Continua la calor i la calor convida a la festa. Sense sortir del municipi i en només dos mesos tenim moltes festes: Portocristo (primera part del juliol); Sant Jaume (segona part del juliol); Cala Morlanda i Cala Murada (principi d’agost); s’Illot i Son Macià (mitjan agost); Cala Anguila, Mendia i Magrana (final d’agost). Vaja una panxada de festes!
Coques menjades
I si durant la resta d’any la cosa fos un desert segur que no remugaríem, però tenim tres setmanes d’actes per Nadal, tres més per Sant Antoni, dues pels Darrers Dies, una més per la Setmana Santa, tres més de les Fires i Festes; i després sis o set de les barriades més actives com ara sa Torre, es Convent, Fartàritx o Son Fangos. I fins i tot altres herbes de benemèrites entitats com ara S’Agrícola o l’Obra Cultural entre d’altres. Això sense comptar els Manacors Encantats o similars alegries de promoció econòmica. Res, un immens calendari festiu que propicia que les famílies més actives de la ciutat puguin viure de primera mà tot l’any immersos dins una festa permanent. I s’ha de dir la veritat: són festes que no costen un excés de doblers. Sobretot les de Sant Antoni, que a la vegada són les que mouen més gent amb diferència. Tal vegada totes les altres sumades no arribarien a moure la gent que mou la senzilla festa del nostre patró d’hivern. Si no costen gaires doblers a l’Ajuntament i a la vegada donen alegria a la gent que hi participa idò per què remugues tu ara? Hi hauria un primer motiu i és una certa incomoditat davant tants d’excessos, però això és molt subjectiu. N’hi ha un altre que em fa un cert mal al cor i és que cada vegada que durant aquestes quaranta setmanes festives veig el personal finit de la brigada municipal que tragina i instal·la material a les totes, sotmesos a segons quins capricis de promotors, pens que mentre fan això no s’arreglen voreres, no es pinten bancs, no es tapen clots, no es desbrossen camins de foravila ni altres necessitats mundanes que els nitos agrairíem ben sincerament.
Piscines
La calor ens du a la festa, però també ens du a posar-nos en remull. També sense sortir del municipi tenim una vintena de cales i platges aptes per al bany. Cales i platges abalisades per evitar llanxes invasives i hèlixs perilloses. I segons ens informava aquesta revista fa un parell de dies, la manacorinitat disposa també de poc més de tres mil piscines particulars per refrescar-s’hi. Les estadístiques ens diuen que al municipi de Manacor hi ha devers setze mil unitats familiars. Idò sense ser de les ràtios més altes de Mallorca, podem concloure que a una de cada cinc cases tenen piscina. Això a la pràctica ve a dir que l’accés als banys d’aigua dolça s’ha generalitzat tant que l’absoluta majoria de residents al terme té accés directe o indirecte, via familiars propins o amics, als banys d’aigua dolça. És cert que damunt el paper el consum d’aigua total de les piscines no suposa més del tres per cent del total del consum; així i tot, a alguns aquest raig i roll també ens sembla excessiu. Hi haurà qui ho veurà com el triomf de la classe mitjana i d’altres com una mostra més que el món s’acaba. Però s’acaba bé! que deia Xavier Grasset fa vint-i-molts anys en algun xou nocturn…
El Socialista
A l’estiu tota cuca viu i la resta d’any tothom ha de viure! Crida l’atenció que Documents Adjunts, el digital promogut per l’inquiet Carles Grimalt hagi optat fa un grapat de setmanes per una línia editorial tan clara com alhora contundent. Quant als altres digitals locals, del Cent per Cent podem dir que per vocació, sense censurar ningú i demanant sempre parer a tothom, el rogim nostrat s’hi mou prou còmode. De Digital Manacor diríem que també per vocació la dreta vertadera i al·lòctona hi té el seu cau. Els altres dos, 07500 i Manacor Noticias, escorat el primer cap a l’esquerra i el segon cap a la dreta però amb vocació de centralitat tots dos. De fa un parell mallorquí de setmanes els Documents Adjunts de Grimalt semblen haver-se erigit com la veu del Partit Socialista més contrària a Miquel Oliver. En aquest cas i a diferència dels dos mitjans esmentats no hi veim cap tipus de vocació ni trajectòria històrica. Hi veuríem una ràbia indissimulada cap al batle. No ens consten greus desavinences entre Oliver i el seu antic tinent de batle Grimalt. De fet, sempre fou defensat davant tots els atacs mediàtics que patí per alguns suposats escàndols. Davant això ens podem plantejar si el PSOE ha renunciat a la centenària publicació El Socialista com a òrgan de difusió del seu ideari i acció política i ha decidit abocar algun euret al nou digital o si la nova línia editorial no respon a fins espuris sinó a les ganes d’ocupar un nínxol de mercat. Només el temps i l’OJD ens ho podran aclarir.
