Imatge de portada: el carrer Central
No només Manacor engalana per festes, tres pics d’enramellar té el nostre turó, els reguerons i costers. Tal vegada pareix una dita o refrany popular. Sant Antoni, agost i Nadal. El segon marca una diferència entre els dos primers. Els primers quinze dies d’agost, frontis i un carrer es vesteixen. Fa uns anys era mal de veure, quasi impossible veure aquesta rentada de cara estiuenca. L’any del centenari, els cossiols vestiren les voravies durant un any o més. Però les façanes? Només el turó central es vestia i feia i fa un semienvelat, un cel cobert de paperí blanc. Vos en recordau del paperí de banderetes mallorquines? I unes banderes mallorquines a cada fanal de la plaça?
Trobam unicitat als carrers i a frontis.
En deu fer tres, tal vegada més; que aquest carrer en concret es vesteix. I sí, dic carrer perquè el paperí arriba a cada banda, aquell bocí ja canvia la fesomia. Dues cases, que es donen la cara en biaix; del carrer Central són constants en enramellar, en saben i no falten a les cites anuals d’engalanar. Són originals, no es repeteixen i donen aire de festa. De la part alta del poble, és l’únic carrer vestit i també és l’únic carrer, de tots els que tenim; que es vesteix any rere any.
Més amunt, al carrer d’en Llorenç Moliner, ja no trobam la unicitat. Hi ha dues balconades i repartides al llarg del carrer, per tant, dues cases. Han volgut fugir del classicisme. I juguen amb les formes perquè totes dues, han vestit el balcó de cap a cap i de dalt a baix. I d’enfora el paperí, es muda amb el vent fent lluentons.
L’ornamentació popular està repartida pels quatre extrems.
Al carrer o carretera del Turó de Ses Beies, segons plànols oficials; també hi trobam paperí. Unicitat al seu carrer i també del Carrer Escola.
Ja per acabar, passam a la part baixa del poble. Un negoci i una casa.
La farmàcia també és un d’aquests negocis que mai falta ni ha faltat a ornamentar el seu local. Són innovadors i és d’agrair per la seva situació que hagin posat paperí al portal. Qualsevol visitant sap així que ens trobam en festes. Però van més enllà, i si aquests dies hi passau i entrau; fixau-vos dedins també n’hi trobareu. Volen fer festa, i en fan defora i dedins; amb paperí verd i promocions.
I a la cruïlla dels carrers Sant Sebastià amb Sant Martí i a la part baixa del poble només trobam aquesta casa. Els seus arrambadors destaquen per la combinació de l’exotisme amb les fulles del garballó, de Cycas revoluta i la combinació de la planta pròpia de l’estiu, omnipresent a les festes populars; les canyes de torrent. Les tulipes i els nenúfars acaben d’omplir, i les gramínies o espigues cuites del sol; pròpies de l’estiu donen el toc del temps. I aquí trobam el detall que fa anys hi havia damunt la plaça, la bandera. Ara més que mai i en un redol tan petit, sempre que puguem hem de reivindicar la nostra identitat local i alhora la mallorquina.
Des d’aquestes línies molts d’anys i bones festes!
