El tema és que ahir, 27 de gener de 2025, es commemorava el vuitantè aniversari de l’alliberament d’Auschwitz i ahir mateix una alumna de 4t de l’ESO ha dit a classe quan jo parlava de l’holocaust i d’això de la commemoració que les persones som curtes. Quan li he dit que, potser, l’escola servia per allargar-les, per fer-les sortir, a les gents i gentetes que habiten aquest món mundial, de la curtor de gambals, m’ha dit que els qui treballen a l’escola també són curts. Ha estat quan jo li he demanat si m’acabava de dir imbècil a mi mateix i, aleshores, li he dit que, gràcies a la democràcia, no la podia castigar més que amb una inútil amonestació, ja que en un règim totalitari seria castigada amb mesures molt més fortes. L’hi he donat les gràcies per la seva sinceritat i l’he comminada a defensar la democràcia.
I m’ha dit que la democràcia ha duit a Trump al poder i li he dit que… era per mor de l’excés de curtor de la qual parlàvem al principi i hem entrat de ple en una fal·làcia total, en un argument circular…
I ha tocat el timbre i he recordat la frase Arbeit mach frei… el treball us farà lliures… però quan sortien al pati a mirar d’encendre els mòbils, jo he escrit aquestes lletres de dilluns de matí. Vull recordar el gran poema de Paul Celan, immens, Fuga de mort que vos convit a escoltar com homenatge a tots els Auschwitz d’avui que són molts. Vos dic que en una enquesta a 200 alumnes del centre de secundària on treball, avui mateix, només 32 han manifestat saber que significava aquest nom: AUSCHWITZ. Ja ho va advertir Adorno; després d’Auschwitz ja no es pot escriure res.
Tots els supervivents coincidien a dir que, de tot aquell desastre, els humans no havíem après res, res. I l’escola mateixa: no és com una xemeneia per on surt el fum dels forns crematoris de la creativitat i imaginació dels infants?
I ara, mentrestant nosaltres empram Internet per donar més força a Elon Musk i els seus projectes neonazis.
I jo vos estim i què puc fer més… negra llet de l’alba.
