Teresa Vacas Sánchez (Madrid, 1944) participarà avui a la taula rodona “Dones i turisme” organitzada pel Col·lectiu de les Dones de Llevant en el marc dels actes per commemorar el 8M i que servirà per contar la seva experiència personal en el món del turisme a Mallorca. L’any 1972 arribava a Mallorca des d’Alemanya juntament amb el seu marit i explica que una amiga seva els va animar a venir a l’illa perquè “xerràvem molt bé alemany i ens va dir que tendríem oportunitats”.
L’empresària explica que tot d’una varen passar una petita temporada a la Colònia de Sant Jordi, però tant ella com el seu home feien feina de temporada i això, amb dos fills en aquell moment, no els bastava. “El director de l’hotel on treballàvem ens va dir que a Cales obririen una sèrie d’hotels de categoria” explica i afirma que per aquest motiu, poc temps després es varen traslladar a Cales de Mallorca. “Vàrem decidir provar sort. En aquell moment la filla major tenia 5 anys i si llavors no provàvem de tornar, perdríem l’oportunitat. Em vaig enamorar de Cales, figura’t, en aquell moment no hi havia res”.
El seu home va demanar feina a un hotel a l’entrada de la localitat com ajudant de recepció, cobrant unes 7.000 pessetes i “el varen agafar perquè xerrava molt bé l’alemany”. Ella també volia trobar feina i una dona que tenia un restaurant a la zona li’n va oferir de planxadora. Va començar a fer feina planxant mantells. “Feia feina en una habitació molt petita i tancada, en un quart pis sense ascensor. Pujava amb el nin, que encara no caminava. Temps després, quan va començar a caminar i moure’s havia de tenir la porta d’aquell quartet tancada i allò era un forn. No podia dur el nin i només podia anar-hi segons quines hores” narra Vacas, que afegeix que allò no va agradar a la dona que li donava feina.
El seu home, que feia feina en una oficina, s’havia començat a donar a conèixer i com que “varen veure que treballava bé, li varen demanar si es veia capaç de dur-ho ell. Vàrem adquirir el negoci i va ser llavors, dos anys més tard, quan vàrem començar a fer feina plegats”. Aquest fou l’inici de Mantenimientos Gil, empresa familiar que ara encara aguanta, actualment al càrrec de dos dels tres fills de la família. “Actualment, el nom de l’empresa és MGV, perquè volien afegir el meu llinatge. Els meus fills trobaven que jo havia dedicat molt d’esforç a l’empresa i que també havia de tenir reconeixement” explica.
Varen començar com una oficina de manteniment i reparacions d’edificis i després varen posar allà mateix una petita agència de viatges, on també llogaven cotxes i canviaven divises. Vacas s’encarregava de la gestió administrativa i la comptabilitat de l’oficina, feina que combinava amb les tasques de cures dels seus fills i de la casa. “Va ser molt dur a l’inici, però amb un temps vàrem poder posar personal a l’oficina i quan va néixer la meva filla petita, na Sara, vaig poder posar una al·lota que m’ajudava amb la cura dels nins per hores”.
L’empresària té clar que el fet de ser dona ha marcat la seva trajectòria professional, pel reconeixement extern i per les tasques no reconeguda “Nosaltres hem fet moltíssima feina però el reconeixement només se l’enduien ells” afirma. “Quan ens anaven una mica millor les coses vàrem poder posar plantilla, però jo he fet les deu del vespre moltíssims dies. El meu home se n’anava amb els nins a casa i qualque dia me’ls havia trobat asseguts, fora haver fet res: ni bany, ni sopar… Esperant que jo arribàs”. De fet, recorda que algunes de les converses que tenia amb el seu marit eren sobre aquesta qüestió: “Ell em deia que em podia quedar a casa i jo li deia que jo havia aixecat l’empresa de la mateixa manera que ell i volia fer feina. Llavors ell em deia que em cercàs algú que m’ajudàs a casa. Que m’ajudàs a jo! A ell no l’havia d’ajudar ningú a casa!” afirma amb mitja rialla.
De fet, tot i que va treure’s el carnet per facilitar-se la vida i poder acompanyar els infants a l’escola, a Manacor, menar no li agradava gens. “Vaig tenir clar, però, que havia de tenir independència en aquest sentit per no haver de dependre de ningú. De fet, cada dia acompanyava els meus fills i altres infants”. Així mateix, explica que “empresàries en aquella època, érem molt poquetes. He fet molta feina, molta”. En aquest sentit, explica Vacas que “estic contenta que les coses vagin canviant, tot i que encara falta molt per aconseguir. Llavors teníem un masclisme instaurat que veiem com una cosa normal. Totes passàvem pel mateix. Ara hi ha més drets i el paper de la dona és més igualitari. Pot ser la propietària del seu negoci i participar de tu a tu. Crec que la cosa és molt diferent en el món laboral però també a casa”.
Vacas, molt aficionada al cinema, es va jubilar a 63 anys i narra que, sortadament ha pogut passar una sèrie d’anys bons, descansant i dedicant el seu temps als seus hobbies. Actualment, però, ha de tenir cura del seu home que pateix diverses malalties greus. Experiències com la seva ompliran l’esdeveniment d’avui que serà a partir de les 19.30 h a la Institució Pública Antoni M. Alcover. Un debat moderat per Maria Duran, compartirà espai amb la directora d’hotel Maria Rodríguez; amb l’emprenedora Margalida Barceló Nadal i amb la cambrera de pisos Ana María Martín Bejarano.
