Diumenge es va fer pública la notícia del traspàs de l'historiador felanitxer Ramon Rosselló Vaquer. Emblema de la historiografia local, els seus volums sobre la història de Manacor, un per a cada segle, han marcat un abans i un després en la manera d'historiar a la nostra vila. En parlam amb historiadors i intel·lectuals que el coneixien o que han llegit i referenciat la seva obra de prim compte.
Antoni Tugores: “Rosselló no opinava, presentava documents ben endreçats als lectors perquè aquests en traguessin les seves pròpies conclusions”
Antoni Tugores, investigador i periodista manacorí, ens ha fet arribar també aquest escrit:
“Amb la mort d’en Ramon Rosselló se’n va un dels millors investigadors històrics del nostre país. La tasca realitzada per aquest medievalista, allunyat sempre dels focus mediàtics, és grandiosa i solament una persona com ell, seriosa, laboriosa i enamorada del seu treball, és capaç de realitzar. Desempolsegant arxius d’arreu de l’estat espanyol, ha pogut reunir notes, esdevingudes llibres d’Història, de nombrosos pobles de Mallorca.
Les seves investigacions han servit de pauta a molts de treballs, especialment referits a l’edat mitjana, que no sempre han citat la paternitat d’en Ramon, a qui, per altra banda, no sempre se li ha reconegut el mèrit d’una feina tan silenciosa com prolífica i rigorosa. En un temps de superficialitats i obvietats, Rosselló ha representat l’antítesi: sobrietat i rigor. Rosselló no opinava, presentava documents ben endreçats als lectors; aquests ja en traurien les seves pròpies conclusions.
Una de les meves satisfaccions és haver editat l’any 1982 un llibre d’en Ramon Rosselló, amb pròleg d’en Bernat Nadal, que és una pura delícia: Notes històriques de la Inquisició a Manacor. Llegir-lo seria un bon homenatge a en Ramon, però sobretot seria un plaer molt gran per a la persona que vulgui trescar una història que resulta ocurrent, on apareixen documents de preveres sol·licitants, bruixes i bruixots, beates i il·luminats… un llibre senzill que pel seu interès es llegeix d’una tirada. Descansi en pau aquest home bo, aquest gran historiador a qui Manacor i Mallorca té molt per agrair”.
“Va ser el primer que es va dedicar en cos i ànima a la història local”
“Va ser el primer que es va dedicar en cos i ànima a la història local”, diu l’historiador Albert Carvajal. “Quan la història local era una branca del coneixement històric un poc menyspreada ell va ser el pioner, perquè fins aleshores s’havien fet coses molt puntuals. Només per això ja val la pena recordar-lo”. L’historiador manacorí recorda que “N’hi ha que l’han acusat de no ser historiador, i l’han qualificat més de documentalista”. Potser aquestes afirmacions venien del fet que “ell es preocupava molt de transcriure els documents i no tant d’analitzar-lo, i això li va valer crítiques, perquè deien que no interpretava les fonts, sinó que simplement les reproduïa, però al cap i a la fi, molta de gent s’ha aprofitat de la seva feina, reproduïen el document que ell havia localitzat i no deien d’on l’havien tret, és a dir, citaven el lloc original d’on havia sortit el text, però no el citaven a ell”. Carvajal reconeix que “no el vaig tractar gaire, però les vegades que coincidírem sempre em va tractar molt bé i sempre el recordaré com a persona i pel que va fer per la història local, que és impagable, amb una feina d’hores i amb una gran honestedat”.
La seva aportació, diu l’historiador manacorí, “és imprescindible, perquè no s’ha fet res com el que ell ha fet, ningú ho ha fet igual”.
Ramon Rosselló deixa una quantitat de feina ingent, però és més complex pensar que deixi deixebles en sentit estricte: “Ell no tenia formació científica, tot i que això no impedia que fes feina d’una manera cent per cent positiva. La manera que tenia d’historiar ja fa anys que no es fa, però això no lleva quetots aquells que historiam avui a Manacor no haguem d’acudir de manera forçosa als seus estudis”.
Bernat Nadal: “Va treballar tota la vida per la llengua, la història i la veritat”
El poeta i escriptor Bernat Nadal, amic personal de Rosselló Vaquer, lamenta “molt la seva mort. Va ser un gran amic i, tot i ser més nito que una sola d’espardenya, també una gran persona. La seva tasca en investigació històrica ha superat en molt la de qualsevol altre investigador o historiador; en quantitat i en rigor. Ningú no li ha pogut discutir, censurar o retreure mai cap manca d’exactesa en les notícies que ha publicat, que són uns 600 llibres, sense comptar els opuscles de poques pàgines”.
“Els seus descobriments eren sempre descobriments referits a la nostra història, en gran part de Mallorca, també de les altres illes i algun de la resta de territoris de la Corona d’Aragó. I dic descobriments perquè en Ramon Rosselló va visitar tots els arxius que va trobar (ordenats, amb catàleg, o sense ordre) cercant documents abans no descoberts per ningú, per tant inèdits que ajudaven a omplir, concretar o corregir el que ja se sabia de l’Edat Mitjana”, diu l’autor manacorí.
