skip to Main Content
Emocions En Temps Del Coronavirus

Emocions en temps del Coronavirus

Vivim temps estranys, plens d’incertesa, d’alguna cosa que mai haguéssim imaginat i que de vegades sembla tret d’una pel·lícula de ciència ficció. Són temps carregats d’emocions trobades: por, solidaritat, ansietat, trobada amb un mateix… Una nova forma de vida molt diferent de la que tots teníem fins al moment del confinament, fins el dia en què el coronavirus ens va obligar a l’aïllament a casa nostra i per fer-nos experimentar, en un obrir i tancar d’ulls, tot un cúmul d’emocions i ens va fer prendre consciència de la nostra vulnerabilitat.
En una societat basada en la productivitat i el consum, en la qual diàriament corríem perseguint no sabem molt bé què, se’ns obliga a aturar i a recloure’ns a casa nostra; els més afortunats, com jo, podent fer teletreball, però comptant moltes hores d’un temps diari a què li havíem perdut el veritable valor, un temps que mesuràvem únicament en retribució, ja fos econòmica com d’un altre tipus. La pregunta és: Sabem utilitzar el nostre temps sense una fi específica? Possible-ment ens n’adonem en aquests dies de moltes coses i aprenguem molt d’aquest virus. Totes les situacions de catarsi porten a un gran creixement si som capaços de transitar les emocions que ens generen amb acceptació i serenitat, sense quedar-nos ancorats en l’ansietat i la por, per altra part emocions nece-ssàries per viure.
En una època en la qual la criança dels fills es delega a altres (avis, cuidadors…) per falta de temps, el coronavirus ens obliga de nou a ser FAMÍLIA, a ser parelles, fills, germans. El coronavirus ens fa trobar-nos amb allò veritablement important i mesurar el temps d’una altra manera, ens fa prendre consciència de cada segon viscut i trobar-nos amb nosaltres mateixos i la creació en el nostre recorregut vital.
Aquest virus també ens fa estranyar les abraçades especials, les besades, les mirades properes, les carícies subtils, els gestos còmplices com un gest de complicitat d’ulls, algú que es mossega els llavis d’una manera especial, en definitiva el contacte físic amb els éssers estimats i això també ens obliga a reflexionar i pensar en aquells als quals estranyam i els que veritablement aporten sentit a les nostres vides, aquests amb els qui em ve de gust parlar i abraçar de nou. També prens consciència dels beneficis de la distància amb aquells que només aporten ombra i negativitat a les nostres vides i com la distància d’ells et torna al teu centre i proporciona serenitat. Ens ensenya que l’única manera de sortir de tot això és fer pinya i ser solidaris i, sens dubte, fer ús de la positivitat.
És important en aquest retir forçós que estam vivint utilitzar el nostre temps per respectar-nos a nosaltres mateixos, prenent consciència de la nostra respiració, fent exercici físic, ja que encara que no puguem sortir podem fer-lo a casa i avui dia hi ha múltiples possibilitats a través de les xarxes socials; menjar de forma conscient i sana com una altra manera de respecte a un mateix, de forma lenta, no com fem habitualment pel nostre estrès quotidià; és temps de llegir, ballar, netejar la nostra casa com un temple de benestar, escriure les nostres emocions per ajudar-nos a transitar i, en definitiva, fer tot allò que ens permeti fluir i ser conscients del moment present per vibrar alt en emocions de pau i amor per així tenir un sistema immune fort davant aquest virus i qualsevol altre.
Aprenem del coronavirus que som fràgils i hem d’aprendre a viure amb la nostra vulnerabilitat, ja que en ella hi ha la nostra bellesa i la sensació de control és un pur miratge de la nostra ment racional.
Pensar que som independents és una pura quimera doncs som éssers socials i depenem d’altres. Per això és important cuidar-nos i cuidar els altres. Finalment donem les gràcies a tot i a tots, inclòs el coronavirus, per ensenyar-nos tant. Em sent agraïda a la meva professió per poder ajudar diàriament a altres persones a transitar les seves emocions en temps del coronavirus alhora que trànsit les meves pròpies de la mà. Cuidem els nostres pensaments i vibrem en amor, gratitud i pau doncs ells generen les nostres emocions; endinsem-nos en aquesta quietud interna escoltant la nostra respiració, ja que el nostre futur i estabilitat davant aquest temps d’incertesa es combat des de les nostres cases, amb calma, positivitat, amor, solidaritat, compromís i responsabilitat social en el col·lectiu. Per tot això i molt més: QUEDA’T A CASA!

Sandra Pérez

Back To Top
×Close search
Search