Antoni Mascaró Llodrà, Bessó, conta que va veure homes granats plorar perquè son pare no els volia vendre ordi. Conta que les famílies llogaven els al·lots per fer feina en haver combregat. Conta que no va menjar porcella mai fins que els seus padrins feren les bodes d'or. Va veure, l'amo en Toni, el frare darrere la porta... i va veure com Mallorca es transformava a una velocitat inesperada en un univers totalment diferent del que ell va conèixer quan era petit.
Una de les bromes de la pagesia era enviar a qualcú a “cercar el motlo dels bunyols”…
Això ho feien els missatges per riure-se’n del porqueret. Li deien “vés a cercar el motlo dels bunyols a tal banda”. Un ja l’esperava, aquell deia “venc a cercar el motlo dels bunyols”, i li donaven una pedra o qualque cosa molt feixuga. Quan tornava amb la pedra deia “duc el motlo dels bunyols” i els missatges s’esclataven de les rialles, s’encollonaven d’aquell pobre porqueret…
Quí era “l’aiguera”, també dita “donadora del beure”?
Vaig sentir contar que un temps hi havia dones que duien gerres d’aigua al tall dels segadors, a aquesta dona li deien “la donadora del beure”. Una germana del meu padrí era la donadora del beure. Hi ha una cançó:
La donadora del beure / de l’amo de Calicant / fa cara de diamant / i les colors de bellveure.
L’altra dia vaig parlar amb “el batle de l’aigua” de Manacor, que a altres indrets de Mallorca és conegut com “el siquier”. Qui és “el batle de l’aigua”?
De slaigua que surt de sa Vall (Manacor) tothom té els seus dies i les seves hores per regar, tenien o tenen quaranta minuts per cada quartó. Hi havia un home que vetlava que els veïnats regassin el temps que tocava a cada un, vetlava que tothom anàs pel solc, li deien “el batle de l’aigua”. El darrer que vaig conéixer era en Joan “Mossegat”… llavors, qui tenia un quartó a sa Vall no patia fam.
Hi ha diverses opinions sobre quin és el millor dia per a sembrar julivert. N’hi ha que diuen que s’ha de sembrar el dia de Sant Agustí. Com és?
Deien que si el sembraven aquest dia, no espigava.
Què significa l’expressió “sa llet comença a riure”?
Això ho deien quan la llet començava a bullir.
Què es un “refaifai”?
Un foquet fet de llenya prima. Un temps no hi havia calefacció. Abans de partir a la feina féiem un refaifai per escalfar-nos una mica…
Molts nins i nines no anaven a escola perquè feien feina a foravila…
Jo, de ben al·lot ja m’hi feren aferrar a la feina, no, i en aquell temps ho tenien molt bó de fer arriar-te dues bescollades. Si deies res, aviat et feien entrar en sivella (obligar a fer bondat)… Molts d’al·lots que anaven a escola, quan donaven punt (acabaven el curs escolar) ajudaven a ca seva a fora vila tot l’estiu… un temps hi havia al·lots que no tenien sabates fins que combregaven. Unes donetes de Son Boga anaven descalces a Manacor amb les espardenyes davall s’aixella per no gastar sola… un temps hi havia misèria, havien de xorar (sobreposar-se a les adversitats) com fos, hem passat de la misèria a la “boldor” (baldor: superabundància) massa aviat… llavors s’usava tenir molts de fills i com que no els podien surar, molts els llogaven en haver combregat. Molts de nins de vuit o nou o deu anys estaven llogats a ca d’altri, dormien en el sostre, qualque pic duien la mateixa roba quinze dies seguits aquells pobres infants, no es barataven la roba fins que tornaven a ca seva. Hi havia misèria.
