Biel Mascaró Casillas (Portocristo. 2007) és estudiant de 2n de batxillerat en la modalitat científica i es prepara per a les proves d'accés a la universitat que tendran lloc aquests dies vinents. Ara, però, és notícia perquè s'ha proclamat campió de Balears de bàdminton en la categoria sub19 i en les modalitats individual i de dobles mixtos, formant parella amb Paula Hernán. A més, també ha obtingut la medalla de plata en els dobles masculins fent parella amb Alejandro Yaikarov.
Quant de temps fa que practiques el bàdminton?
No ho sabria dir amb exactitud, aproximadament deu anys.
Sempre vinculat al club de Portocristo?
Sí, tot i que també vaig a entrenar alguns dies al centre de tecnificació de les Illes Balears, a Palma.
Havies aconseguit mai un resultat com el d’aquesta vegada?
No. Una vegada vaig quedar campió absolut de dobles mixtos. I també havia fet medalles de bronze de dobles o d’individual. Però com aquesta vegada cap.
El bàdminton és un esport de raqueta potser menys conegut que el tennis… quins són els seus valors?
Hem de pensar que arreu del món té els mateixos jugadors que que el tennis, i és el quart esport més jugat del món, sobretot pel seguiment que té als països asiàtics. A Dinamarca i a França també hi ha molta d’afició. El bàdminton és un esport molt creatiu, amb molta llibertat en el joc. És molt ràpid, molt físic, encara que no ho sembli. S’hi combinen totes les destreses humanes, la coordinació, la potència física, la intel·ligència a nivell del joc…
La preparació deu haver de ser molt física, també, idò.
Sí. Podem dir que un cinquanta per cent de la preparació és física, de fet, un trenta per cent de l’entrenament ha de ser sense la raqueta, tot i que també treballam la tècnica.
Quina importància hi té la força mental?
Tots els esports de raqueta són molt mentals. De fet, jo vaig fer el meu treball de recerca de batxillerat sobre aquest tema. Normalment, si hi ha un nivell equilibrat, el que està mentalment més preparat és qui guanya, i no el qui juga millor.
Es pot treballar, aquesta força mental? O és innata?
Es pot treballar. Jo l’he treballada i ara començ a tenir els fruits d’aquesta feina. Es va adquirint a base d’anar sofrint, d’aprendre com dur-ho a terme i poder explotar el teu potencial.
L’estratègia és important també?
Conec casos de jugadors de Dinamarca, per exemple, que treballen molt el pla de joc, i que analitzen el contrari per saber quines coses has de fer durant el partit. Es tracta de saber quin és el cop més probable que es pugui produir per tu poder-t’hi avançar.
Quins diries que són els teus punts forts?
La intel·ligència en el joc, la versatilitat de cops i saber sofrir i aguantar.
I les febleses?
No tenc una gran velocitat, i em costa gestionar aspectes relacionats amb la respiració.
Ara deus haver d’anar al campionat estatal.
Sí, serà pel desembre. Hi anam per rànquing i hi participen els quaranta primers. Jo ara estic el vintè a tot l’estat, i segurament hauria pogut estar una mica més amunt, perquè enguany pels estudis, només he pogut participar en un campionat estatal.
L’any que ve comences estudis universitaris. Quin és el teu pla pel que fa a la pràctica del bàdminton?
La meva previsió és desplaçar-me a la península, però no només per estudiar, sinó també per poder entrenar a un nivell superior al que estic entrenant ara i arribar el més enfora possible al Campionat d’Espanya.
Veus possible arribar a la professionalització?
En el bàdminton és molt difícil, perquè aquí no està gaire ben estructurat. Només la gent molt bona pot ser professional, i et diria que només Carolina Marin pot dedicar completament la seva vida al bàdminton, i a tot l’estat per ventura hi ha 200.000 jugadors. Sí que és ver que per ventura hi ha una desena de persones al CAR de Madrid que en poden viure durant uns anys, però no per a tota la vida.
Ara que has nomenat Carolina Marín, ella ha estat notícia per dues lesions gravíssimes de genoll i a més en moments claus de competició. Són freqüents les lesions en el bàdminton? N’has tengudes?
Hi ha lesions perquè treballes tots els moviments i si et descoordines un poc, l’impacte és tan gros que tens molta probabilitat de lesionar-te. En el cas del tennis també hi ha lesions però són més de desgast que no pels impactes puntuals.
