Ja se sap que aquests dies la inestabilitat meteorològica és una constant. Fa més d’una setmana que vivim tapats de niguls i només una estoneta qualque dia veim un parell de retxes de sol sanes. La mar també paga les conseqüències del moviment i va remoguda ferm. Quan la mar brama és un incert que no compareguin a la costa tota casta d’objectes, des dels més habituals als més inversemblants.
Aquesta vegada les platges de la costa del llevant mallorquí han aparegut tapades d’una negror que de lluny podria semblar verni, però que així com ens hi acostsam, més que res per la pudor, sabem que es tracta de qualque element orgànic en descomposició. Primer va ser la platja de cala Bona i ara també el caló d’en Rafelino. Els grumers valella han tengut una mort massiva.
