La Mulassa ha fet deu anys. L’efemèride va ser el passat 2 de juny, però no va ser fins divendres que el mulassisme de Manacor s’arreplegà al Molí d’en Beió, precisament el mateix lloc on, ara fa una dècada, es va presentar en societat la Mulassa de Sant Jaume.
La celebració va ser tan senzill com sentida. En primera instància intervengué Joan Sansó, president de l’Obreria de Sant Jaume de Manacor, que recordà com se’ls va acudir la idea de crear una mulassa a partir de la idea de la rifa d’una mula que tenia lloc antigament per les festes de Sant Jaume. Sebastià Riera Pocoví, cap de colla dels mulassers i creador de la Mulassa per encàrrec de l’Associació d’Amics de l’Escola de Mallorquí, explicà com va ser el disseny i l’elaboració de la Mulassa manacorina. Riera contà com acudí a altres mulasses d’altres pobles per prendre mostra de com seria la d’aquí. Una de les particularitats importants és la de la mobilitat, ja que la mulassa manacorina pot moure les orelles i la coa gràcies a uns mecanismes que manegen els mulassers que la duen. Precisament, explicà el popular dinamitzador manacorí, és en aquestes parts articulades on s’ha hagut de fer més feina de manteniment durant tots aquests anys. Sebastià Riera Pocoví agraí la predisposició de Sebastià Gayà, Garba, a l’hora de fer les reparacions i operacions de manteniment a l’estructura de la Mulassa. Enguany, precisament, s’han canviat per primera vegada les esponges que permeten fer descansar amb comoditat el pes de la Mulassa damunt les sofrides espatles dels mulassers. Tot seguit prengué la paraula també Carme Rosselló, que va ser l’encarregada de recordar com va ser el dissenny i la confecció del vestit de la Mulassa que també es va haver d’allargar fa alguns anys a causa de la modificació de l’estructura del simpàtic animaló.
Antònia Bassa també parlà de les músiques de la Mulassa, que va començar només amb “Anar de copes” i la cançó de la Mulassa que ella mateixa va compondre expressament per a l’ocasió. “Es tracta d’una estructura de jota, amb el típic compàs ternari”, deia la flautista. Amb el temps, la Mulassa ha anat incorporant altres músiques amb petites variants com ara la que varen haver d’aplicar a la cançó de l’”Animal”, perquè “en la versió que ens havia arribat on diu ‘Animal’ la cançó deia ‘Maricon’”.
Tot seguit, un bon grapat de mulassers, com ara Montse Amer o Lluís Forteza explicaren les danses de la Mulassa, les dificultats que implica posar-s’hi davall, l’esforç que han de fer els mulassers…
Finalment, Antoni Riera, professor i periodista i director d’aquesta casa, vinculà la Mulassa a la festa de Sant Jaume i sobretot a la cultura popular. “La literatura i la cultura popular en general han de ser fortes per poder sostenir la nostra identitat quan les coses venen maldades”, digué.
Clogué. L’acte Sebastià Llodrà, delegat de l’Escola de Mallorquí, que definí la Mulassa com “una arma de construcció massiva”.
I després, la sorpresa. Senyorets per a tots els assistents, i damunt la gespa del parc del costat de l’Escola, com ara fa deu anys, la Mulassa sorti a fer un ballet i a bufar les espelmes del seu desè aniversari. I que sigui per molts d’anys més!