Per Nadal, “seria injust limitar el seu treball a aquesta època perquè en la segona etapa de la seva vida potser va explorar més l’Edat Moderna i la Contemporània. Però ell, era bàsicament un medievalista”.
Bernat Nadal recorda que “Rosselló publicava els documents localitzats, sencers o en part, afegint-hi pocs comentaris, el mínim. Considerava que els bons historiadors els podrien utilitzar per interpretar més correctament èpoques passades, però també pensava que, en llibres d’història, l’opinió dels autors massa vegades distorsionava la veritat, perquè la vida de segles enrere no s’ha d’entendre en la perspectiva del nostre segle”.
També va ser un intel·lectual fidel a la llengua catalana: “600 llibres en català. No entrava en política quan d’història es tractava, ni ideologies progres ni fatxes tenien lloc en un bon llibre. L’historiador ha de ser independent. I exacte. Pot tenir opinions, però ha de deixar clar que la seva opinió o interpretació no és història i ha de separar les seves consideracions dels fets que surten als documents, que són testimonis indiscutibles”.
Bernat Nadal recorda un cas que poca gent sap, precisament en relació a la publicació del volum del segle XIII referit a la història de Manacor. “Rafel Ferrer Massanet, amb qui havien enllestit aquest llibre, va fer gestions amb Sebastià Riera (delegat de cultura) i va obtenir ajut. El problema es dispara quan Ferrer encarrega un pròleg a Josep Maria Fuster, com a fill de Gabriel Fuster, que anys abans havia publicat la Història de Manacor. Ramon Rosselló, primfilat, deia que, encara que no havien pactat cap pròleg, no tendria inconvenient a acceptar-lo, però no simbòlicament com a fill de l’anomenat historiador ja que, Fuster havia manipulat la seva història de Manacor d’acord amb els seus criteris polítics. Hi va haver denúncia al jutjat. Finalment (i això poca gent ho sap) va acabar en dues edicions: una amb pròleg i l’altra sense. Amb portades de diferent color”.
Nadal recorda els volums de Rosselló sobre la història de Manacor, un per segle, però també “altres treballs menors, com La inquisició a Manacor, que conta fets reals quasi increïbles i que va trobar en els duplicats traduït de l’arxiu de Madrid (a Mallorca tot es va cremar)”. Altres treballs d’interès, recorda Bernat Nadal, foren “L’homosexualitat a l’edat mitjana; o l’Església i la guerra civil on ens aporta cartes secretes que el rector Rafelino va enviar al bisbe”. Naturalment no hi ha espai per anar relacionar-los tots.
“Els darrers anys, potser perquè havia perdut la mobilitat de quan era més jove, es va centrar molt en temes locals de Felanitx. Va treballar tota la vida per la llengua, la història i la veritat. Va tenir pocs reconeixements, en el seu poble honors menors, per davall el d’altres que havien escrit d’història, però no li arribaven, ni de molt. És un honor recordar que sí que va tenir un Premi 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear, precisament a proposta de la delegació de Manacor”, acaba dient el poeta manacorí.
Antoni Ferrer: “Per als estudiants d’història dels anys vuitanta la referència de Rosselló va ser permanent”
Antoni Ferrer, director de la Biblioteca de Manacor i historiador, explica que “Ramon Rosselló és un referent clar si s’observa des del punt de vista de donar importància a la Part forana i a la historiografia local. Va aportar rigor i una feinada al coneixement de la història medieval tardana de Mallorca”. Pel bibliotecari manacorí, “el seu coneixement i la seva capacitat de poder desentramar documents medievals, els seus coneixements de paleografia… li permeteren posar moltíssims d’arxius a l’abast, i que molts d’historiadors han pogut utilitzar després”.
Ferrer reconeix que “per als estudiants d’història dels anys vuitanta, la referència de Rosselló va ser permanent”. Ferrer
Els estudis de Rosselló Vaquer referits a Manacor varen ajudar, segons Antoni Ferrer, “a donar més consistència a les aportacions que havia fet l’obra de Gabriel Fuster. A partir del segle XIII tots hi hem passat, pels documents aportats per Rosselló, però anar consolidant una història de Manacor. La seva figura és clau en la recuperació de la història local dels pobles, amb una metodologia molt rigorosa, i amb l’honestedat de posar a l’abast una quantitat d’informació ingent, molt contrastada i documentada que tothom ha pogut consultar”.
Crida l’atenció la cura que va tenir sempre Rosselló cap a la investigació històrica a Manacor: “Les primeres publicacions que fa més enllà de Felanitx se centren en Campos i en Manacor, de qualque manera ampliava la zona d’influència de Felanitx, que havia estat el seu primer interès. També el contacte amb Rafel Ferrer Massanet va fer que Manacor fos un camp d’estudi important”, diu Ferrer.
A banda d’això “també va treballar en altres interessos particulars, com ara la inquisició, la sexualitat i l’homosexualitat”, acaba recordant el director de la Biblioteca Municipal.
.
