliver. De l’altra descartava també que pogués haver estat impulsat pel periodista d’extrema dreta José Antonio Argiz.
Evidentment, cap de les dues hipòtesis apuntades per l’editorialista d’aquest mitjà manacorí té el mínim recorregut.
Embat de Manacor neix, com explicaven a la presentació de dissabte passat a la plaça de sa Moladora Xisca Mas, Lluc Gayà i Catalina Bauçà, com una organització feminista, independentista, preocupada pels drets socials i les necessitats bàsiques de les persones (amb l’habitatge al capdavant) i també pel sentit col·lectiu de la comunitat. Amb aquests indicadors sembla clar que aquest nou grup neix a l’esquerra dels que ara són dins l’Ajuntament manacorí. Sembla, almenys per ara, que Embat de Manacor fa comptes fer “oposició des dels carrers” i caldrà veure si d’aquesta tasca en surt finalment una llista electoral.
El que sí que pareix clar és que surt una contestació a la tasca de l’equip de govern que comanda Miquel Oliver. Per les intencions mostrades i pel discurs articulat, el nou grup fa comptes fiscalitzar les accions dels diferents grups municipals i analitzar i debatre sobre possibles solucions als problemes “reals” de la ciutadania de Manacor. De vegades, governar, i sobretot si qui ho fa té un tarannà progressista, sembla fet de renúncies i endarreriments que poden tenir l’origen en la burocràcia o en la falta d’entesa amb la resta del consistori.
Depenent del potencial d’aquesta nova organització política a Manacor, pareix que, en segons quines qüestions, s’haurà acabat el temps de les excuses o les paraules vanes quan les coses no surten com tocaria. És sa, que compareguin opcions capaces de qüestionar, amb els peus en terra i sense entrar en la demagògia, les decisions, les maneres de fer o les inaccions de qui governa. Seria una bona notícia que Embat de Manacor en fos capaç.