M’ho han dit molts de pics que n’hi havia que duien el ca magre…
He vist el frare darrere la porta (veure o patir misèria. La frase té la seva explicació en el fet que el “frare” és un os de la cama del porc o saborino que guardaven penjat darrere una porta i que es deixaven els veïnats per a donar gust al brou). Als al·lots, a l’hora de dinar els posaven un poal o un pitxer damunt la taula i ja t’arreglaràs, tots bevien d’aquell pitxer, fora tassons ni un llamp, això en vida meva, això vist meu… jo no vaig menjar porcella fins que els meus padrins feren les bodes d’or, què te pareix, secretari?… He vist homenets vells que es llogaven per guardar porcs, canviaven la feina per la panxeta, no són bromes! Ara estan més bé els animals que el que estaven els homes un temps. Jo he vist plorar homes granats perquè mon pare no els volia vendre ordi… compraven una quarterada amb un parell de tongades i n’hi havia molts que compraven a espera (comprar una cosa i pagar al cap de cert temps), deien “et pagaré quan hagi venut els porcs”… llavors, els únics que marxaven eren els senyors, saps que els guanyaven de dolços!…
Abans, únicament adobaven la terra amb fems o amb cendre dels formiguers (formiguers: munts de llenya tapats de terra i cremats)
No hi havia res pus, llavors. Hi havia en Martí que partia cap a sa Murtera. Si li pegava cagarel·la pel camí, aguantava i feia les feines a la finca per aprofitar el fems, no és cap mentida, no!… n’hi havia un que deia que el millor fems era el dels capellans perquè menjaven millor que els altres (riu)… tu, a totes aquestes coses no les has vistes, no devies ésser en el món o devies ser molt tendre…
Vàreu patir atacs de cans al bestiar?
Dues vegades. La primera va ser el ca de la senyora de Rotana. Les darreres que fos el ca de Rotana!. Un dia que era a Rotana vaig trobar el ca amb la fusta (“in fraganti”), justament vaig reparar que el ca agafava una ovella de la mateixa manera que va agafar les meves… el segon pic, els cans feren una aplegadissa de cent mil dimonis, me’n mataren devers vint…
Per què sanaven o sanen els porcells en lluna vella?
Perquè la ferida clou més aviat.
Per què sembren o sembraven patates en lluna vella?
Perquè diuen que així no corquen… em vaig comprar unes estisores per esveiar els tarongers. Un em va dir “no vull que als meus tarongers els llevin un brot que no sigui en lluna nova”…
Veig que teniu eines antigues…
Ca! Molt de “trastum” tenc, està ple de betzum… això és una civera (instrument de transport), això és una olla colera (vas per a posar-hi la llet destinada a fomatjar), un cavallet (posteta que es posa damunt l’olla colera) per fer formatge, una ferrada (recipient per a munyir), saps que n’hi ha de xum! (coses inservibles) Això són carretons de batre, els carretons són molt cercats ara… això són pedres tosques (pedres volcàniques que s’empraven i empren per a pelar el porc) per les matances. A “Cals Forasterets” tenien una gatova (gatosa) penjada defora de la botiga perquè llavors socorraven (socarraven) el porc amb gatoves… Amb seixanta-sis anys em vaig comprar un “flamete” i pareixia que tenia un tresor (riu)…
La introducció de les màquines a motor va suposar un canvi radical a la pagesia…
Tot va canviar de verd en blau (radicalment). Un temps llauraven amb un parell (dos animals junyits) i ara un tractor, el temps de dir “amèn” fa la feina de vint homes… et promet que passaria un guster de tornar batre a l’era. L’altre dia de pagès vaig anar a una fira a Campos i mostraven com ho feien per batre a l’era, creuràs que em va entrar una cantera rabiosa? Ara mateix et tornaria a muntar la biga (peça llarga de fusta que s’emprava a l’hora de batre)… ara, la jovenea no vol saber res de les coses d’un temps, no t’escolten, s’enconquen d’espatles (arrufen les espatlles en senyal d’indiferència), au, fes-te trons!… ara fora vila està en terra de tot, els “gastos” se mengen el pagès petit, hem anat per enrere com els crancs… una altra cosa t’he de dir, llavors la vida era més tranquil·la, podies deixar la casa oberta i ningú et tocava res i ara et farien casa santa (robar a una casa)…
Encara hi ha pobles de Mallorca on els habitants s’intercanvien la capelleta domiciliària també coneguda com “la sagrada família”. A fora vila també es feia aquest intercanvi?
Això ho feien tant en el poble com a fora vila. Era una capelleta de fusta de devers dos pams d’alta, amb una porteta que a dedins hi havia una imatge de la sagrada família. Cadascú guardava la capelleta a ca seva un dia o dos, rodava per les finques, jo la duia a sa Cova o a Son Sureda. Encenien un tassó d’oli i li resaven, s’agenollaven davant la capelleta i li demanaven ajuda o li deien un enfilall de parenostres…
Hi havia persones que es dedicaven a anar per les cases de fora vila per comprar animals que caçaven els pagesos?
Sí. Aquí venia “en Gotze”. Venia a cercar la caça amb una bicicleta. Anava fins a ses Pastores, li venien la caça…
No devia ser “en Gotze” que era curandero?
Eco! “En Gotze” que componia ossos. A ca seva hi anava una gentada. El vares conèixer?
Ja ho crec, de nin els meus pares m’hi menaren un parell de vegades…
