Ha arribat a les orelles d’aquesta publicació nostra que la grada de la pista d’atletisme sol romandre tancada a l’accés de les famílies així com del públic en general que visita aquesta instal·lació municipal. Els benintencionats podríeu pensar que la causa d’aquest tancament és que li manca el benestar que proporciona una coberta, que protegiria de les inclemències meteorològiques, tant del sol com de la pluja i el fred, durant els esdeveniments esportius i els entrenaments.
D’altres, amb una mica més de polissoneria, potser aniríeu a mirar les fronteres que enrevolten la pista d’atletisme. I és que la situació i l’alçada d’aquesta grada proporcionen unes vistes fantàstiques, òbviament, cap a la pista d’atletisme, però també, si voltam la mirada, cap a les instal·lacions -de cada dia més grosses- de l’acadèmia del marquès de Llevant. Les males llengües diuen que alguns estrangers amants del tennis pujaven a la grada per contemplar les vistes de l’acadèmia i que en reparar aquest fet, els responsables de l’acadèmia varen demanar de tancar l’accés. Qui vulgui veure, que pagui, no?
El cas és que, sigui com sigui, l’accés a una part concreta d’una instal·lació pública no pot estar tancat. I de fet, la porta d’accés a la grada no està rodada, però sí que té el biuló passat. Així doncs, no és ben bé un tancament sinó més aviat un impediment. Qui aniria a obrir la porta d’una instal·lació municipal, si sempre la veu tancada?
