Bernardo García de la Villa (Salamanca, 1967) va arribar a l'Hospital de Manacor l'any 1998. Actualment és el cap del Servei de Cardiologia. Aquests dies passats ha estat notícia un estudi duit a terme a Mallorca que ha posat en qüestió l'ús d'un medicament que s'administra a pacients que han patit infarts de miocardi. Davant el ressò de la notícia i per les implicacions que pot tenir per a les persones afectades, en parlam amb ell en aquesta conversa.
Posau-nos en situació. Quins són aquests medicaments que ara sembla que no són convenients per a persones que han patit infarts?
Hi ha uns medicaments, que són els betabloquejants, amb moltes indicacions en cardiologia: com ara arrítmies, insuficiència cardíaca, hipertensió, i la quarta indicació són els postinfarts sense insuficiència cardíaca. Nosaltres ja intuíem que aquesta quarta indicació podia ser posada en qüestió, perquè avui en els pacients que patien infarts abans no es practicaven cateterismes. Avui en canvi el que feim és obrir l’artèria reponsable de l’infart tot d’una que podem, i això fa que les seqüeles siguin menors, perquè les artèries queden obertes. Ja sospitàvem que el tractament no era tan imprescindible com abans, en els pacients que han patit un infart però en canvi no pateixen d’insuficiència cardíaca.
I què passarà ara?
Les guies de pràctica clínica que recomanaven l’ús dels betabloquejants per a aquestes indicacions són de fa trenta anys. En conjunt sí que se’n beneficiaven, antigament, aquests pacients. Però com et deia ara ja pensàvem que no serien tan imprescindibles.
Com s’ha arribat a aquesta conclusió?
S’ha fet un estudi amb pacients de Son Espases i també de l’Hospital de Manacor. Als pacients que no tenien insuficiència cardíaca, a uns se’ls donava un placebo i als altres un betabloquejant, la conclusió és que no hi havia alteració en cap dels dos casos, cosa que venia a confirmar les nostres sospites. Ara es modificaran les guies i una de les quatre indicacions canviarà. És important remarcar que l’administració de betabloquejants a aquest tipus de pacients no està contraindicada. Simplement és que no serveix per a res, però tampoc fa mal.
Què han de fer els pacients que fins ara prenien betabloquejants?
Ens preocupa que hi hagi pacients que tenguin receptat el betabloquejant i que a partir d’aquestes informacions se’l llevin sense consultar amb el seu metge. Si li administràvem el betabloquejant era perquè tenia alguan de les altres tres indicacions. Hi haurà molt pocs pacients als quals se’ls pugui suspendre aquesta medicació.
Per a què serveixen els betabloquejants?
Baixen la freqüència cardíaca i la tensió arterial, i si pateixes insuficiència cardíaca, amb el betabloquejant la modifiques o la mitigues.
Quin percentatge de pacients deixaran de prendre betabloquejants perquè han sortit d’un infart sense insuficiència cardíaca.
Molt pocs, calculam que entre un cinc i un set per cent.
Ja per acabar? Com ha evolucionat la salut cardíaca dels pacients de l’Hospital de Manacor? Hi ha més incidència de patologies cardíaques? Ens hem americanitzat en l’alimentació o l’estil de vida, durant aquest darrers trenta anys?
Les patologies s’han desplaçat a una edat més tardana. El debut de la malaltia sol ser uns cinc o deu anys més tard que abans. En això ha influït l’aturada del consum de tabac i també un millor control mèdic dels riscs cardiovasculars. Alhora, però, l’envelliment poblacional fa que augmenti el nombre absolut de pacients, que, com he dit abans, són més tardans que un temps.
