Tomeu Umbert (Manacor, 2008) és estudiant de 1r de batxillerat científic a l'IES Mossèn Alcover. És, però, també, des de fa quatre o cinc anys, atleta del Club Atletisme Manacor. La setmana passada es va proclamar subcampió absolut de salt de llargada al Campionat de Balears i va aconseguir la mínima per anar al campionat estatal sub18.
Com va ser la teva aproximació a l’atletisme? Hi arribares per iniciativa pròpia? Tenies qualque amic al club? Qualque professor t’ho va recomanar?
Jo feia gimnàstica artística a l’Olímpic Cor, i veia que quan havia de córrer, comparat amb altra gent d’allà, m’anava bastant bé. Un vespre em va venir una imatge d’una pista d’atletisme… I a partir d’aquí em vaig informar. Vaig veure que a Manacor hi havia un club i m’hi vaig posar en contacte. Tot d’una vaig trobar Tomàs Pomar (el president del club), i aquella mateixa setmana ja ho vaig provar. Em posaren amb un grup més petit per començar, i després ja vaig anar amb els de la meva edat.
Com vares triar les modalitats que practiques? Has passat per altres?
Diuen que un atleta ho prova tot abans de trobar la seva modalitat. No ha estat el meu cas. Jo ja tenia clar que el que volia fer eren curses de velocitat i salts. No vaig ser un d’aquests que ho prova tot. El primer dia ja vaig fer velocitat, i al següent, salts. I fins ara.
Quina de les dues et va millor?
Depèn de cada any, perquè depenent de l’any tens unes condicions físiques o unes altres. Enguany vaig començar molt còmode a la velocitat, amb l’objectiu d’aconseguir classificar-me per al campionat estatal, que a la fi m’ha resultat més senzill que l’any passat, que va ser impossible per les lesions. I enguany mateix, a la darrera temporada de l’hivern vaig competir a salt, i gràcies a un parell de canvis que vaig aplicar, també he aconseguit la mínima.
No creus, però, que acabaràs decantant-te per una de les dues, o que amb el pas del temps el teu cos tendrà unes aptituds millors per una o una altra?
S’han vist atletes que ho poden combinar, però parlant amb els meus entrenadors veim que el més normal és acabar triant una prova i dur-la fins al final. Jo per ara trob que puc compaginar la velocitat i els salts, i només si veig una clara millora en una respecte de l’altra ja em decantaré, però per ara no he trobat el moment per fer-ho.
De fet, al llarg de la història s’ha vist que hi ha hagut grans atletes que ho han pogut compaginar i excel·lir en les dues modalitats. Carl Lewis o Jesse Owens, per exemple, feren medalla d’or en 100 metres i en salt de llargada.
Si depèn de mi les duré fins al final totes dues. Carl Lewis va fer doble medalla olímpica a les dues proves, i casos com el seu em motiven per intentar-ho. A més, els joves de la meva edat combinen diferents proves, per tant, sí, jo miraré de continuar millorant en totes dues,
Explica’ns quina rutina d’entrenament segueixes.
Enguany passava pena pels estudis, perquè em fos complicat de compaginar. I de fet els tres primers mesos va ser un poc difícil. M’entrén els dilluns, dimarts, dimecres i dijous de set i mitja a nou. Feim entrenament totalment específic i ara bàsicament feim simulació de la competició. Altres moments de la temporada treballam més força i tècnica, però les hores són les mateixes.
Segueixes una alimentació específica?
De moment, no. Però de cara a la temporada que ve sí que ja ens hem posat en contacte amb un nutricionista esportiu que ens orienti.
No us deu passar com al futbol o als esports d’equip, que hi ha competició cada cap de setmana.
No. Tenim un calendari que de vegades és més seguit i altres no. Els darrers tres o quatre caps de setmana ara ha coincidit que han estat molt espesses, les competicions.
Has aconseguit la mínima per al campionat estatal… absolut?
No. La mínima és per al sub18.
Igualment deu ser una senyora marca, perquè has fet, amb només setze anys, segon a les Balears en el campionat absolut.
Sí, feia molt de temps que preparàvem el campionat, amb un objectiu molt clar: una medalla. Hi ha molta feina a darrere. A més, també vaig millorar la meva marca personal als seixanta metres llisos. Al salt de llargada vaig millorar gairebé 30 centímetres la meva marca personal.
Això vol dir que hi ha molt de marge de millora.
Sí, i això em motiva molt, perquè a part de veure els errors també pots veure la millora. La feina que faig dins la pista es veu en competició. Sempre tens alts i baixos, perquè hi ha temporades de no competir i només entrenar, però a la fi la feina es veu reflectida.
Pareixen disciplines molt tècniques, les teves. Potser altres modalitats com les curses de fons no ho són tant. O sí?
Poden compartir qualque tècnica, però la biomecànica és molt diferent. El que comparteixen els seixanta i el salt de llargada és que un mínim error pot destrossar la cursa o la marca. L’arribada a meta, la postura del maluc en el cas dels seixanta o la taula de batuda en el cas del salt, són determinants.
Tens un germà que també practica l’atletisme. Creus que hi pot haver una predisposició genètica en la pràctica de l’esport?
Pot ser que hi hagi petites partícules de genètica diferenciades. El meu germà fa coses que jo no podria fer, perquè jo som molt més específic. Hi ha unes qualitats innates, i cada atleta té la seva.
