skip to Main Content

“Fins que un espectador principatí no entengui la paraula ‘tudar’ no tindrem un estàndard oral consolidat”

“Hem patit una discontinuïtat en la transmissió culta de la llengua per qüestions polítiques i històriques”, així encetava l’escriptor i enigmista Màrius Serra la seva conferència “La necessitat de parlar. La necessitat de parlar bé”, inserida dins el cicle monogràfic Periodisme.cat que ha organitzat l’Escola de Mallorquí. La ponència, com la resta del cicle, es va haver de transmetre a través de la plataforma Zoom a causa de les restriccions derivades de la pandèmia de la Covid-19.
Serra, abans d’abordar la qüestió de la llengua i els mitjans de comunicació es referí també a dos àmbits on l’oralitat de la llengua catalana hi és cabdal: l’escola i el teatre. En l’àmbit escolar l’escriptor barceloní es va lamentar que “en segons quines ciutats hem aconseguit transformar el català en llengua d’aula, però l’hem perduda com a llengua de pati”. Pel que fa al teatre explicà que molts d’escriptors es mostren laxos alhora d’introduir determinats hispanismes en haver de marcar un personatge amb llenguatge argòtic. Això, però, digué, “no passa quan el teatre és traduït d’altres llengües, perquè els traductors tenen una alta sensibilitat lingüística”.
Però Màrius Serra no defugí l’encàrrec de parlar de llengua i mitjans de comunicació. I ho va fer amb contundència. D’una banda, es referí a la importància dels càrrecs directius: “Quan sentim parlar algú amb una prosòdia o amb una dicció determinades és perquè darrere hi ha algú que ha pres una decisió en aquest sentit. Hi ha gent que és sorda a determinades maneres de parlar”.
En parlar d’informatius i programes de producció pròpia, Serra diferencià entre els presentadors estrella, els redactors “de classe mitjana” i els col·laboradors externs. Dels primers digué que “tenen un estàndard relativament acceptable, tot i que l’estàndard oral de la catalanofonia encara l’esperem, i això és així per raons d’alta política. És complex que hi hagi un espai de televisió compartit. Fins que un espectador principatí no entengui la paraula ‘tudar’ no tendrem un estàndard oral consolidat. I això només s’aconsegueix amb un espai televisiú compartit”. Pel que fa als redactors, Serra aclarí que “sovint no són de Barcelona i aporten saba nova, amb un ús de la llengua genuí i correcte”. Però amb qui va ser més crític Serra fou amb els col·laboradors externs, “els tertulians”, que, digué, “tenen una fraseologia pròpia de bajanades amb una sensibilitat lingüística nul·la i destinada només a donar espectacle”.
Serra també tengué paraules de record per als lingüistes i assessors, “que són l’ovella negra d’un mitjà, els antipàtics, els qui estan tancats dins una habitació i corregeixen els altres”. En aquest sentit afegí que “no és un bon moment per a la llengua cadtalana, que viu un tempo diferent a cada territori. Estem molt segmentats i la llengua està estressada perquè molta de gent la utilitza amb fins polítics. Diuen que l’estimen, però no l’estimen, perquè estimar algú no és utilitzar-lo”.
Finalment Serra va fer referència al pes que ara mateix tenen les xarxes socials i a la necessitat de no perdre pistonada tampoc en aquest àmbit, on “érem pioners i ara som una de les vint llengües europees que corren perill de desaparició digital”.
La pròxima conferència anirà a càrrec de Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística i tendrà lloc dia 8 de gener a les 19h, també a través de la plataforma Zoom.

Back To Top
Search