Diumenge 23 de novembre vaig llegir a la premsa (Última Hora a la portada i article a la pàgina 45 signat per Juanjo Roig) que, ara per ara, cap ajuntament de Mallorca ha oferit instal·lacions per acollir menors migrants. Entre els qui contestaren negativament l’envit que sortí a la primeria d’octubre de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials tenim els ajuntaments de Manacor, Artà, Pollença i Santa Eugènia governats per partits suposadament d’esquerres. Puc entendre el cas d’ajuntaments com el de Felanitx o Campos per exemple, però no el de batles que han criticat les carpes a l’antiga caserna de Son Tous.
Els intel·lectuals de l’esquerra no diuen res?
Un dia vaig conèixer un ocellaire. Aquell home tenia ensinistrat un canari de tal manera que quan pegava una mamballeta el canari sortia de la gàbia per la porteta oberta, s’enfilava a una perxa i es posava a cantar. En pegar una altra mamballeta el canari aturava de cantar i se’n tornava a la gàbia. Talment els nostres escriptors i articulistes d’obediència woke.
Aquesta història del canari l’he manllevada de les memòries de l’escriptora jueva Nadejda Mandelstam que l’empra per referir-se a la trista actuació pública de la majoria d’escriptors en temps del règim estalinista. Les memòries tenen per títol Contra tota esperança, un vertader clàssic del segle XX.
Jo també en tenc poques d’esperances del futur polític de Mallorca, del país des d’on he volgut creure en fer un món millor. Però sense ingenuïtats ni discursets bàmbols i cofois com els que proclama l’esquerra pseudomoralitzant mentre la ultradreta i l’indiferentisme augmenten sense aturall. I, tanmateix, el que és esperpèntic és com a les Balears podem acollir tants milions de turistes i no un grapat de joves amb ganes o necessitat de fugir del seu país.
Si l’Ajuntament manacorí i els col·lectius com Embat Manacor tenen un paper més enllà del burocràtic el primer i simbòlic el segon; per què no fan feina en adequar, malgrat que sigui de forma provisional, l’ermita de Manacor per acollir aquests joves? Si no vaig errat és o serà de titularitat municipal. Ja no dic que els instal·lin, a aquests nouvinguts, a les habitacions buides de les seves cases particulars (com no faria tampoc Rafel Nadal, però ell almanco no predica la “Bonanova de l’altruisme incondicional”) però sí que crec que seria una tasca lloable i coherent fer alguna cosa semblant al que va fer el poble de Porreres el 1954. Aleshores tot el poble es va unir per fer la carretera de Montision en un diumenge de gener! Era el temps d’adorar la Verge i ara; el temps d’adorar què? La hipocresia? Seria fantàstic que en aquestes diades de voluntariat s’afegissin els immigrants que ja romanen «integrats» entre nosaltres. I per què no la gent de les agrupacions d’esquerres i progressistes de la comarca; Felanitx, Campos, Artà… El tema de Son Salvador no el podem proposar al Bisbe Taltavull que tant s’ha manifestat a favor de l’acollida?
L’església té una memòria molt curta quan li convé, però tampoc té l’obligació d’esdevenir una ONG.
Però; i els joves “d’aquí” que no tenen accés a l’habitatge, què diran? I els vellets que no tenen accés a residències en condicions per passar els seus darrers anys? Ah! M’oblidava que això “d’aquí” i “d’allà” no té cabuda en el vocabulari woke. “Rics” i “pobres” sí que està conceptuat i nosaltres se suposa que som els rics. És un supòsit, quedi clar.
El tema és complicat i el que és cert és que les eines romanen rovellades al trast. Au idò, vet aquí un altre envit.
